Des de 1997 fins a l'actualitat els preus dels pisos han pujat més d'un 150%, mentre que els ingressos nets salarials en els sectors amb conveni laboral han pujat tan sols un 34,5%. Així, l'endeutament mitjà de les famílies va passar del 45% al 1990 al 60% al 2004. En el darrer any s'ha construït més a l'estat espanyol que ha França, Alemanya i al Regne Unit junts, no obstant l'augment de l'oferta no ha fet baixar els preus dels habitatges.

A Girona (segons un estudi de l'ICS) el percentatge de demandants de pisos de lloguer amb ingressos baixos ha disminuït, per contra ha augmentat la demanda per part de sectors amb rendes més elevades, això ha fet que les poblacions de nivell econòmic més baix s'hagin hagut de desplaçar als nuclis de l'extraradi gironí, on les condicions d'accés a l'habitatge no són necessàriament més fàcils. Aquest fenomen ha tingut com a conseqüència que la població catalana d'origen estranger s'hagués de desplaçar a barris i poblacions de les afores de Girona (el barri de Sant Narcís, de Can Gibert del Pla, la vila de Salt, Cassà de la Selva, ...). Des de fa temps, diverses entitats i professionals han mostrat públicament la seva preocupació davant la persistent discriminació que pateixen els catalans d'origen immigrant en el sector immobiliari.
Estafes immobiliàries a Salt.

Dos professionals del sector immobiliari de Salt han explicat a La Directa la situació del mercat immobiliari en aquesta vila, que segons expliquen és molt diferent al de Girona: 'Si bé a Girona l'exclusió directa és el fenomen més generalitzat, a Salt les agències immobiliàries s'aprofiten del desconeixament de la població catalana immigrada dels seus drets en el moment d'adquirir un habitatge. Expliquen que, en general, a Salt no hi ha un gran mercat de lloguers, sinó que es funciona bàsicament per la compra-venda. És en aquesta transacció on la majoria de les immobiliàries aprofiten per a incrementar els seus beneficis. I si a Girona, en general, les agències immobiliàries solen sumar un 3% de comissions en la compra de vivendes -de fet, el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària recomanen que les comissions siguin d'un 3% si una sola immobiliària en té l'exclusiva i que pugi fins al 5% si hi concorren diverses agències-, a Salt qualsevol transacció de compra-venda pot arribar-se carregar fins a un 12% de comissions.

En paraules d'aquests professionals: 'Quan una persona d'origen immigrant es decideix a adquirir un pis troba la primera trava en el fet que l'acceptin com a comprador. Per a fer-ho necessitarà un avalador, i en general els avaladors es compren per un preu d'entre 2.000 i 3.000€. Una cop trobat l'avalador, necessites que la immobiliària t'accepti com a client. Si no generes prou confiança a la immobiliària, hauràs d'acudir al broker que et farà d'intermediari amb la immobiliària; com que el broker cada any porta un nombre considerable d'hipoteques a l'agència li accepten clients que per si sols mai haguessin estat considerats com a compradors. Sumant les quantitas, quan una persona d'origen immigrant ha aconseguit finalment les escriptures d'un habitage pot haver pagat uns 20.000€ més del que hauria pagat qualsevol altre ciutadà.
Una altra situació habitual és que la persona que vol comprar l'habitatge no disposi, d'entrada, dels diners per a fer front a les comissions del broker, de la immobiliària o a les mateixes escriptures. En aquest cas el mateix broker o l'agència li faran signar un 'crèdit ràpid'?, en alguns casos sense que el mateix client sàpiga que està signant un d'aquests crèdits. Els professionals entrevistats afegeixen: 'Si un cop has pagat la paga i senyal a la immobiliària l'entitat bancària et denega la hipoteca, sol passar que l'agència es queda la paga i senyal sense donar més explicacions.'
Segons aquests testimonis les dificultats no s'acaben aquí: 'En molts casos les immobiliàries fan hipoteques en les quals durant el primer any només es paguen els interessos, sense explicar-los que al cap d'un any, en comptes de pagar 600€ en pagaran 750. I això, amb uns salaris de 800€, suposa passar directament a la pobresa. En aquest sentit, diversos professionals que treballen en l'àmbit de la immigració a Salt han explicat a La Directa que les oficines de Serveis Socials atenen cada vegada més a persones en situació de pobresa derivada d'aquests mecanismes d'accés a l'habitatge.

Exclusió al cor de Girona

En Jordi G. D. és veí de Girona, té 29 anys, un sou d'uns 1200€ al mes, treballa per a l'administració pública i parla català. En Mohamed F. té 31 anys, un sou de 1300€ al mes, treballa per a un ajuntament i parla el català a la perfecció. La setmana passada els dos s'avingueren a col·laborar amb La Directa i sortiren a buscar pis per les principals immobiliàries del centre de Girona.

En dues de les immobiliàries de la plaça Marquès de Camps oferiren pisos a tots dos, però les entrevistes que matingueren cada un d'ells amb els agents immobiliaris no van tenir massa res en comú. A en Mohamed li oferiren només un pis, situat a la perifèria de Girona; a en Jordi li oferiren, a cada immobiliària, més d'una dotzena de pisos, la majoria ubicats entre l'Eixample de Girona i el Barri Vell, amb preus que oscil·laven entre els 600€ i els 900€.

Aquesta dinàmica fou la mateixa a les agències de plaça Catalunya. No obstant, a l'oficina d'un conegut grup promotor l'oferta de pisos de lloguer diferia molt més: a en Mohamed li oferiren un sol pis, a en Jordi més de deu; a en Mohamed li demanaven un avalador, tot i treballar a l'empresa pública, en canvi per en Jordi no era necessari.

Font: Setmanari la Directa
Corresponsalia Girona. gironaARROBAsetmanaridirecta.info.