Aquest dimecres 19 d'abril a la tarda es va realitzar una concentració a la plaça Avi Xaxu de l'Escala per a recordar el 50 aniversari de la mort del llibertari Josep Vives, en Xaxu.

EL VELL ANARQUISTA,
EL COMPOSITOR SARDANISTA

El 19 d'abril fa 50 anys del traspàs del músic i compositor sardanista escalenc Josep Vicens (l'Escala 17/01/1869-19/04/1956), popularment anomenat en Xaxu, que va composar més de mig miler de sardenes molt ballables, que havia fet de barber al centre de la vila de l'Escala abans d'anar a Malgrat. En aquest moment de recuperació de la memòria històrica obrera i popular i de dignificar el nom de cada cosa oculta i difamada pel franquisme i el llarg silenci de la transició postfranquista, també volem denunciar la ideologia d'una falsificació històrica que encara imposa una visió de dretes en contra la realitat històrica de la lluita de classes i el pensament avançat de tipus igualitari i solidari, ja que el discurs històric hegemònic de la burgesia catalana presenta la guerra de 1936-1939 com un fet militar espanyol imposat des de fora de casa nostra que es presenta falsament en forma d'oasi català, on l'any 1936 la republicana Generalitat de Catalunya representava un centre polític enfront el feixisme espanyol i el procés obrer d'autogestió col·lectivista (que Noam Chomsky considera l'aconteixement més extraordinari de la història mundial), fent bonica i idealitzada la reconciliació política nacional catalana postfranquista entre dretes i esquerres, que es vol fer representar en la figura de Jordi Pujol, mentre s'amaga l'existència del Vichy català i el paper del moviment obrer sota la Dictadura franquista i les seves lluites en temps del tardofranquisme.

En aquesta falsificació històrica també integren el sector artístic i intel·lectual, com ara en el cas de la personalitat llibertària de Josep Vicens, un home del poble i dedicat al poble, que en tota la seva existència va intentar ajudar a l'emancipació de l'especie humana de l'explotació i l'opressió i va donar suport al moviment social llibertari vers una societat solidària igualitària i autogestionària, un compromís que va portar a aquest músic escalenc a l'exili el febrer de 1939 a causa de l'ocupació militar franquista i després d'un temps de patir tota mena de patiments a Perpinyà va tornar a l'Escala, després d'una prudent estada a Girona.

El veterà periodista Emili Casademont i Comas ecriu en el 'Diari de Girona' del diumenge d'abril que la vila de "l´Escala sempre ha estat un lloc que s´ha distingit moltíssim per la seva afició a la «dansa més bella». I fou en aquest racó de la Costa Brava altempordanesa on nasqué, el 17 de gener del 1869, l´insigne músic Josep Vicens, popularment conegut com a l´avi Xaxu". I que "el cinquantenari del traspàs del qual es complirà d´aquí a ben pocs dies, concretament el 19 d´aquest mes d´abril que acabem d´estrenar. La bibliografia existent entorn d´aquest músic és força reduïda, però, alhora, molt profitosa. Josep Pla, en el seu llibre Llagosta i pollastre, editat el 1952, digué d´ell: «Aquest vell músic, pobre i derrotat, gran persona i generós amic, naufragat en els sorrals del golf de Roses, amb les seves cabelleres de color de cendra, el seu vestit funerari i la seva polidesa cadavèrica, ha escrit les sardanes més violentes, més ferotges, més eficients (per a ballar), de més èxit, que avui s´interpreten». En efecte, l´avi Xaxu, que fou enterrat al vell cementiri mariner escalenc, vora la tomba que després acolliria la despulla de Caterina Albert, escrigué tot un seguit de sardanes extraordinàries, puntejades pels balladors amb veritable deliri. Sardanes com Bona festa, editada per totes les cases discogràfiques i que evoca la Festa Major de l´Escala (Xaxu la compongué a Malgrat de Mar), Carícies, La font vella, Nit de Sant Joan, etcètera. Al llarg de la seva existència, n´arribà a fer més de mig miler...!

L´escriptor Eugeni Molero, de Vilanova i la Geltrú, poc abans que en plena joventut el visités la Parca (morí el 1984, als 41 anys d´edat), deia, després d´assenyalar que en Xaxu, músic bohemi, inestable i tumultuós, confeccionava les sardanes a corre-cuita, literalment arravatat per la seva forta inspiració, el següent: «Sols així s´explica que un músic tan elemental arribés a produir aquella gran quantitat de melodies, plenes de fibra i sentiment, on, de vegades, també es barregen (concessió inevitable) els melismes superficials i els tòpics de consuetud». I, finalment, Molero, autor, per cert, d´un gran llibre sobre la història de la cobla La Principal de la Bisbal, editat per la Diputació de Girona, afirmava que «l´obra d´en Xaxu forma un dels conglomerats sardanistes més importants que s´han creat fins avui, amb una indubtable transcendència damunt l´àmbit popular, per mitjà dels seus acords ferrenys i enyoradissos, concebuts sovint mentre l´autor havia estat a calar les peces dins la mar, amb el gussi, o bé s´endormiscava a l´ombra d´un pi o d´una figuera. Escrivia les sardanes barroerament, a la taverna, amb un caliquenyo a la boca. I quan no disposava de piano, s´ajudava amb la guitarra». L´avi Xaxu fou, malgrat ser gairebé un autodidacte, un bon coneixedor de la música i, sobretot, un magnífic executant de diversos instruments, com el flabiol, la tenora, el fiscorn i el contrabaix.

I, per altra banda, donà les primeres lliçons musicals al solista de tenora Albert Martí, fill també de l´Escala. Un Albert Martí, a qui Pau Casals coronà com a rei de la tenora («Vaig a veure què fa el rei de la tenora», deia el mestre del Vendrell als músics de la seva orquestra, a Barcelona, després d´acabar els assaigs, en aquells anys 20 i 30 del segle passat), raó per la qual, tot i que admirava moltíssim com Ricard Viladesau tocava la tenora (cal que això, que sempre s´ha procurat silenciar, se sàpiga), sols pogué concedir al músic calongí el títol de príncep d´aquest instrument. Un Albert Martí que sempre, durant la Guerra Civil, estigué al servei de Catalunya, acompanyant, amb la seva cobla, l´expedició catalana que, encapçalada per Jaume Miravitlles, comissari de Propaganda de la Generalitat (ara, precisament, es compleix el centenari de la seva naixença a Figueres), anà a Madrid, per tal de donar ànims als seus defensors, assetjats per les tropes franquistes. Un Albert Martí que rebé els més càlids elogis per part del mític general José Miaja, cap de l´Exèrcit del Centre, i de l´eximi poeta andalús Rafael Albertí. Un Albert Martí que, després del 1939, perseguit, ho passà molt malament a Barcelona. I un Albert Martí que, encara que sembli mentida, els escalencs no li han fet gens ni mica de justícia, atès que no hi ha ni un trist carrer de l´Escala que li sigui dedicat, quan ell sempre proclamà, amb autèntic orgull, que era fill d´aquesta localitat. L´avi Xaxu -i torno a ell- és, sens dubte de cap mena, una excepcional figura musical de la nostra dansa.

Casademunt fa una reflexió final: "... contràriament al que ha succeït amb l´Albert Martí, els escalencs honoraren l´autor de Bona festa, batejant amb el seu nom un carrer de la vila en què nasqué i morí, vila on també, en una cèntrica plaça, li erigiren un monument. Les sardanes d´en Xaxu, però, tan lloades per Josep Pla i Eugeni Molero, avui dia quasi no es toquen enlloc. I el més trist del cas, segons sembla, és que a Josep Vicens, en l´any del cinquantenari del seu decés, la gent de l´Escala no li dedicarà, el proper 4 de juny, l´Aplec. �?s indubtable que el pobre Xaxu (ja en tenia ben bé prou que l´escriptor de Llofriu digués que ho era, de pobre, encara que fos en un altre sentit) mereix un tracte millor. I no parlem del que mereix el pobríssim Martí, el rei de la tenora, a qui, de forma inexplicable, la seva estimada població natal sempre ha ignorat del tot..." (EL POBRE XAXU I EL POBRÍSSIM MARTÍ).

L'Anteneu 'Art i Cultura' i la revista anarquista 'La Infiltración' volem que el record a Josep Vicens sigui un record a la memòria històrica llibertària i en especial a tots els vells anarquistes de l'Escala, gràcies als que avui tenim clar la necessitat històrica d'abolir el treball assalariat i la dictadura de mercaderia.

IN MEMORIAM: JOSEP VICENS I JULI, XAXU ! ! !

ATENEU ART i CULTURA Apartat de Correus núm. 132 17130 L'ESCALA

"LA INFILTRACI�?N" Apartat de Correus núm. 391 17130 L'ESCALA