La Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) considera que la decisió del DURSI d'aturar el decret que exigia el coneixement del català al professorat 'és producte de la por'?. Amb aquest tipus d'actuacions, el govern tripartit només fa que reafirmar públicament l'apropament cada cop major a postures de submissió ja conegudes en anteriors consellers.
Avui dia 1 de Març, hem conegut, a través d'alguns mitjans de comunicació, que el Departament d'Universitats (DURSI) de la Generalitat de Catalunya té congelat, per sorpresa de tothom, el decret que hauria d'exigir al professorat universitari uns coneixements mínims de català (en aquest cas el nivell C). El conseller responsable d'aquesta àrea, Carles Solà, assegura que la mesura es deu a la voluntat que la normativa no quedi en paper mullat i per això vol pactar-la amb el PSOE abans que s'aprovi la reforma de la LOU.

Des de la CEPC considerem que aquesta decisió només fa que endarrerir, una vegada més, l'aplicació d'unes mesures que ja fa temps que s'haurien d'haver implantat. Recordem que la LUC, la llei que estableix 'mitjançant el seu article 6.4- que sigui el CIC qui primer elabori un informe favorable per tal que la Generalitat pugui regular l'acreditació lingüística, va ser aprovada l'any 2003. Tot i això, encara és hora que després de tres anys s'hagi desplegat l'article en qüestió, quan els tràmits reglamentaris no acostumen a tardar més de sis mesos. De moment, aquesta nova demora impedirà que en la pròxima convocatòria de professorat es pugui exigir el requisit lingüístic al nou personal que sigui contractat.

El govern del Principat ja va desaprofitar l'ocasió d'exigir del nivell C de català al seu moment, quan s'estaven redactant els estatuts de les universitats per adaptar-se a la LOU. La por va fer que el DURSI passés la pilota a les universitats i aquestes al DURSI, situació de la qual va sorgir l'esmentat article 6.4 de la LUC i que demostrava la manca d'una voluntat real d'implantar una habilitació mínima. Una voluntat que hagués semblat real si aquesta habilitació hagués quedat establerta dins la llei, cosa que ens hauria estalviat que ara tot quedi a mans d'una disposició reglamentària que, com a tal, pot ser impugnada a qualsevol jutjat ordinari. Des de la CEPC, conscients en tot moment que aquestes mesures tampoc suposen un avenç significatiu en la situació del català a les aules ni l'assoliment de la universitat catalana, considerem que no es pot deixar en mans d'un reglament un assumpte tan essencial com el reglament lingüístic de les universitats. El reglament ha de ser una eina merament executiva.

Per molt que el DURSI pretengui, com suposem, esperar a veure com quedarà el règim de competències de l'Agència de Qualitat Universitària així com les diverses categories de professorat en la reforma de la LOU, la congelació del decret demostra l'actitud poruga de la conselleria després d'algunes polèmiques recents en quant a la normativa lingüística d'algunes universitats, com és el cas de la Pompeu Fabra a Barcelona o la Rovira i Virgili a Tarragona.

En definitiva, denunciem que el govern català, fins i tot comptant amb el suport unànime del CIC i de tots els partits parlamentaris, inclòs el Partit Popular, hagi aturat certes mesures en favor del català, tímides i insuficients però positives, només per l'actitud coactiva de determinats agents minoritaris, i per la poca valentia de la comunitat universitària en general. Per tant, exigim que els partits governants al Principat no enganyin més la ciutadania amb proclames de façana. I això passa, si realment es consideren 'catalanistes i d'esquerres'? per una reforma de la llei de política lingüística segons la qual quedi reforçat el requisit lingüístic o per la reforma de la pròpia LUC.

Per tot plegat, els i les militants de la CEPC ens reafirmem en les nostres conviccions, que no són altres que la lluita diària per una educació pública, popular, catalana, no sexista i de qualitat.

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC).
Barcelona, 1 de març del 2006.
cepc@coordinadora.net
www.coordinadora.net
Tlf: 93.347.79.13

-------------------------------
Comunicat de l'Abril de 2004:

Nivell C de català per al professorat universitari al Principat de Catalunya

Dimarts passat, el Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), decidia per unanimitat que el professorat de les universitats del Principat de Catalunya hagués d'acreditar uns coneixement mínims de la llengua catalana.
Adjuntem valoració des de la CEPC així com la nota de premsa del Departament d'Universitat, Recerca i Societat de la Informació (DURSI)
El CIC, ens presidit pel conseller del DURSI Carles Solà i compost per altres càrrecs dependents d'aquest Departament així com pels i les rectores de les universitats principatines, decidia el passat dimarts tirar endavant per unanimitat un informe que demanava que el professorat acredités uns nivells mínims de coneixement de la llengua catalana.

De forma més concreta, estipulava que aquest reconeixement havia de ser la possessió del nivell C de català, nivell que s'atorga a totes aquelles persones escolaritzades a catalunya. Aquesta mesura, afectaria a tot tipus de professorat (funcionari o contractat) d'universitats públiques o privades, exceptuant la figura del professor visitant.

Seran les pròpies universitats qui s'encarreguin d'oferir periòdicament cursos i proves per a poder acreditar aquest nivell C.

Així doncs, es posa fil a l'agulla a un tema que havia quedat obert des de l'aprovació de la Llei Catalana d'Universitats (LUC) degut a un article ambigu com era el 6.4 d'aquesta llei referent a la normalització lingüística del català a les aules.

Cal dir, però, que totplegat no deixa de ser l'aprovació d'un informe favorable d'un ens que cal regular des de la Generalitat per Decret

Per tot això, des de la CEPC, volem donar a conèixer un seguit d'aspectes:

En primer lloc, felicitem aquesta iniciativa per part del DURSI, una mesura reclamada des de ja fa temps per part de la CEPC, rebutjada ja durant el debat i aprovació de la Llei d'Universitats Catalana (LUC), l'any 2003, així com en els diversos processos d'adaptació dels estatuts d'aquestes universitats al mac normatiu de la LOU. No amaguem, però, que aquesta unanimitat en l'aprovació de l'informe no ha sigut realment tal i que diversos rectorats tenen molts dubtes amb aquesta mesura, tot i no voler prendre una posició de bloqueig.

En segon lloc, volem deixar clar, però, que aquesta mesura apareix amb uns anys de retard i no es pot entendre de cap manera com l'assoliment d'una universitat catalana. La redacció de la LUC era un moment magnífic, tot i la nostra oposició a aquesta (ja que aleshores tocava una postura valenta com era la no acatació d'una llei com la LOU), per a realitzar avenços en la catalanització de les nostres universitats.

En tercer lloc, volem deixar clar que actualment tot estudiant del principat de Catalunya té el dret a expressar-se i examinar-se en català, independentment de la llengua en què es realitzi la docència. Així doncs, aquesta regulació no és res més que la necessitat normativa d'un fet que ja s'hauria de donar però que fins ara suposava una font de problemes degut a la intransigència concreta d'algun/a professor/a.

En quart lloc, aquesta mesura no soluciona de cap manera la progressiva pèrdua de docència en català a les aules. Els i les professores segueixen usant la llengua que creuen convenient, en alguns casos saltant-se la pròpia normativa d'algunes universitats, cas de la Universitat de Barcelona, que obliga al professorat a anunciar abans del període de matriculacions en quina llengua s'impartirà l'assignatura. �s important destacar aquetsa dada ja que els estudis sobre l'ús de la llengua en la docència es realitzen a partir d'aquesta informació, molt sovint diferent a la realitat a les aules, i sempre en detriment del català pel castellà.

En cinquè lloc, aquesta mesura no és de caràcter retroactiu, és a dir, tan sols obligarà, un cop regulada, al seu compliment en les noves contractacions, o­n es permetrà un any de marge per acreditar aquest nivell o convalidar-lo per altres estudis.

En sisè lloc, i conseqüentment, demanem a la Generalitat, a través del DURSI, a que es comprometi a facilitar aquest procés en la mesura del possible. Cal que es concretin recursos suficient a les universitats per a poder desenvolupar aquesta tasca en les millors condicions. També caldria incloure en aquest aspecte als professors visitants, tot i la exempció, cal promoure que aquest professorat pugui aprendre la llengua catalana

En setè lloc, demanem que aquesta mesura sigui el més equitativa possible. Cal oferir en les millors condicions la possibilitat del professorat que actualment exerceix a assolir aquest nivell de català, entenent aquesta adaptació com una més de les que qualsevol professor o professora realitza al llarg de la seva vida laboral degut als canvis que es realitzen. Una mesura podria ser la possibilitat d'una excedència temporal per a poder assolir aquest nivell.

En vuitè lloc, cal en el mateix sentit valorar l'esforç i la voluntat de totes aquelles persones que participin en aquests cursos formatius per tal d'accedir a la docència, independentment de superar-los o no, oferint una postura flexible. Això pot passar per facilitar segones convocatòries o bé per permetre la investigació temporal fins que es pugui realitzar docència.

Cal deixar clar a aquells sectors més reacis que es donaran totes les facilitats, dins d'uns límits raonables tractant-se de la llengua pròpia i a més a més romànica, per assolir un professorat adequat a les necessitats de l'educació catalana. Una educació pública, popular, catalana i de qualitat per la que treballem arreu dels Països Catalans tot i el procés de mercantilització educativa en el que ens trobem immersos.

I en novè lloc, i ja per acabar, volem donar a conèixer un parell de dubtes que se'ns plantegen: D'una banda, l'escepticisme en què una mesura com aquesta tiri endavant sense el bloqueig judicial per part dels sectors més reaccionaris, davant de la qual caldria prendre les mesures pertinents; i d'altra banda, lligat amb els dubtes expressats per algun rectorat, esmentar que en ple procés de Convergència Europea i la lliure mobilitat que implica, aquesta mesura pot suposar un fre per a l'arribada de professorat forani i conseqüentment, un fre a l'hora de rebre finançament públic en funció del finançament competitiu fixat per la LOU a través de la Agencia Nacional de Evaluación y Acreditación (ANECA).

Des de la CEPC, som evidentment partidaris d'avançar en aquest sentit i a no entendre la llengua com un cost en termes de mercat, però no deixa de ser evident que difícilment és compatible desenvolupar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) tal com s'està fent ara i prendre mesures com ara aquestes. Recordem altra vegada que en cas d'avançar-se en la liberalització dels serveis públics com pretén la Organització Mundial del Comerç (OMC) a través del seu Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS), o la pròpia Comissió Europea, polítiques com ara aquesta -o bé la subvenció pública del cost real dels estudis com ara- podrien arribar a ser sancionades en tant que mesures proteccionistes. La liberalització educativa, doncs, contempla també l'homogenïtzació cultural i l'anorreació dels nostres drets com a catalans i catalanes.

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC),
Barcelona, a 29 d'Abril de 2004

www.coordinadora.net
cepc@coordinadora.net

--------------------------------

Noticia extreta del diari El Punt, 01/03/05:

El DURSI atura per sorpresa el decret que exigeix el català als professors

"Les universitats que van aprovar la normativa desconeixien ahir la decisió del departament"

M.B. / MARCEL BARRERA. " Barcelona"
El decret que exigeix el nivell C de català als professors universitaris i que semblava del tot encarrilat haurà d'esperar. El Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) ha decidit aturar per sorpresa la normativa que havia d'aprovar de manera imminent el Consell Executiu de la Generalitat i que es trobava des del mes de novembre per estudiar-lo a la comissió jurídica assessora. Els rectors que van donar llum verd a la nova normativa desconeixien ahir les noves intencions del conseller Carles Solà, que vol pactar ara amb el PSOE l'exigència del català per al professorat universitari.

Per sorpresa de totes les universitats, el Departament que encapçala el conseller Carles Solà ha aturat el projecte de decret que exigeix el català als professors fins que el Congrés de Diputats aprovi la reforma de la llei orgànica d'universitats (LOU). Ahir el departament va confirmar que el projecte de decret està «aturat». Les mateixes fonts van assenyalar que no es tracta d'una rectificació ni reorientació de la política lingüística. Segons el departament, «la voluntat del conseller és que la normativa surti». Per evitar, però, que el decret sigui paper mullat, els responsables del departament volen pactar amb el PSOE el coneixement del català del professorat universitari i després tirar endavant una normativa que va ser aprovada per unanimitat de totes les universitats el mes de juny passat, en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

L'article 6.4

Ahir almenys tres rectors catalans desconeixien els nous plans del Departament d'Universitats. «No se n'ha parlat», segons un dels rectors consultats. La iniciativa unilateral del departament no s'ha encaixat gaire bé en algunes universitats. Les previsions oficials eren que el decret, un cop passat el dictamen de la comissió jurídica assessora de la Generalitat, fos aprovat pel Consell Executiu.

La regulació del coneixement del català entre el professorat universitari està previst en l'article 6.4 de la llei d'universitats de Catalunya (LUC). La llei va ser aprovada fa justament tres anys i l'article que preveu exigir el coneixement del català encara no s'ha desplegat. En aquesta legislatura, durant el primer any, el departament no va fer res per desenvolupar un dels pocs articles de la llei catalana. Ara fa un any, des de les files d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament, la diputada Pilar Dellunde va preguntar al conseller sobre la qüestió, i el 10 de febrer tots els partits al Parlament, inclòs el Partit Popular (PP), van donar llum verd a una proposició no de llei per aprovar amb un termini de tres mesos el decret que ara s'ha aturat.

Tot i que en un primer moment el Departament d'Universitats va anunciar que la normativa es va aprovar en el si del CIC per unanimitat de totes les universitats, després s'ha sabut que hi va haver dues abstencions. Les últimes setmanes, el sindicat Comissions Obreres (CCOO) ha qüestionat el decret, i a la Universitat Pompeu Fabra ha nascut una plataforma d'estudiants per demanar més classes en llengua catalana. A la pràctica, el retard suposarà que en la pròxima convocatòria Serra Húnter de professorat no s'exigeixi la llengua catalana. A més, continuarà la desprotecció jurídica d'algunes universitats que sense decret ja demanen el nivell C de català al nou professorat contractat.
El decret que en aquests moments es troba congelat a la comissió jurídica assessora de la Generalitat preveu que els docents que les universitats tant públiques com privades contractin com a catedràtics, agregats, lectors, associats i col·laboradors disposin d'un període transitori d'un any com a màxim per acreditar que saben parlar i escriure correctament en català. No passarà el mateix en els casos dels nous docents funcionaris que entrin pel sistema d'habilitacions. Aquests hauran d'acreditar, segons la proposta, que tenen el nivell C de català en el moment d'accedir a la plaça a la universitat. Les universitats convocaran exàmens per avaluar el nivell del professorat. El contingut del projecte de decret es va aprovar el 27 d'abril del 2005, després d'una rebaixa en els plantejaments inicials que va servir per aconseguir el vistiplau del CIC.

http://www.coordinadora.net