Vivim una crisi sense precedents que afecta les infrastructures. Aquesta crisi no respon a causes cojunturals, com podrien ser les obres de l’AVE, sinó que té un caràcter estructural. El que està en crisi és el model de mobilitat vigent, basat en el transport per carretera i en l’ús del vehicle privat. Com més aviat afrontem aquesta situació, menors seran els costos socials, econòmics i ambientals. Com a plataforma ciutadana, voldríem fer sentir la nostra opinió.
Pensem:

1.- Que les dades sobre les inversions ferroviàries, deixen clara una evidència: una vegada més, Catalunya ha rebut una inversió molt inferior, no ja a les seves necessitats, sinó també a la quantitat pagada pels usuaris catalans del ferrocarril.

2.- Que aquesta és la veritable causa dels problemes. Uns problemes que fa molts anys que existeixen i que es donen també a les comarques que, com les nostres, estan poc afectades per les obres de l’AVE. Aquestes no han estat més que el detonador que ha desencadenat la catàstrofe.

3.- Que és també una evidència que les carissímes obres dels AVE han anat en detriment del tren convencional, que és el tren de la immensa majoria (més del 80%) dels usuaris. Només cal recordar que el Pla de Rodalies de Barcelona va quedar en no res, com a conseqüència de les inversions en l’AVE...... de Sevilla !!.

4.- Que aquesta situació, malgrat els greus perjudicis econòmics i socials que comporta, no ha merescut l’atenció dels partits majoritaris fins que la situació no ha esdevingut insostenible. En aquest darrers anys, els hem sentit parlar sovint de l’AVE o dels aeroports, però mai del tren; potser perquè el seu estil de vida i els seus ingressos els allunyen dels problemes i de les preocupacions del comú.

Aquesta deixadesa, s’ha traduït, a més, en:

1.- No oposar-se a bestieses com el trasllat de l’estació de Figueres, allunyant-la de la majoria de la població de la comarca.

2.- No oposar-se a la marginació de la línia de Portbou, en benefici exclusiu de l’empresa concessionària del túnel del Portús; quan el col·lapse de les carreteres fa evident que és imprescindible potenciar-la com a línia de passatgers i de mercaderies.

3.- No oposar-se a l’autèntic insult que suposa el fet que l’únic túnel de peatge en els deu mil quilòmetres de línies previstos a tot l’estat, sigui precisament el del Pertús.

Una menció especial mereixen els polítics dels partits majoritaris a les nostres comarques, que han permès que sembles que el problema era només a les rodalies de Barcelona; que han permès que només els usuaris de rodalies estiguin representats en l’organisme consultiu creat per RENFE i que han permès que els usuaris dels trens Regionals hagin estat exclosos de la devolució exprés implantada per compensar els afectats pels retards. Tampoc semblaven preocupats quan es va anunciar la provable supressió del tren Costa Brava ni quan la Ministra de Foment va mentir reiteradament, en relació a aquest tema.

Davant d’aquesta situació, fem una crida a la societat civil a mobilitzar-se en defensa d’un servei públic que serà vital per assegurar un futur més sostenible; perquè hi ha coses que són massa importants com per deixar-les exclusivament en mans dels polítics.

Plataforma Cívica Defensem el Tren de l’Empordà