En un rècord inèdit, el Jutjat de Guàrdia de Barcelona va admetre en només 24 hores la interposició de 61 procediments d'habeas corpus.

David Fernàndez
redaccio(ARROVA)setmanaridirecta.info

Tot comença amb un atac de testosterona policial d'en Ramon, cap de la Unitat d'Intervenció Policial. La policia arriba tard, malament i improvisada a l'acció de protesta pacífica contra el CIE en construcció de la Zona Franca. Des de la Jonquera arriben els efectius de la policia espanyola, des de Manresa els Mossos d'Esquadra. Els primers en arribar han estat dos membres de la policia canina, acompanyats dels respectius gossos. En un atac nerviós i rabiüt, acabat de llevar, en Ramon ordena detenir fins a l'apuntador ('Ens entren a casa i ens adonem una hora després' deu pensar). Primer els activistes. Els advocats protesten. I enfilen la gloriosa drecera de la detenció. Els periodistes intenten informar. I també acaben detinguts. Paradoxes policials, tots són traslladats als calabossos de la Verneda: del futur a l'actual Centre d'Internament. Dos dels detinguts han de guiar el cotxe patrulla dels Mossos, que s'ha perdut pels carrers de La Mina.
La fugida endavant continua. Apareixen els vells coneguts Grup 6 de la Brigada Provincial d'Informació, que instruiran els atestats encapçalats per un Jordi eufòric que tornarà a demostrar que coneix la vida quotidiana dels militants amb pèls i senyals. Mentrestant, la Vanessa, flamant cap de premsa, o algun dels seus adlàters en pràctiques de guerra informativa, s'omple de glòria amb un fax per a l'antologia del disbarat policial: 'assalt', 'violència', 'no s'han emprat armes de foc per responsabilitat', 'amics dels anarquistes que col·loquen bombes a Barcelona'?. Comunicat paradoxal que parla de 59 okupes detinguts per danys, mentre dues línies més avall destaca que 'els danys no són ressenyables'. Hores després diran que s'apugen a 85.000 euros. Fan el que els rota, és clar, ara plou i ara fa sol. Ara sí i ara no i ara m'invento una connexió. És la impunitat, que rutlla amb sinistra perfecció.
Els advocats detinguts són ben rebuts a la Verneda: 'ni abogados ni pollas'. I dos cops de propina. El comissari afirma als nous advocats personats que l'endemà sortiran en llibertat. A les 16.30 h, s'interposen quatre habeas corpus, inicialment pels advocats, un periodista de Directa i una becària de l'OSPDH de la UB. La rebuda als jutjats és simptomàtica: 'sou els okupes que veniu a posar els habeas corpus? Ja ens ha avisat la policia fa 10 minuts'. Feia tan sols mitja hora que s'havia pres la decisió. El control social en l'era dels mòbils.
El jutge, però, els admet a tràmit i enfila cap a la Verneda amb el fiscal. Mala maror a comissaria. A cap policia li agrada que li qüestionin la feina. El jutge suggereix indicis i torna als jutjats on pren la decisió. Un cop presa, però, surt a sopar i només quan s'acaba el flam informa que els habeas seran denegats.
Diumenge, malgrat tot, torna a sortir el sol amb la previsió de la sortida dels detinguts després de declarar en seu policial. Però el comissari ha preparat revenja: ha decidit que no els enviarà a jutjats. És a dir que, arbitràriament i impune, perllongarà 'per testosterona' el temps de detenció. Qüestionat sobre el que havia assegurat la vigília etziba: 'No me acuerdo de nada de lo que dije ayer'. El forat negre de la impunitat, aquí mano jo i vostè no és ningú. Per tant, s'interposen 59 habeas corpus més. Que són acceptats i la matinada de dilluns, a les 07.40 h, denegats.
Des de les 14.30 h els primers detinguts tornen a trepitjar el carrer. La última, passades les 20.30 h. El fiscal demana presons, mig seriosament mig en conya: no s'ho creu ni ell. Però cal acatar les ordres. L'endemà, Jordi Cocharán d'El Periódico afirma en l'única pregunta de la roda de premsa: 'això em recorda un petit Guantánamo'. August Gil Matamala, president de l'Associació Internacional d'Advocats Europeus Demòcrates acaba de dir: 'és la primera vegada que és deté un legal team a Europa'.
Mentrestant segueix el circ de la realitat virtual, de les mentides repetides mil cops, de la 'tergiversació dels fets' denunciada per Arcadi Oliveras. En l'empastifada de mentides i mentiders, apareix ell, brillant, intel·ligent i cívic com sempre, i sosté: 'Estem estudiant la relació entre els detinguts i els 200 'violents' que tenim a Barcelona'. És Joan Clos, l'alcalde titella de Barcelona. Els seus assessors de premsa li han escrit un discurs prefabricat i clarificador: la guerra a la dissidència segueix oberta i ben oberta. Sense estalviar cap recurs: detencions il·legals, vexacions, amuntegaments i pixums. Ja ho va dir Henry de Montherlat: 'no hi ha poder, només existeix l'abús de poder'. La primera part del partit ja ha acabat: amb pallissa policial. Dilluns va començar la segona: ja veurem com remuntem la ressaca repressiva de la revetlla solidària més kafkiana de Sant Joan.

Directa num. 11

Foto i tema de portada:

Llibertat de moviments! Reportage especial sobre les detencions arran de l'ocupació simbòlica de Centre d'Internament d'Estrangers. Relat en primera persona de Jesús Rodríguez, redactor de la Directa detingut quan cobria la informació de l'acció. Resum de les activitats d'aquests dies Per la lliure circulació de les Persones. Entrevista a un noi marroquí que va estar detingut al Centre d'Internament de la Verneda per manca de 'papers'?.

Altres temes destacats:

De dalt a baix: En la diversitat ens fem grans. La Comissió 28 de juny dedica els actes d'enguany a la gent gran gai, lèsbica i transsexual

Així està el pati: -El projecte de Llei de l'Habitatge s'esvaeix enmig del debat partidista. Article d'opinió a Impressions: Apunts breus a una llei morta

-Llibertat sota fiança per Ruben, dels anarquistes del 9 de febrer

-200 sindicalistes ocupen la Tresoreria de la Seguretat Social en protesta contra la reforma laboral i de pensions