La setmana passada començava amb la notícia de la mort d'un pres polític basc, Igor Angulo, al centre d'internament de Conca. Les associacions de familiars de presos i preses varen posar en dubte la versió oficial del suïcidi, ja que fins i tot l'informe forense aclaria que el cadàver havia estat trobat estirat sobre la part inferior de la llitera de la cel·la. Divendres 3 de març al matí el ministeri de Justícia informava d'una nova mort, en aquest cas -segons la versió oficial- a conseqüència d'un atac de cor, del pres Roberto Sáiz a la presó d'Aranjuez. En aquest cas ja constava que el pres s'havia queixat per dolències al pit, sense que fos atès pels serveis mèdics. Els familiars creuen que es tracte d'una greu negligència.
A desenes de pobles i ciutats d'Euskadi es varen convocar concentracions i actes d'homenatge als dos presos, que eren originaris de Portugalete i Santurtzi. Miles de persones varen sortir als carrers tant al matí com a la tarda. La marxa estudiantil a Gasteiz ja va ser reprimida pels antiavalots de l'Ertzaintza, que van carregar i van disoldre la protesta, amb desenes de contusionats i dos detinguts. Al vespre al centre de Gasteiz una protesta de més de 7000 persones integrada dins dels actes d'homenatge a les víctimes del 3 de març de 1976 (matança de 5 sindicalistes) caminava pel centre de la ciutat, formava part de la jornada reivindicativa que havia de finalitzar amb l'interpretació per part de Lluis Llach de la cançó 'Campanades a Mort'?, composada precisament ara fa 30 anys arrel d'aquells tràgics fets a la capital alavesa.

La marxa però, que estava presidida per una pancarta signada per ELA i LAB (sindicats majoritaris a Euskadi), va ser reventada a cops de porra i pilotes de goma. Varen detenir al president de l'Associació de Víctimes del 3 de març, Andoni Txasko (que té una visió molt reduïda degut als maltractes que va rebre l'any 1976).

Algún membre del govern basc era present a la marxa i el diputat d'Eusko Alkartasuna, Rafael Larreina, va intentar aturar els ertzaines que actuaven per ordres del seu company de coalició al tripartit basc, Javier Balza, del Partit Nacionalista Basc.

«Més humiliat que l'any 1976»

Txasko en sortir de comissaria l'endemà va declarar que havia estat més agredit i humiliat a mans de l'Ertzaintza, que l'any 1976 a mans de la policia espanyola. A banda d'ell desenes de persones també varen resultar ferides.

Evidentment l'actuació de Llach davant un auditori de milers de persones es va fer sota la consternació d'haver reviscut feia poques hores en pròpia pell la repressió política viscuda i commemorada a Euskadi pels fets de feia 30 anys, poc després de la mort de Franco.

Però tot i les dures crítiques pel que havia succeït, el conseller Balza va continuar l'endemà reafirmant-se amb les ordres d'impedir actes d'homenatge als dos presos morts.

Les concentracions i els funerals a les seves viles natals de Santurtze i Portugalete es varen convertir en una dramàtica processó interrompuda per càrregues, pilotes de goma i violència policial desbocada. Fins i tot en el moment de l'arribada del fèretre de Roberto Sáiz hi hagué persones ferides a les immediacions del tanatori de Portugalete.

Els gravíssims fets ocorreguts a Euskadi durant el cap de setmana han portat a la convocatòria d'una vaga general el dijous 9 de març per part de l'esquerra abertzale i gran part de la societat civil basca. El govern basc ha tancat files al voltant de Balza, ignorant les denúncies per maltractes i violència policial. Com si res hagués passat. De fet la gran majoria de mitjans de comunicació de l'Estat espanyol, han ignorat el succeït als carrers dels pobles i ciutats basques. Només han donat informació de sabotatges i atacs contra seus del PNV (partit que ha ordenat l'actuació de l'Ertzaintza), sense explicar el context en que s'han produït.

Contra-Infos 7/2/06