A finals del mes d'octubre, el Ministre de l'Interior de l'Estat Espanyol feia públic el procés d'elaboració d'un pla per a combatre les diferents formes de delinqüència juvenil als instituts d'arreu de l'Estat. El pla prioritza i dóna protagonisme a la lluita contra el tràfic de drogues.
El passat dia 3 de gener, s'anuncià públicament el pla i la seva data d'inici.
El pla essencialment passa per l'increment d'efectius de les forces de seguretat en les immediacions dels centres escolars. Pel ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, el govern té l'obligació de « preservar » d'influències negatives els centres escolars perquè siguin exclusivament llocs de formació, on els joves «estudiïn en un entorn segur i els pares puguin estar tranquils.»
El 10 de gener, començava l'esmentada «solució» amb l'increment de la presència policial, especialment als voltants d'escoles i instituts. Amb aquest pla, que té una durada de dos anys, el govern espanyol té la intenció de «lluitar contra el tràfic d'estupefaents a l'entorn dels centres escolars, després de comprovar que creix el consum de drogues entre els adolescents, i a més en edats cada vegada més joves».
Policia de l'estat amb coordinació amb altres cossos policials són ara els encarregats de foragitar un «problema» dels voltants dels centres d'ensenyament i dels llocs d'esplai.

Aquesta mesura ha vingut acompanyada, un cop més, d'una onada de notícies als mitjans de comunicació, que han posat de nou sobre la taula el debat sobre la relació entre els joves i les drogues.

Els i les estudiants prenem la paraula fent un seguit de constatacions :

1) Una vegada més es criminalitza els i els estudiants, i la joventut, sense tenir en compte que l'estudiantat és crític amb la situació actual d'augment del fenòmen de les drogodependències. Les toxicomanies neutralitzen milers de joves potencialment crítics als Països Catalans.

2) En l'elaboració d'aquest pla no s'ha tingut en compte l'opinió dels i les estudiants. El pla s'ha desenvolupat d'esquenes a una part important de la comunitat educativa. Per tant no pot tenir la nostra aprovació.

3) Creiem que si s'apliquen mesures punitives o represores, l'únic que es potenciarà - tal i com comparteix la comunitat científica relacionada amb l'atenció a la joventut i a les drogodependències - serà la clandestinitat o l'apartament del problema de les drogoaddiccions en els i les estudiants. No solucionaran el problema en cap cas sinó que el dubicaran o l'apartaran. No aconseguiran desarrelar-lo ja que això només és possible amb una tasca educativa potent, seriosa, integral i amb recursos suficients.

4) Respecte a aquestes problemàtiques, no volem mesures policíaques i de força: volem accions en clau de processos educatius comunitaris i democràtics. Es necessari iniciar debats profunds al voltant del consum de drogues, als i des dels centres d'ensenyament i tenint en compte els interessos i les inquietuds dels i les estudiants. Es tracta de l'única manera d'avançar, tot definint de forma comunitària la relació entre la societat i aquest tipus de substàncies, desistint d'una vegada per totes de discursos i accions prohibicionistes. Tanmateix rebutgem els discursos banalitzadors al voltant de les drogues.

5) Aquest pla correspon a una actitud paternalista totalment equivocada i que no toca en absolut de peus a terra. El que és necessari als nostres centres és potenciar el creixement d'alumnes crítics i responsablitzats. Això passa, per exemple, per la democratització dels centres. A partir de l'obertura dels òrgans participatius dels instituts i de la despersonalització dels seus governs, es potenciarà la responsabilització dels joves, que tindran així més criteris alhora de decidir la seva relació amb les drogues.

6) També i molt especialment volem mostrar la nostra preocupació pel malestar i problemàtiques que pot generar la major presencia de cossos policials al voltant dels nostres centres educatius.
La policia no és ni serà ben rebuda ; fets com els ocorreguts a Gandia, Xàtiva o a la manifestació del passat 17 de novembre a Barcelona, amb més de 44 detencions, constaten la seva funció: La repressió dels i les estudiants compromeses, i de retruc les seves famílies i entorns més propers.

Barcelona, 12 de gener de 2005
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
www.coordinadora.net
cepc@coordinadora.net