El dia quatre de febrer 2006, a Barcelona, Mariana Huidobro, la mare d'en Rodrigo Lanza, va rebre una trucada telefònica a les 7,30 de la matinada, de part d'una amiga del seu fill, explicant que aquest i altres amics estaven detinguts després de rebre una pallissa de la policia. Mariana es va dirigir immediatament a reunir-se amb les persones que van estar amb el seu fill durant els esdeveniments. Se li va explicar, llavors, que Rodrigo juntament amb un grup d'amics entre els quals es trobaven Alex Cisternas i Juan Pintos, caminaven pel carrer de Sant Pere més Baix a les 6,00 del matí, per anar a buscar el metro i altres a una festa que es celebrava en el nº 55 del mateix carrer.

MANIFESTACIÓ DISSABTE 1 D'ABRIL - 16:00 Plç. Universitat - Barcelona
Al arribar al lloc es van trobar amb un grup de gent que discutia amb la guàrdia urbana, ja que la festa estava tancada i no s'hi permetia l'accés. Els joves van voler tornar però la policia no els va permetre passar. En aquell moment sense cap motiu, els guàrdies urbans començàren a colpejar brutalment amb les porres, a tothom que es trobava allí. La policia va perseguir a la gent que escapava, colpejant i arrestant arbitràriament a qualsevol. Al mateix temps es llençaven objectes des de l'edifici on es realitzava la festa.

A la mare d'en Rodrigo se li va explicar que l'últim que van veure del seu fill era que estava a terra, amb el cap obert i sagnant, emmanillat i amb la policia que el continuava pegant. Que al seu amic Alex l'havien colpejat i que al sortir corrent es van sentir trets. A l'Alex el van veure caure a terra. Li van explicar també que a en Juan l'havien colpejat molt i l'havien arrossegat pels cabells fins a un altre lloc.

Els joves que la van informar estaven preocupats perquè també van veure un policia ferit.

Després d'escoltar tot això, alarmada per la situació i per la pallissa que havia rebut el seu fill, Mariana explica:

'Vaig anar immediatament a la comissaria de la Rambla per a rebre notícies del meu fill. Allí em van dir que no tenien informació referent a això i que em dirigís a la comissaria de Nou de la Rambla. Vaig entrar allí a preguntar pel meu fill i em van dir que ells no em podien donar aquesta informació, però que si estava allí no m'amoïnés perquè ells tenien el deure de cuidar-lo i de protegir la seva integritat física: 'senyora, estigui tranquil·la'.

A les 9,30 del vespre, després de 15 hores de recerca, el meu advocat em va dir que l'havien trucat del Col·legi d'Advocats per a comunicar-li que al meu fill l'acusaven d'intent d'homicidi, i que aniria a declarar el dia següent a la comissaria de Sants. Però encara no sabia on era. Ni sobretot com estava".

Durant tot aquell dia de recerca dels detinguts, no es va pensar mai que poguessin tenir algun tipus de càrrecs, ja que durant tot el dissabte, vam escoltar i llegir a la premsa, televisió i ràdio en Joan Clos, l'alcalde de Barcelona, explicant que l'objecte que havia ferit al policia havia estat un test que va caure de l'edifici on es realitzava la festa. Teníem la seguretat de què els joves havien estat detinguts al carrer i que en cap moment havien participat en aquella festa. Per això ens semblava desconcertant i absolutament incoherent l'acusació d'homicidi en grau de temptativa.

Al dia següent, diumenge 5 de febrer, ja apareixia a la premsa una altra versió dels fets, deia que qualsevol objecte contundent va poder ferir al policia. I finalment, la darrera versió va ser que l'agressor era un dels detinguts i que l'agressió havia provingut del carrer.

Familiars i amics de l'Alex, en Rodrigo i en Juan es van dirigir a la comissaria de Sants-Montjuic, per a estar presents en el moment de les declaracions. Cal dir que als afores de la comissaria, quan ja hi havia un petit grup de gent, aproximadament a les 10,00 del matí, un mosso d'esquadra se'ns apropà per a preguntar-nos que hi fèiem allà, després van demanar la identificació a la mare d'en Rodrigo que va explicar que les nostres intencions eren tan sols estar allí i fer acte de presència, i així donar suport als nois.

Quan va arribar l'advocat per escoltar les declaracions, el van informar que seria denunciat per convocar una manifestació il·legal i d'aquesta manera es va intentar impedir la realització de la seva feina. Després de comunicar això al Col·legi d'Advocats, es va solucionar el problema i l'advocat va poder finalment veure els seus clients.

Cap dels tres joves va declarar davant la policia. Al sortir, l'advocat comunicà als familiars l'estat deplorable i d'evident maltracte que havien patit els nois, a més de la versió dels detinguts en relació als fets; versions que coincideixen perfectament amb les primeres que havíem escoltat. Es transcendental saber que els nois no havien parlat entre ells durant la detenció ja que estaven incomunicats i que en canvi les seves versions dels fets son totalment coherents entre elles. A més els tres havien patit un brutal maltractament tant físic com psicològic: tenien els ulls morats, ferides al cap, a la cara, els braços embenats, enguixats, continus comentaris racistes, amenaces, etc.

L'endemà, dilluns 6 de febrer, van declarar davant del jutge els 9 detinguts: dos que la policia va detenir a un hospital de forma arbitrària ja que hi havien anat per una caiguda en bicicleta en un altre lloc, i quatre que foren detinguts al sortir de la festa en els moments que es va produir la càrrega policial, i els tres nois actualment empresonats.

Després de declarar tot el que va succeir davant la jutge, el fiscal va demanar presó cautelar per als 5 joves que es trobaven al carrer i llibertat amb càrrecs per als quatre que sortien de l'edifici.

Finalment la jutge decretà presó preventiva per en Rodrigo, l'Alex i en Juan, argumentant que el seu origen sud-americà els podria permetre fugir als seus països, passant per alt l'arrelament presentat per l'advocat: En Rodrigo, malgrat haver nascut a Xile, es italià, els seus pares viuen a Milà, els seus germans viuen amb ell a Barcelona, estudia en la Facultat de Història de la Universitat de Barcelona i va estar treballant paral·lelament amb els seus estudis; l'Alex està casat amb una espanyola i va formar la seva família aquí a Barcelona, va estudiar també en aquesta ciutat a l'Escola Internacional de Cinema; en Juan és espanyol i viu amb la seva germana a Barcelona.

També aquell mateix dia, a petició de l'advocat, se'ls va realitzar un examen mèdic per a constatar les lesions que havien patit durant la detenció. L'informe inclou fotografies, per així poder denunciar les tortures i els maltractaments que havien rebut dins de les comissaries.

El dimarts 7 de febrer es va avisar als pares de l'Alex que estaven a Xile dels fets esdevinguts. Immediatament van sol·licitar a la Cancelleria xilena notícies sobre l'estat del seu fill i van venir cap a Barcelona, on van arribar el divendres 10.

Els dies següents es van presentar les denúncies de maltractament i tortura d'en Rodrigo i l'Alex en el jutjat, exigint una investigació sobre la identitat dels responsables, ja que foren torturats per dues forces policials: la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. També s'han presentat les denúncies a diferents organismes com ara Amnistia Internacional, Exil, SOS racisme, etc.

El dimecres 9 de febrer van declarar els tres policies municipals que van treballar aquella nit i a la seva declaració diuen haver reconegut perfectament en Rodrigo, l'Alex i en Juan com els autors dels fets. Segons la versió d'aquests policies, en Rodrigo suposadament hauria agafat una pedra i l'hauria llançada a un guàrdia urbà amb intenció de matar-lo. L'Alex, diuen que després va llançar un altre objecte també amb l'intenció de matar-lo, i en Juan suposadament era qui encoratjava el grup a cometre aquests actes.

Aquesta versió no coincideix amb la dels tres joves ni amb la dels testimonis presencials, els qui van veure clarament uns discussió entre un grup de gent i la policia, després de la qual va desencadenar una càrrega policial totalment desmesurada i amb unes detencions totalment arbitràries. Testimonis afirmen que la policia 'anava a per qualsevol'? i que van abusar excessivament de la força colpejant de forma inhumana (dit textualment per una veïna del lloc) a tothom que es trobés al carrer, mentre la gent intentava escapar, intentant sortir de l'àrea acordonada per la policia. Al mateix temps des de l'edifici de la festa es llançaven tota classe d'objectes (escombraries, testos, llaunes de cervesa, etc). En aquesta situació totalment caòtica, foren detinguts en Rodrigo, l'Alex i en Juan.

D'on van treure les pedres en un carrer esfaltat on no hi han pedres? La versió de la policia afirma que els nois van agafar les pedres d'un solar en obres proper. Ara bé, aquest solar està completament vallat fins als 3 metres d'alçada.

Si l'alcalde Joan Clos va afirmar que l'objecte que va ferir al policia havia estat un test llançat des de l'edifici, perquè el fiscal va demanar presó tansols per a la gent detinguda al carrer, i llibertat pels que van sortir del teatre? Perquè als detinguts que eren d'un altre país, però europeus, n'hi va haver prou en retirar-los el passaport per anul·lar el risc de fuga? Perquè no se'ls va aplicar la mateixa mesura cautelar a en Rodrigo, a l'Alex i a en Juan?

Perquè va continuar la festa després d'aquesta tragèdia fins a les 6 de la tarda de l'endemà? Perquè en el moment del desallotjament es va permetre que les persones sortissin i tan sols es va identificar a alguns?

Perquè la policia no va acordonar la zona per a preservar les proves? Perquè es va permetre davant la passivitat de la policia que passés el camió de la Barcelona Neta i netegés tot el lloc dels fets eliminant així les proves?

Perquè es va canviar la versió dels fets tres vegades donant temps així per a què la policia muntés la seva pròpia versió?

Perquè es nega el dret de presumpció d'innocència només per la paraula de tres policies? No serà que la policia està justificant la brutalitat de les seves agressions?

L'Ajuntament de Barcelona es propietari des de fa un temps de l'edifici on es realitzava la festa, de la qual no participaven els tres presos. L'Ajuntament tenia un ordre judicial per a desallotjar aquest edifici el dia 30 de gener, que no fou complerta per negligència. Per tant serien responsables directes de qualsevol acte que es realitzés en el lloc. Malgrat que l'edifici estava precintat, la gent va trencar el precinte i va realitzar la festa igualment, la policia no va actuar per impedir-ho, permeten que unes mil persones entressin en el recinte.

Mentre els nois estaven presos en alguna comissaria desconeguda, es va realitzar el muntatge per a canviar les versions ja que el màxim responsable de les lesions al guàrdia urbà es òbviament l'Ajuntament de Barcelona, i en aquest no li convenia que es sabés que l'agressió va provenir d'un edifici de la seva propietat. És més fàcil culpar a tres nois sud-americans pensant que són persones més vulnerables i que se suposa que no tenen família aquí i probablement una situació difícil a nivell legal. Però aquest no fou el cas.

A més a més, és important denunciar el gran assetjament policial que s'ha viscut en el barri abans i després dels fets. Aquest assetjament es va agreujar després de l'incident. La policia va estar 'vigilant'? l'edifici amb l'excusa de què no fos okupat de nou, malgrat haver estat tapiat amb ciment i esdevenint impossible d'entrar-hi, En realitat el seu interès va ser intimidar als veïns, els qui van veure clarament els fets i ara tenen por de testificar.

En Rodrigo, l'Alex i en Juan encara es troben en presó preventiva en espera d'un judici que pot trigar anys. Les úniques proves en contra seva han estat la paraula de tres policies que van colpejar els nois. No existeix cap altra prova en contra seva, les pedres que es presenten com a proves, foren recollides de forma aleatòria i a l'atzar (segons la declaració del policia que les va recollir); i cap d'elles té empremtes, restes de teixit ni de sang. Per als càrrecs que se'ls imputen podrien tenir una condemna de fins 20 anys.

PER TOTS AQUESTS MOTIUS, QUI VULGUI AJUDAR A ACLARIR AQUESTS FETS I IMPEDIR QUE S'INCRIMINI A JOVES INNOCENTS, POT ESCRIURE A: presos4febrero(at)yahoo.es

Ajut econòmic a:
Compte banc: LA CAIXA 2100-3002-01-2105267123 BIC/SWIFT: CAIXESBBXXX IBAN:ES66 OFICINA: PLAÇA SANT PERE, 4 08003 BARCELONA