Si utilitzes l'Openoffice.org, possiblement has vist que guarda els documents amb les extensions .odt, .ods, .odp i similars, que signifiquen OpenDocument Text, Spreadsheat (full de càlcul) i Presentació respectivament. Tots formen part de l'OASIS* OpenDocument Format (ODF).
La ventatge d'aquests formats és que des del principi han estat completament especificats i s'han fet perquè es puguin obrir amb qualsevol aplicació, sense importar si és aquesta o aquella versió, idioma o si és programari lliure o propietari, de manera que qualsevol persona ho pugui obrir, amb qualsevol ordinador.
Durant la matinada de l'1 de Maig, es va aprobar a Ginebra la ISO/IEC 26300, això és realment important ja que és la primera vegada que un format de fitxer informàtic ofimàtic és aprovat com a ISO. Potser el més rellevant d'aquesta decisió és que la principal empresa de programari del món (l'innombrable) ha quedat en evidència, els seus formats no són estàndards i no ho poden ser, doncs per ser-ho haurien de ser públics i qualsevol hauria de poder fer programes (o les modificacions necessàries) per poder llegir els seus fitxers sense tenir cap problema (ni amb el contingut, ni amb la presentació), a més, l'innombreble havia presentat un tipus de fitxer anomenat Open XML, que amb tota probabilitat, serà rebutjat.

Com que les administracions tenen l'obligació de ser tecnològicament neutrals, ara podrem exigir que els formats d'intercanvi siguin els ODF i no els .doc, .pdf, .ppt i tota la resta de formats privatius.

Deixa d'utilitzar formats tancats i secrets, aquí hi tens la llista d'aplicacions i suites que utilitzen ODF: Koffice, Abiword, Scribus, Openoffice.org, StarOffice... (llista que creix dia a dia).

En parlen a Bulma, Menéame, Barrapunto...

--
*OpenDocument és porpietat d'OASIS, un organisme d'estandaritzacions sense ànim de lucre, en formen part les empreses i entitats més importants del sector (i també la innombrable!).