Avui, després de tants anys de silenci «democràtic» imposat sobre el nostre passat històric més immediat, sembla que s'ha destapat la fal·lera per la recuperació de la memòria històrica.

Han transcorregut ja 32 anys d'ençà de l'execució d'en Salvador, i certament moltes coses han canviat, s'han transformat, mentre que moltes de les il·lusions i esperances d'aleshores han estat frustrades i traïdes. Ens maten les persones, però les idees mai les poden matar. Reneixen sempre que es mantenen, que perviuen, l'explotació i les opressions quotidianes. I la realitat actual no és gaire afalagadora: campa lliurement l'especulació més brutal, l'explotació capitalista més salvatge, la precarietat social i laboral com mai s'havia vist, alhora que capes obreres i populars passen cada cop més a engrossir les bosses socials de la pobresa, mentre una minoria s'enriqueix cada cop més. I quan la nostra vida quotidiana es veu més dirigida i controlada des de dalt, enmig del creixement de la mentida, la manipulació i la corrupció tolerades, sinó incentivades.

També, cada cop més, assistim a la destrucció sistemàtica del nostre territori, quan encara ens són negats els nostres drets lingüístics i nacionals legítims i democràtics.

Tornant al Salvador, cal insistir de bell nou 'més enllà de tota recuperació «democràtica» i partidista' que ell, igual com milers de joves de la seva època no era, ni es definia com un antifranquista.

Resultat de les lluites obreres més radicals del moment, en Puig Antich era un revolucionari anticapitalista, encaminat en la seva pràctica autònoma vers la transformació radical de la societat, s'enfrontava no només a l'explotació capitalista a tots els nivells, sinó també als partits i grupuscles reformistes i avantguardistes que volien dirigir i controlar el moviment obrer i la lluita als barris.

La classe obrera més radical i el MIL trencaren així aleshores amb el dirigisme imperant, van obrir camí a l'autogestió, l'autoorganització de classe, i a les assemblees decisòries, entre d'altres aportacions. Cal dir també que, a principis del setanta, hi havia molts Salvador Puig Antich disposats a tot, fins i tot a donar la pròpia vida si calia, per aconseguir una societat i un país realment més lliure i alliberat. Bona part de les aportacions del MIL, del seu projecte revolucionari, són avui encara vigents, malgrat el temps que ha transcorregut, ja que d'una manera espontània i contestatària, responen contra el sistema actual de dominació capitalista tots aquells i aquelles que lluiten per un real alliberament aquests darrers anys: moviments socials, okupes, moviment llibertari, assemblees de barri i pobles, etc., parteixen de plantejaments assemblearis, autoorganitzatius, autònoms, antijeràrquics i anticapitalistes.

Avui, després de tants anys de silenci «democràtic» imposat sobre el nostre passat històric més immediat, sembla que s'ha destapat la fal·lera per la recuperació de la memòria històrica.

I sabedors del contingut de la pel·lícula Salvador, a punt d'estrenar-se, que té els seu antecedent tergiversador i mentider en el llibre Compte enrere de l'Escribano, en què es dóna una visió falsejada, manipulada i mitificada de la vida de Puig Antich, al qual s'aïlla, amb intencionalitat política, de les lluites obreres i populars autònomes i anticapitalistes dels primers anys setanta, sense les quals la seva vida i la seva mort no tenen cap sentit.

I farts com estem de l'apropiació i recuperació de les lluites del moviment llibertari i antiautoritari per a d'altres interessos ideològics i partidistes, davant d'aquesta nova provocació, que representa l'exhibició de l'esmentat film, per a tots aquells i aquelles encara vius: els ex-MIL, ex-OLLA, exgrups autònoms, ex-GOA (grups d'obrers autònoms), explataformes anticapitalistes, i tants milers de treballadors anònims, veritables protagonistes de la història que se'ns oculta, tots plegats i en el moment que ho creguem oportú, amb fermesa i objectivitat històrica, donarem la resposta que creguem més adient.

Respondrem amb la denúncia contundent d'aquesta flagrant falsificació històrica. No tolerarem que tant al jovent, que desconeix la història més recent, com a tota la ciutadania en general, se l'enganyi i confongui. Hom pot no compartir ni la manera de lluitar, ni els mètodes ni la finalitat del MIL i de bona part del moviment obrer català de les acaballes del franquisme. Però el que mai es pot fer és prescindir, ocultar i esborrar olímpicament una part de la història contemporània del nostre país. Un poble, un país que desconeix la seva pròpia història no té futur ni va enlloc.

Ricard de Vargas-Golarons