Malgrat ser condemant a 16 anys de presó Cuevas només va acomplir 4. El cas, que mostrà les conexions ultres, conmocionà a la societat valenciana. Tot i això des de la defensa del jove neonazi i de certs mitjans de comunicació -especialment la periodista María Consuelo Reyna des de les tribunes de Las Provincias- es va intentar despolititzar el cas presentant els fets com una brega nocturna i no com un homicidi polític. Des d'aquest posicionament vers el cas, Pedro Cuevas apereixia com un jove desvinculat de la ultradreta, malgrat les clares vinculacions dels implicats amb els moviments ultres de l'època. Un dels implicats havia treballat de guàrdia de seguretat a l'empresa Levantina de Seguridad de l'empresari ultra José Luís Roberto Navarro (actual líder d'España 2000), alhora que alguns dels implicats estaven integrats en Acción Radikal, grup violent d'skinheads liderat per Manuel Canduela (actual dirigent de Democracia Nacional). El jutge acceptà la despolitització del cas, la qual cosa va provocar la retirada de l'acusació popular de Maulets. La trajectòria posterior de Cuevas demostra el fracàs de la justícia espanyola a l'hora de jutjar l'assassinat. Una vegada més, es presentava el cas com una baralla entre joves.

Operació Panzer

Al Setembre del 2005 la Guàrdia Civil portava a terme l'Operació Pànzer contra el grup paramilitar i neonazi Frente Antisistema. Aquest grup ultraviolent es dedicava a apallisar inmigrants i a persones de signe contrari. Entre els 22 detinguts en la citada operació policial es trobava Pedro Cuevas. També figuraven dos militars de l'exèrcit espanyol. L'operació es va saldar amb la confiscació de fusells, navalles, punys americans, un bazoca, dos mísils de 25 milímetres, pistoles i armament medieval. Segons una nota de premsa de l'Associació Democràtica de la Guàrdia Civil també s'investiga si les armes decomisades han estat utilitzades en algun delicte de sang. Durant aquesta operació es van registrar dos domicilis particulars, una empresa (entre els detinguts també figurava un empresari valencià) i dos locals. Una d'aquestes seus va ser l'actual local del partit neonazi Alianza Nacional al número 69 de l'Avinguda Tres Creus de València, en el qual mesos més tard se cel·lebraria una festa, la recaudació econòmica de la qual anà destinada als detinguts del FAS. Es demostrava així la clara vinculació entre el grup paramilitar i el partit de plantejaments neonazis amb els dirigents a presó.

Eleccions municipals

Cuevas es presenta pel partit Alianza Nacional a la localitat valenciana de Xiva. Els dos màxims dirigents d'AN, Pedro Pablo Peña Muñoz i Iñigo Pérez de Herrasti Urquijo, es troben actualment a presó acusats de tinença d' armes i material inflamable per fabricar explosius, amb els que pretenien, presumiblement, atemptar contra familiars de presos d' ETA, tal i com va informar Europa Press el 4 d'abril de 2006. A més, alguns integrants i simpatitzants del partit a Xàtiva i a València han estat protagonistes segons alguns testimonis, d'agressions violentes. Les més recents es van produir durant la manifestació del passat 5 de Maig pel matí a Xàtiva i per la vesprada a València, després de la manifestació de la diada del 25 d'Abril. Però aquestes agressions no són una novetat a València. El passat 9 d'octubre els mitjans de comunicació anunciaven la detenció de 12 skinheads a València que havien protagonitzat una brutal agressió contra un altre grup de joves al passeig de l'Albereda de València. La policia anuncià que alguns dels detinguts pertanyien a Alianza Nacional, i que portaven propaganda d'aquest partit i d'altres organitzacions xenófobes. El delegat de govern desmentí pocs dies després que els detinguts foren neonazis . Però una vegada més, les afirmacions del delegat de govern foren tombades en un article d'El Mundo el passat mes de març, on s'afirmava que un dels detinguts fou l'estudiant de Dret Francisco Cirujeda Zanón, de 18 anys, aleshores militant d'AN i fill de l'ex cap de premsa del partit i membre de la seua executiva, María José Zanón Viguer.

Segons ha pogut saber L'AVANÇ el proper dissabte 19 de Maig se cel·lebrarà a la casa de la cultura de Xiva un míting d'Alianza Nacional amb la presència dels seus candidats i un concert del grup neonazi d'Elx Invictos. És precisament a Xiva on es presenta Cuevas, malgrat ser veí de la ciutat de València. El partit presenta només dues candidatures al País Valencià, la segona d'aquestes a la localitat de Canals.

El Cas Agulló i la justícia espanyola

La doble reaparició de l'assassí del jove Guillem Agulló ha demostrat el que la família del jove i els col·lectius antifeixistes valencians venien denunciant: el caràcter ultradretà de Pedro Cuevas i la impunitat flagrant de l'extrema dreta al País Valencià. Cuevas fou condemnat a 16 anys de presó. Només va complir 4. També està implicat en una operació policial per delictes relacionats amb el terrorisme ultra. Ara es presenta a les eleccions...

Reaccions polítiques

El secretari general del BLOC i candidat del Compromís pel País Valencià, Enric Morera, ha manifestat aquest matí que “la candidatura d'Alianza Nacional està fora de la llei de partits perquè els seus membres no només no condemnen la violència sinó que la practiquen i això és un fet perquè la seua cúpula està en la presó acusats de tinença d' armes i material inflamable per fabricar explosius”.

Segons Morera, “el PP hauria de tindre el mateix interés en garantir els drets democràtics per als valencians que en altres llocs perquè el que no és pot fer és una llei i aplicar-la o no segons conveniència ideològica”.

Enric Morera ha explicat que “el BLOC ha advertit reiteradament a la delegació del govern espanyol de les agressions, amenaces i atemptats dels grups neonazis però sembla que tampoc tinga massa interés perquè després de atacs i agressions que els nacionalistes hem patit últimament no hi ha hagut cap detenció”. El candidat del Compromís ha destacat: “l’última com ja vam denunciar és va produir a un militant nostre després de la manifestació pel 25 d’abril i no s’ha fet res al respecte”.