Països Catalans // Abusos policials
Guillem Sànchez i Barrull
/redaccioARROBAsetmanaridirecta.info/
www.setmanaridirecta.info

Segons el seguiment que fan els col·lectius de suport als presos arreu de l’Estat espanyol, durant el 2006 han mort fins a trenta-tres persones que es trobaven sota custòdia estatal. En un estudi, publicat a la revista Punto de fuga, aquests grups comptabilitzen fins a dinou defuncions a comissaries i casernes dels diferents cossos de seguretat, sis de les quals als Països Catalans, sent el País Valencià el territori més perillós, en acumular quatre dels incidents.
Per cossos policials, hi estan representats tots, la Guàrdia Civil, Policia Nacional espanyola i locals de València i Santa Pola (Baix Vinalopó), excepte els Mossos d’Esquadra. De totes formes, l’estudi es refereix sols als morts en dependències policials, i no inclou els produits en accidents de trànsit, com el cas del motorista atropellat per una furgoneta d’antiavalots de la policia autonòmica el 19 de juliol a Barcelona, tal i com ja es va informar Directa al número 15.
Les informacions, extretes de notícies breus de la premsa local, no inclouen la majoria de les causes de mort, i quan ho fan es refereixen a “causes naturals” o aturades cardíaques” sense especificar-ne les raons. En cap cas s’informa que s’hagi obert cap investigació.

Les presons, un forat negre

On, tot i la falta de dades, es produeixen més morts és als centres penitenciaris. La conclusió d’aquest seguiment, realitzat pràcticament en base als casos ressenyats per la premsa, podria ser ben bé, que la mort d’un pres no és notícia. Així, de les 26 morts que es van produir a les presons de Catalunya durant el primer semestre del 2006, segons el butlletí estadístic dels Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil de la Generalitat, només una, a Quatre Camins, l’11 de juny, va ser ressenyada en algun mitjà.
Segons informa aquest mateix butlletí, quatre dels presos van morir a causa de la Sida, setze per altres malalties sense especificar, tres per sobredosis i quatre per suïcidi. Les dades corresponents al segon semestre de l’any passat encara no s’han fet públiques.
De la resta dels Països Catalans sols ha transcendit la mort de dos reclusos a la presó de Fontcalent (Alacantí) el mateix dia, el 24 d’abril, raó per la que segurament seria notícia. Es tracta de M.H.G., de 42 anys, que es va suïcidar penjant-se amb els cordons de les seves sabates després de tornar d’un permís de quinze dies amb la seva família, i de J.C.R.A., de 33 anys, del que no se n’especifiquen les causes.

Vuitanta morts

El mateix estudi, que té un àmbit de tot l’Estat espanyol, arriba a comptabilitzar fins a vuitanta morts, dinou en comissaries i casernes i seixanta-una en centres penitenciaris. Els seus autors adverteixen en la introducció que “aquests casos són sols els que coneixem”. De fet, no inclouen casos prou coneguts com la mort de tres persones a Melilla per trets de la Guàrdia Civil, en intentar saltar la tanca fronterera el passat juliol.
Entre els casos més flagrants destaca el de la presó de Monterroso (Galícia), on ja s’han produït set morts en menys de dos anys, i que ha provocat la queixa del sindicat CNT, que va elaborar un informe el 27 de gener del 2006 i el va presentar al fiscal. En el mateix s’expressaven seriosos dubtes sobre el funcionament dels serveis sanitaris del centre; la direcció del penal afirma que totes les morts s’han produït per causes alienes als funcionaris o les institucions penitenciàries.

Mort per malalt

Dels morts en detencions, tres ho han estat per trets de la Guàrdia Civil o la policia, quan presumptament intentaven fugir amb cotxe de controls o patrulles. Però aquests casos, encara que més espectaculars, són una minoria. Més freqüent ha estat la mort durant la “reducció” policial de persones amb problemes psíquics o amb evidents estats d’excitació. Les morts en aquest tipus d’incidents ja han estat denunciades a Catalunya per entitats de familiars de malalts mentals. Després de la mort d’un malalt a Santa Susanna l’octubre del 2004, la llavors consellera d’interior Montserrat Tura va anunciar que ja havien acabat el protocol de reducció de persones amb malalties mentals. En aquell cas, però, es va descartar qualsevol investigació.