La indústria nuclear intenta obrir-se mercat davant la crisis energètica que neix de l'esgotament dels combustibles fòssils i davant l'escalfament global del planeta que provoca el seu ús massiu. Amb l'objectiu d'aconseguir instal·lar un nombre major de reactors nous, pressiona els governs i amaga les veritables conseqüències que comporta seguir apostant per aquesta tecnologia.

El principal argument que presenta aquest lobby és que les centrals nuclears no emeten CO2 i que per tant no contribueixen a incrementar l'efecte hivernacle sobre el planeta. Amb aquest mateix argument van intentar, sense èxit, incloure l'energia nuclear a la categoria d'energies netes del protocol de Kioto. Així podien entrar en el mercat d'emissions d'aquest protocol internacional i fer més gran el seu negoci.
El primer que cal esmentar és que en el cicle d'obtenció del combustible nuclear sí que s'emet CO2 a l'atmosfera, ja sigui en les mines d'extracció del mineral d'Urani o en les plantes de fabricació i enriquiment. I cal tenir en compte que l'obtenció d'aquest serà cada vegada més costós i s'haurà de recórrer a mines amb concentracions d'Urani natural més petites. L'Urani 235, el que s'utilitza per a la fabricació del combustible nuclear, tansols es troba en un 0,7% dins l'Urani natural. I l'Urani natural tansols es troba entre un 0,2 i un 0,003% en el mineral d'Urani que s'extreu de les mines.

En la potència nuclear instal·lada actualment ja es consumeix més combustible del que es fabrica, per tant en un hipotètic increment del parc nuclear mundial, s'hauria de recòrrer a extraccions més dificils i pobres en concentració que significarien un increment subtat del petroli necessàri per a la fabricació del combustible.

Tot seguit cal esmentar que per determinar una font d'energia com a neta no es pot pensar tansols en les emissions de CO2 , s'han de considerar tots els elements contaminants. En aquest sentit, les centrals nuclears emeten radioactivitat a l'atmosfera durant el seu funcionament, generen uns residus radioactius per a desenes de milers d'anys i evaporen grans quantitats d'aigua en els sistemes de refrigeració. Anunciar doncs, que cada any un reactor d'1 GW: evapora 21 Hm3 d'aigua, necessita 250.000 tones de mineral d'Urani, produeix 730.000 tones de residus radioactius en l'obtenció del combustible, produeix 150 tones d'Urani empobrit en l'enriquiment de l'Urani, genera 30 tones més de residus a la pròpia central i produeix 671 kg de Plutoni (materia primera per a 67 bombes atòmiques). Anunciar també que en un any les tres centrals nucleras de Catalunya emeten a l'aire i a l'aigua 250·1012 Bq o 6.500 Ci.

Si tot i això s'insisteix en voler substituir el paper dels combustibles fòssils en la producció d'electricitat, veiem que és un repte totalment descavallat i impossible. Actualment l'energia nuclear tansols representa el 16% d'aquesta producció mundial mitjançant els 443 reactors existents. Suposant doncs, que a l'horitzó del 2030 es volgués substituir tota la producció elèctrica prevista amb combustibles fòssils, s'haurien de construir més de 4.700 reactors d'1 GWe repartits per tot el món. Això significaria la construcció d'un reactor cada dos dies durant els propers 25 anys, la generació d'un milió de tones de residus radioactius d'alta intensitat, un finançament de 10 bilions d'euros, la creació de 4.700 possibles objectius d'accions terroristes, toparia rapidament amb l'esgotament de l'Urani i reprentaria un accident greu cada 20 anys ' la realitat demostra però que amb Txernòvil i Harrisburg hi ha un risc d'accident cada 4 anys.

Per tot això ens trobem davant d'una gran fal·làcia. La indústria nuclear coneix perfectament totes aquestes limitacions i saben que l'energia nuclear no és la solució a l'esgotament del petroli. Tansols busquen mantenir el seu negoci tant de temps com els sigui possible, es veuen obligats a manipular i mentir ja que la construcció de nous reactors està molt lluny dels que caldria per tal de substituir els que es van desconnectant de la xarxa. Observem per exemple que el suposat pla nuclear de la Xina només aportarà el 10% de reactors que es necessiten per abans del 2020 si es pretén mantenir l'actual capacitat de generació nuclear.

>Xevi Planas i Puigbert

info de: www.100x100renovables.net