Els resultats electorals de diumenge demostren el descontentament del poble gironí amb la classe política. La CUP es mostra com a sisena força, superant al partit parlamentari Ciutadans.

Si bé es revalida el tripartit, havent-hi poca variació en el nombre de regidors de cada partit (PSC i PP en perden un i CiU i ICV n'augmenten un), tots els partits redueixen dràsticament el nombre de vots. Mentrestant, la CUP és l'única formació que augmenta el nombre de vots i és la que més creix, arribant a prop d’un miler de vots, tot i que Jordi Navarro, cap de llista, no aconsegueix ser regidor.

Així doncs, la CUP ha guanyat força i energia per fer oposició des del carrer, amb la resta organitzacions i associacions veïnals, tal i com porta fent els últims anys.

Pel que fa als barris...

És destacable la implantació de La CUP de Girona a tot els barris gironins, sense excepció. Al Barri Vell és on la formació independentista d’esquerres ha tret més percentatge de vot, amb un 6%. A més, la CUP treu un nombre molt considerable de vots a l’Eixample, la Devesa-Mercadal, Palau i Santa Eugènia, si bé és cert que la CUP ha tingut un creixement molt equitatiu i repartit a tots els barris, fet que es pot considerar com a molt positiu.

Cal posar èmfasi en el creixement de la CUP als barris de Pont Major-Campdorà (de 4 a 131 vots), Santa Eugènia (de 30 a 81 vots), el Carme (de 13 a 54) i Germans Sàbat (de 1 a 25 vots). Cal afegir que la CUP treu vots a tots els barris i és votada per primer cop a Font de la Pólvora i Vila-roja. Com a fet anecdòtic cal dir que la CUP és cinquena força a Sant Daniel, superant el PP.

A nivell de comarques gironines...

La gran notícia és la irrupció de la CUP de Celrà, que ho fa amb quasi un 12% dels vots (210), aconseguint així l’entrada del cap de llista, Dani Cornellà, a l’ajuntament. A Viladamat es queden a 6 vots d’aconseguir el segon regidor i passen a ser segona força, per davant de CiU, augmentant un 5% el nombre de vots (22%). Pel que fa a Salt, es manté el regidor de la CUP d’IPS i pot tenir un paper clau a l’hora de la formació del nou govern municipal. A Ripoll, però, la CUP no aconsegueix l’entrada al consistori. El mateix succeeix a Sant Joan de les Abadesses, tot i treure el 5,5% dels vots.

A nivell de Països Catalans...

L’esquerra independentista entra al mapa polític català, essent la sisena força amb més regidors, després del PP i per davant de Ciutadans i PxC. La CUP multiplica el número de vots, passant-ne a tenir 35.877 i queda com a setena força en número de vots, darrera de Ciutadans (67.033), que es presentava a Barcelona.

El fet més valorable és l’entrada a molts ajuntaments, com Mataró, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Sant Celoni, Molins de Rei, Cardedeu, Sallent, Capellades, Torà, Montesquiu... Destacant sobretot l’entrada per la porta grossa a Vic (2 regidors) i Berga (2 regidors, per sobre d’ERC, PP i IC-V).

A més, la CUP ha satisfet, i molt, als ciutadans de les viles on ja tenia regidors. En són exemples Valls (passen per sobre del PP) o Vilafranca del Penedès, on passen a ser tercera força política amb l’11% dels vots i un regidor més (2), per sobre del PP, ERC i IC-V.

El que sí que és segur, doncs, és que el discurs independentista i d’esquerres de la CUP ha convençut a milers de persones i que el 27 de maig de 2007 ha marcat un precedent de cares a les següent eleccions, sobretot per les viles i ciutats on no s’ha arribat a obtenir regidor, com és el cas de Girona, Lleida i Badalona.