Fa dues setmanes l’Audiència Provincial de Lleida va emetre un auto ratificant-se en l’arxiu dut a terme pel jutjat d’instrucció de la querella per tortures al jove de Torà. Aquest dimecres 23 de maig, s’ha dut a terme una roda de premsa davant de l’Audiència Provincial de Lleida per explicar la situació actual i el que a nivell legal, personal i del grup de suport es farà d’ara en endavant.

En ella hi han participat una trentena de persones de suport i ha comptat amb la intervenció de Jordi Vilaseca, jove denunciant de tortures, Carles López, advocat de l’associació Memòria Contra la Tortura, que ha exercit d’acusació popular, i una membre del Grup de Suport al Jove de Torà.

En Jordi Vilaseca, durant la seva intervenció, ha explicat que mai ha canviat la seva declaració, com han volgut destacar alguns mitjans de comunicació i l’auto emès per l’Audiència Provincial. Remarca que no va explicar les tortures patides ni a la metge forense ni als advocats d’ofici perquè no els hi tenia cap confiança i que en la primera presentació de la querella, ell encara estava a l’hospital; que en la segona, va explicar tot el que va poder tenint en compte les circumstàncies: es trobava a la presó i la comunicació es feia a través d’un vidre; i en la tercera pogué explicar-se davant del jutge. Afegeix que entre les tres no hi ha cap diferència de fets ni de relat. En Jordi ha dit que el fet que una persona, detinguda sota la Llei Antiterrorista, vagi de la comissaria directament a l’Hospital és una evidència irrefutable de l’existència de tortures i maltractaments durant la seva detenció en règim d’incomunicació.

Posteriorment, Carles López, advocat de Memòria Contra la Tortura, ha començat la seva intervenció dient que no parlaria de presumptes tortures sinó de tortures. Perquè al Jordi, durant la incomunicació, se li va negar dormir i menjar, se’l va amenaçar d’ofegar-lo penjant-lo de la trena que portava en un radiador, se’l va mantenir hores de peu i de cara a la paret, de genolls, se li va dir que seria violat per interns a la presó i els mateixos agents li van dir que agredirien sexualment a la seva companya,... i això, segons en Carles L. ja és tortura. A la vegada, ha insistit en fets judicials concrets. Una l’evidència del subministrament de les amfetamines dins de la comissaria ja que la seva durada a l’orina és d’entre 7 i 34 hores. La segona és que es demana com pot ser que una metge forense i l’Audiència Provincial en la seva resolució posin en dubte el correcte funcionament de la màquina de l’Hospital de Santa Maria que va realitzar les analítiques a l’hospital. I la última, l’actitud de manca de col•laboració amb la justícia pels part dels Mossos d’Esquadra, esquivant en tot moment la concreció dels agents que participaven en l’operació i la roda de reconeixement per determinar i imputar als culpables de la tortura. Davant de tot això, els advocats, el d’en Jordi Vilaseca i ell, com ha advocat de les associacions, prèvia consulta als seus representats, han decidit interposar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional (TC) per vulneració del dret de defensa. Mostrant però la seva desconfiança en els tribunals de l’estat espanyol i destacant que si el TC resol negativament s’anirà fins a Estrasburg, tal i com ja havia fet l’associació que ell representa (Memòria contra la Tortura pels casos de les detencions d’independentistes al 1992).

D’altra banda, el Grup de Suport al Jove de Torà ha volgut denunciar la inactivitat de tots els partits que han passat, en aquest temps, per interior (CIU, PSC i ICV) i per justícia (CIU i PSC) i d’altres que també estan al govern (ERC). Remarcant que amb la seva actitud no tan sols emparen i afavoreixen la tortura. Han explicat que de l’Informe Contra la Tortura a l’Estat Espanyol s’extreu un augment del 87% de les denúncies de tortura a Catalunya i que tres d’aquestes s’han denunciat a Lleida.

A la vegada, han manifestat la ràbia que senten davant l’actitud policial, judicial i política i la impotència per l’arxivament de la querella. També han volgut agrair als 26 ajuntaments que han signat les mocions contra l’arxivament de les tortures, a les associacions Memòria Contra la Tortura i Cristians per l’Abolició de la Tortura pel seu suport desinteressat i a totes les persones i col•lectius per la seva denúncia i recolzament en la campanya de suport al jove de Torà. Han remarcat que tot i la por que s’ha infundat als i les joves de Torà i la manca de suport que al poble han rebut del consistori municipal, hi ha gent que no té por. Hi ha gent que durant aquest temps ha treballat i continuarà treballant per fer justícia. Per això, s’han mostrat “amb la cara destapada” i han conclòs remarcant tres punts. El primer, que elles no s’han inventat mai res i que són ells, polítics i policies, els que si que ho han fet i estan fent. El segon, que en Jordi va ser torturat i que no necessiten cap sentència ferma que ho digui. El tercer, que tot i això, no pararan, fins a Estrasburg si cal, fins que es demostri que hi va haver tortures o que l’estat espanyol i el seu poder judicial s’han negat a investigar l’evidència.

Han finalitzat remarcant que seguiran denunciant aquest i tots els casos de tortura i que assenyalen al govern, els partits polítics i al poder judicial com a còmplices i culpables i als Mossos d’Esquadra com a torturadors.

Noticia llegida a >>> www.suportponent.net