L'SEPC ha estat present a l'acte oficial d'inauguració del curs UdG.

Una quinzena d'estudiants ha desplegat una pancarta i ha llegit un manifest recordant la vergonyosa actuació de la rectora en aquest cas.

Aquest dimarts 3 d'octubre s'ha celebrat a les 12 del migdia l'acte oficial d'inauguració del curs acadèmic 2006-2007 a la UDG, enguany la lliçó inaugural ha anat a càrrec de Federico Mayor exdirector general de la UNESCO, i hi eren presents també, el conseller d'educació i universitats, l'alcaldessa de Girona i d'altres "personalitats".
Enguany el nucli de la Universitat de Girona (UDG) ha volgut recordar a l'auditori el compromís que va adquirir la rectora amb els encausats del cas birulés i del que se'n va desentendre vergonyosament.

Després del discurs de l'alcaldessa una quinzena de membres del SEPC han pujat a l'escenari han desplegat una pancarta on s'hi podia llegir "El silenci del rectorat, és complicitat! Solidaritat cas Birulés!!" tot seguit han llegit el text del comunicat (que reproduïm a continuació) que han repartit a les persones assistents a l'acte.

Benvolguts membres de la UdG i convidats.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ens sentim obligats a fer ressò de la situació de quatre joves gironins ex estudiants de la UdG.
Molts haureu sentit parlar del cas Birulés, d'ara fa sis anys, quan la ministra del PP va comparèixer en la inauguració del curs 2000-2001 amb el conseqüent i desmesurat desplegament policial, que va concloure amb la citació de quatre estudiants claustrals. Se'ls demana un any i mig de presó. Les mesures exagerades preses per la fiscalia han estat criticades per la societat gironina i pels diferents equips de govern de la Universitat al llarg d'aquests sis anys, a excepció de l'actual, la nostra rectora Anna Maria Geli.
Creiem que és el nostre dret i deure denunciar el silenci de l'equip de rectorat envers els encausats i recordar-los que havien assumit un compromís que no ha estat complert.

Estem dins d'un centre d'ensenyament on ha de prevaldre la solidaritat i la feina conjunta, on l'esperit crític no ha de ser reprimit, ans al contrari. Estem en una de les universitats amb menys participació estudiantil dels Països Catalans.
A més, hem de recordar que la campanya electoral de l'actual rectora, on remarcava que aquelles persones que han format part de la comunitat de la Universitat rebran sempre el suport d'aquesta, i que s'intentaria reforçar els vincles entre els estudiants i la institució.

Estem a l'espera de la resolució de la sentència, desitgem que sigui absolutòria i lamentem profundament el silenci de l'actual equip de govern. Voldríem que aquestes paraules servissin per a remoure consciències i per a que d'ara endavant puguem tenir confiança en la institució universitària.

Per un ensenyament públic, popular, de qualitat, català i antipatriarcal.

Gràcies.

SEPC-UDG
udg@sepc.cat

------------------------------

A continuació reproduïm un article d'opinió al voltant del cas, publicat al número 90 del periòdic popular dels Països Catalans l'Accent.

Birulés i la tieta de Girona

La rectora de la Universitat de Girona (UdG), Anna Maria Geli, pocs dies abans de marxar de vacances, acomiadava la delegació del SEPC, d´Alerta Solidària i un encausat del cas Birulés que l´havien anat a veure al seu despatx. Tot eren abraçades i petons. Semblava emocionada i tot. Algú, després, va dir que Geli havia interpretat, a l´auca, el paper de "tieta". Només li hauria faltat regalar-nos un caramel i fer-nos un petó al front.
La veritat és que semblava compromesa amb el tema. Havíem aconseguit el nostre propòsit. Aparentment, amb escreix: el Gabinet Jurídic, el Departament de Comunicació, el Consell d´Estudiants'? tot era al nostre servei. Difondrien el cas i farien gestions per l´absolució dels quatre antics estudiants que en aquell octubre del 2000 van atrevir-se, juntament amb el conjunt de la comunitat universitària, a plantar cara. A plantar cara a la presa il·legal de les instal·lacions universitàries per part dels cossos policials. I a plantar cara a la presència de la ministra Birulés. La rectora reconeixia tot això i més.

Quan l´anterior rector Batlle deia -referint-se als estudiants - que "la Història els donarà la raó" a les pàgines de l´edició gironina d'El Punt o fins i tot quan el seu antecessor al càrrec Josep M. Nadal enviava notes als jutjats remarcant el compromís i civisme dels encausats hom pensava que ara, Anna Maria Geli, no faria menys. Anàvem errats. Aquí no podem fer altra cosa que autocrítica i reconèixer que vàrem pecar d´ingenus. Durant els darreres mesos hem procurat explicar què hi ha darrere d´un judici d´aquestes característiques i perquè la repressió es focalitza sempre en els sectors més dinàmics; en aquest cas l´esquerra independentista. Però també hem intentat fer partíceps a determinats sectors de la societat gironina d´aquest anàlisi. En alguns casos ho hem fet bé i en d´altres, francament, no tant.

En aquest sentit, una vegada celebrat el judici, el darrer 6 de setembre, les reaccions varen ser notables. Hom destacava que ni un dels set testimonis de l´acusació, agents dels Mossos d´Esquadra, van poder identificar cap agressió de part de cap dels quatre encausats. Les acusacions d´atemptat a l´autoritat i de les lesions, haurien de caure, així, pel seu propi pes. A més a més, en algun moment del judici, un dels agents va reconèixer que les identificacions s´havien fet amb base al master del vídeo gravat per membres del dispostiu policial. L´any 2000, segons el mateix testimoni, era un moment de seguiment exhaustiu "d´okupes i maulets". En aquest punt es va dir que implícitament s´estava reconeixent l´existència d´un fitxer polític que, per quatre persones sense antecedents, es troba al marge de la legalitat.

D´altres institucions o personalitats de les comarques gironines deien, simplement, que un judici com aquell, amb una càrrega política tan notòria, no s´hauria d´haver celebrat mai perquè desprestigiava les institucions judicials... Hi ha arguments, si fa no fa, al gust de tothom.

Però des de les �ligues, al turó que domina la ciutat; on són les oficines del rectorat, el silenci era demolidor. Ho havia estat durant tot el mes d´agost i la primera setmana de setembre. "Ja se sap: amb les vacances'?". Però aquell dia també semblaven estar de vacances. Ni un comentari. A darrera hora de la tarda un periodista de la ciutat ens trucava per dir-nos que, finalment, Anna Maria Geli havia fet pública una declaració. Suposem que alarmada per la repercussió del judici, des del sofà de feltre on ens havia rebut feia dos mesos, va dictar la valoració següent: Per respecte al procés judicial i als encausats (!) no es posicionava.

La tieta s´havia tret la disfressa i havia marxat de l´auca per canviar de bàndol. Quan els fets i les acusacions són tan diàfans i formen part de dos plans de realitat tan absolutament diferents, encara que soni catastròfic, formes part del problema o bé formes part de la solució. Els encausats, l´esquerra independentista i aquells sectors que ens han donat suport en prenem bona nota.

*Lluís Sales i Favà, Alerta Solidària