Es dóna la paradoxa que el germà del portaveu del govern és l'actual director d'El Periódico, el diari més llegit de l'àmbit català. Un altre germà controla l'obra pública. Joaquim Nadal havia estat alcalde de la capital gironina abans d'arribar a la Generalitat.
Directa Girona/girona(ARROVA)setmanaridirecta.info/

El conseller Joaquim Nadal és un dels homes amb més poder dins del Govern català. El seu pes es va veure reforçat en l'última crisi del govern de Pasqual Maragall, que el va obligar a remodelar l'executiu per la sortida d'ERC. Va ser aleshores quan Nadal va aprofitar l'ocasió per acaparar els llocs estratègics de cara al futur, concretament a les futures eleccions al Parlament de Catalunya. Així, a més de ser el conseller de Política Territorial i Obres Públiques que suposa executar obres de la magnitud del TGV, la línia d'alta tensió, i de ser la cara visible del Govern per la seva funció de portaveu, va assumir les tasques de Presidència, equivalents a les de conseller en cap. Però, a més, va situar un dels seus homes de confiança, Manuel del Pozo, al govern, on ja hi té col·locat un germà, Manel Nadal, i va col·locar un altre germà, Rafel Nadal, com a director d'El Periódico de Catalunya, mitjà considerat l'altaveu dels socialistes. D'aquesta manera, Joaquim Nadal s'assegura ser imprescindible tant dins del Govern com dins del partit, amb l'objectiu de ser una de les persones més ben situades al partit i amb qui el futur presidenciable socialista, José Montilla, hagi de comptar abans de fer qualsevol moviment.

Familiars al Govern

Joaquim Nadal ja havia situat persones de la seva més íntima confiança dins del Govern, com el seu germà Manel Nadal, secretari per a la Mobilitat, departament depenent de la seva pròpia conselleria, i que va ser un dels principals afectats per l'enfonsament del túnel del Carmel. Precisament, Nadal va haver de fer front a crítiques molt dures perquè a l'hora de dirimir responsabilitats per aquest cas va 'salvar'? el seu germà d'haver de dimitir del càrrec. Juntament amb Manel Nadal, es va endur també del PSC de Girona a Marina Geli, ja des d'un primer moment, que va ser nomenada consellera de Salut. Tot i que ja hi tenia dues persones de màxima confiança, Nadal va aprofitar l'última remodelació de govern per a seguir col·locant la seva gent dins de l'executiu, com ara el nou conseller d'Educació, Manel del Pozo, que ja era la seva mà dreta a l'Ajuntament de Girona. Cal destacar que Del Pozo s'havia distingit per a demanar l'entrada de l'Estat espanyol a l'OTAN, per a demanar públicament l'entrada a presó dels insubmisos i per negar-se a donar suport a la campanya del 0,7%.
Si aquests han estat els seus moviments dins de l'executiu els seus moviments no s'ha aturat aquí per anar guanyant quotes de poder. El model Nadal té vocació d'implantar-se a tot el territori català i en tots els àmbits de la vida social. Rafel Nadal, ha estat anomenat director d'El Periódico de Catalunya. Semblaria ser que la destitució de Ricardo Franco, antic director del rotatiu, era un intent de frenar les veus discordants amb Maragall, i que el nomenament de Rafel Nadal no era res més que el retorn dels favors prestats pel conseller Nadal i del seu clan. L'ocupació de càrrecs per part de la família Nadal no s'atura aquí. Fa pocs mesos, Mercè Nadal Farreras fou anomenada secretaria dels Serveis Territorials del Departament de Treball i Indústria a Girona.

De manar Girona a controlar Catalunya

El clan dels Nadal va forjar-se en els primers moments de la Transició. En poc temps, els principals càrrecs foren ocupats per alguns dels germans Nadal. L'alcaldia per a Joaquim Nadal, la direcció del PSC a la demarcació de Girona era per a Manel Nadal Farreras, i el rector de la Universitat de Girona (UdG) era Josep Maria Nadal Farreras.
Tot i que Nadal té ara el seu lloc a Barcelona i ha recol·locat els seus germans, continua mantenint el control de la ciutat i de les comarques gironines, ja sigui a través de la Delegada del Govern de Catalunya, Pia Bosch, exregidora de l'Ajuntament durant l'era Nadal, o de l'alcaldessa Anna Pagans, nomenada a dit pel mateix Joaquim Nadal. Precisament, Nadal és considerat l'alcalde a l'ombra, ja que tot i tenir la feina a Barcelona continua tenint residència oficial a Girona, on viu la seva família, una de les més influents de les comarques gironines vinculades al sector industrial. Casat amb una Sobrequés, família de gran influència dins del socialisme gironí i català, és catedràtic d'Història Contemporània a la UdG. De fet, encara que fa molts anys que no exerceix, li han reservat un despatx en aquesta universitat. La política va apartar fa anys Nadal de la docència, tot i que no descarta tornar a exercir algun dia. Un retorn, però, que de moment sembla molt llunyà, ja que tot fa pensar que continuarà a la primera línia política catalana. De fet, tots aquests moviments, tant a dins com a fora del Govern, semblen dirigits a situar-se en un lloc destacat amb vista a tornar a ocupar un lloc destacat a les llistes electorals del PSC en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, que aquesta vegada encapçalarà José Montilla un cop desbancat Pasqual Maragall, i amb ell el sector més nacionalista del socialisme català, del qual també en forma part Nadal.

De Sant Daniel a Bracons

L'oposició al Govern de la Generalitat forçarà la compareixença del conseller Joaquim Nadal davant de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques perquè expliqui les irregularitats detectades en el túnel de Bracons, irregularitats relacionades amb la càrrega i descàrrega dels explosius utilitzats a les obres.
Aquest és només el darrer mal de cap entorn la construcció de l'eix viari Vic-Olot. Iniciativa per Catalunya-Els Verds, en el seu programa electoral, es comprometia a retirar aquest projecte pel gran impacte ambiental denunciat per diverses entitats ecologistes de les comarques afectades. Tot i això, Iniciativa va renunciar a aquest punt del seu programa a canvi d'entrar al Govern. L'encarregat de finalitzar l'execució de l'obra ha estat Joaquim Nadal que, per a silenciar les veus crítiques, es vol limitar a una petita modificació del traçat per a rentar la cara als seus socis de Govern, sense escoltar les entitats ecologistes.
Aquesta manera d'actuar no és excepcional en la biografia del conseller, ja que des dels principis de la seva etapa política com a alcalde de Girona ja va actuar amb la mateixa prepotència en fer passar la variant de la N-II per la vall Sant Daniel, considerada el pulmó verd de Girona, en lloc de per l'A7 tal com proposaven les entitats ecologistes. La història ha demostrat l'error de Nadal, ja que poc temps després, per la saturació de la variant pel trànsit de camions, es va fer gratuït el tram de l'A7 que passa per Girona.

Un convergent al PSOE

Un dels errors estratègics de CiU fou no fitxar a Joaquim Nadal en el seu moment, ja que ni per les seves condicions personals (prové de família burgesa), ni per les seves principals línies polítiques (ha convertit Girona en una ciutat museu) ni pel perfil dels seus votants (classes benestants gironines), es pot pensar que és una persona d'esquerres.
El model de ciutat que va implantar Nadal a Girona passava per diferents eixos: transformar el Barri Vell en un barri de cartró pedra tot apartant els veïns de tota la vida (classes baixes arrelades al centre de la ciutat, prostitutes...), amagant la marginalitat i la pobresa en guetos (Font de la Pólvora, Vilaroja...) o desplaçant-la a poblacions veïnes (Salt n'és l'exemple més clar), tot això amb l'objectiu de fer entrar Girona dins dels circuits turístics de les classes mitjanes i altes.
Després de dos llargs anys de govern, amb les experiències de Bracons, del Pla Director de l'Empordà, de la línia d'alta tensió, del TGV... i ara, amb l'anunci de la construcció de 100.000 habitatges al litoral català, no queda cap dubte que Nadal està implantant a Catalunya el model gironí, caracteritzat per un model territorial sectoritzat, amb zones turístiques i guetos ben amagats.

Directa número 12. Dimecres, 5 de juliol

Titular de portada:
De dalt a baix. Crispació davant la inversió pública per la visita del Papa. Una guerra de banderoles s'estén per València arran de la campanya 'Jo no t'espere'?. La massacre al metro de València evidencia segons els sindicats les prioritats econòmiques del govern

Foto de portada:
Així està el pati. Un miler de persones a la setena marxa per l'habitatge digne.

Altres destacats de portada:
Roda el món. Gaza, crònica de l'operació militar 'Pluja d'Estiu'?
Què es cou. Trobada Internacional de Feminismes i Activismes
Expressions. Sabadell acull un seminari sobre sexualitat

També destaquem a la secció d'actualitat, l'article sobre la saga dels Nadal i els seus interessos polítics i econòmics, quins grups mediàtics es queden amb el pastís de les llicències de televisió TDT i un informe sobre morts, tortures i maltractaments a les comissaries de Catalunya.