Directa Girona
/gironaARROBAsetmanaridirecta.info/

De res va servir la petició de clemència. L’Audiencia nacional espanyola va ordenar divendres passat, dia 8 de juny, l’immediat ingrés a presó de Souhil Kaouka, el cinquè processat en l’anomenada Operació Dixan que el febrer passat va ser condemnat a tretze anys de presó pel Tribunal Especial per pertinença a organització armada i falsificació de documents. La mateixa pena que es va imposar al seu germà Ali Kaouka i a Mohamed Tahraoui, Djamel Boudjelthia i Mohamed Amine Benaboura. El sisè processat per aquest cas, Mohamed Nebbar, va ser absolt.

L’ingrés a presó de Souhil Kaouka no seria estrany sinó fos perquè la defensa dels processats va recórrer davant el Tribunal Suprem contra la sentència condemnatòria i s’espera el seu pronunciament en els pròxims dies. Kaouka va demanar clemència a l’Audiència nacional i que li permetessin continuar en llibertat fins el pronunciament del Suprem. Els motius que va al·legar van ser diversos: pel fet que la sentència no és ferma, perquè treballa, perquè ha estat sempre a disposició de la justícia i perquè té un fill de poc més d’un any. Però el Tribunal Especial espanyol no el va escoltar.

Però no només això és estrany en l’empresonament de Koauka, sinó també les circumstàncies en què s’ha produït i com ha evolucionat el cas, ja que les decisions que la justícia espanyola ha anat prenent han estat sempre sorprenents.
L’“Operació dixan”, anomenada així perquè en els escorcolls que la policia va fer a les cases dels detinguts només va trobar detergent –tal com va quedat demostrat en el judici–, va dur-se a terme el 2003 i en un primer moment tots els processats van ingressar a presó. Al cap de poc temps, van sortir i van tornar a ser detinguts i empresonats, tots menys Souhil Kaouka, que va quedar en llibertat amb càrrecs. El judici es va celebrar a l’octubre i al novembre passats.

Al febrer passat el tribunal va donar a conèixer la sentència que absolia Mohamed Nebbar però condemnava a la resta d’acusats. L’acusació per la qual s’havia reobert el cas, la tinença d’explosius, havia quedat demostrada que era falsa i se’ls absolia d’aquest delicte.
Per circumstàncies no explicades, com tampoc s’explica absolutament res de com ha anat aquest cas, l’Audiencia nacional no va demanar l’empresonament de Souhil Kaouka, que va continuar fent vida normal a Serinyà. A l’hora de dictar-se la sentència també estava en llibertat provisional per aquesta causa Benaboura, però es donava la circumstància que aquest jove estava empresonat per una petició d’extradició d’Algèria. La setmana passada, en esgotar-se els quatre anys de presó preventiva per la causa d’Algèria, l’Audiencia Nacional li va dictar ordre de presó per la causa de l’operació Estany. I curiosament, després d’això, va ser citat Souhil Kaouka.

El fet que les circumstàncies siguin exactament les mateixes que al febrer, fa sospitar a la seva defensa que no se l’havia empresonat abans per un oblit. El fiscal va demanar que se’l detingués, però l’Audiencia nacional va desestimar la seva petició i el va citar perquè comparegués, cosa que va suposar que Kaouka pagués de la seva butxaca el viatge a Madrid.

El viatge va tenir el seu destí final a la presó de Soto del Real. La Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques gironines, que encapçala el moviment de suport als encausats, va explicar que presentaran un recurs de súplica contra l’empresonament de Kaouka, ja que sempre ha estat a disposició de la justícia i no hi ha risc de fugida perquè s’ha acabat de comprar una casa a Serinyà i ha estat recentment pare d’un nen.

Davant aquesta greu situació, la plataforma, (que des del primer dia en què es va produir ha organitzat nombroses i multitudinàries manifestacions, així com concerts, concentracions i diverses campanyes de recollides de signatures i mocions als ajuntaments demanant la llibertat dels processats, i recordant que és una operació política i que al seu moment va servir d’excusa al govern del PP per justificar el seu suport a la guerra d’Iraq), va anunciar la convocatòria de noves mobilitzacions i actes per demanar l’absolució dels processats i la immediata posada en llibertat de tots ells.