El passat 17 de Novembre, milers d'estudiants van sortir al carrer en defensa de l'ensenyament públic arreu d'Europa (Noruega, Itàlia, País Basc, Alemanya...). Als Països Catalans les reivindicacions foren presents als carrers i centres d'ensenyament de diferents viles i ciutats, de Perpinyà a Alacant.
A continuació podeu llegir la valoració de la jornada de mobilització estudiantil.
VALORACI�? DEL 17-N, DES DE LA COORDINADORA D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS (CEPC)

Des des la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC), amb l'objectiu de valorar la mobilització del dia 17 de Novembre volem fer públiques un seguit d'apreciacions:

- El passat 17 de novembre, varem assistir a la primera mobilització nacional que qüestiona el procés de mercantilització de l'educació que s'agreuja dia rere dia a les nostres aules i que respon a problemàtiques estructurals.
Evidentment, queda molt camí per recórrer, però ara és hora que els i les estudiants organitzades en sindicats i/o assemblees de facultat, junt amb altres agents educatius, fem un pas en ferm alhora d'esdevenir subjectes actius en la configuració d'un nou model educatiu públic, popular, no sexista, català i de qualitat.

- Paral·lelament, estudiants d'arreu d'Europa hem coordinat aquestes mobilitzacions i treballem per a posar unes bases d'entesa com a única forma de combatre la política neoliberal fomentada des de les diverses institucions de la Unió Europea. Després d'uns quants cursos de treball constant, sembla que poc a poc comencen a notar-se els efectes que cal multiplicar convenientment.

-�?s absolutament vergonyant observar la incapacitat de reacció dels responsables d'implantar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior als Països Catalans.
I en la mateixa línia, és vergonyant trobar-nos davant d'una nova reforma de l'educació secundària que segueix sense abordar de ple el problema de finançament, de la religió a l'escola o de com superar els constants informes crítics com ara el PISA o els informes OCDE (gens sospitosa de "rojoseparatista").

-Constatem que les mobilitzacions segueixen sent la única forma de visualitzar un conflicte latent que duu anys als centres d'estudi, com bé saben les administracions, els consells escolars o els rectorats d'arreu del territori. Espais, sigui dit, on sovint se'ns ignora o se'ns menysté negant-nos el legítim dret a decidir, encara que sigui amb un discurs fora dels seus paràmetres.

-Si bé és difícil quantificar el seguiment de la vaga i som conscients que en moltes poblacions no s'haurà notat la convocatòria d'aquesta jornada de lluita, si que és cert que progressivament augmenta el seguiment d'aquestes mobilitzacions impulsades als propis centres i comarques, així com l'interès dels i les estudiants per organitzar-se als seus centres d'estudi.

-Un cop més, s'ha visualitzat l'existència d'un marc de mobilitzacions propi capaç de moure diversos milers d'estudiants. Un marc, sigui dit, que cal potenciar per avançar a un marc educatiu català.
Arreu dels Països Catalans, els i les estudiants patim unes problemàtiques comunes que requereixen una resposta adequada. Creiem que només des de la organització, o de l'impuls d'espais de trobada dels estudiants més enllà de la imprescindible lluita als propis centres, serà factible vertebrar una alternativa al model educatiu que se'ns imposa.
�?s també el moment, junt amb la organització principatina Alternativa Estel, de treballar veritablement plegades si tenim clar on volem arribar: la consecució d'una organització capaç de multiplicar la seva tasca lluny de postures autocomplaents.

-Un cop més, i de forma més concreta, hem pogut observar el nerviosisme que comença a generar-se en organitzacions estudiantils de funcionament poc transparent o directament vinculades a partits polítics les quals han vist àmpliament superades les seves convocatòries de fa una setmana, tot menystenint la feina fosca, però imprescindible que duu temps desenvolupant-se als centres d'estudi i que gaudeix d'una molt major legitimitat tot i els nostres menors recursos.

-En el cas de la convocatòria barcelonina protagonitzada per la PMDUP, cal destacar el trist protagonisme adquirit pels Mossos d'Esquadra arribant a realitzar-se gairebé una cinquantena de detencions (més de la meitat a estudiants menors d'edat), fruit d'una actuació desmesurada i indiscriminada un cop desconvocada la manifestació. En cap cas una legítima manifestació d'estudiants pot convertir-se en camp de proves dels Mossos de la Consellera Tura, per molt que es llencin alguns objectes dels quals en cap cas poden responsabilitzar-se als i les convocants. Estem fartes de la política de doble raser de les administracions en aquest sentit, bona prova de la qual s'observa amb la política de mà dura que proposa l'alcalde Clos a Barcelona i s'impulsa, i no només, des de la Brunete Mediática.

Recordem que més enllà de mobilitzar-nos, participem en la mesura que "se'ns permet" en la gestió dels nostres centres d'estudis si bé des de la premissa que cal construïr un nou model educatiu transformador i al servei de les persones i no del mercat.

-Des de la CEPC, estem estudiant quines accions podem emprendre en aquest sentit, i recolzem tal com hem vingut fent al llarg d'aquests dies les persones detingudes i les seves famílies, agredides i vexades per part del Mossos d'Esquadra.

�?s hora, doncs, de seguir desemmascarant aquestes reformes educatives que segueixen sense respondre als nostres interessos com a estudiants i com a catalanes.
I nosaltres seguirem treballant en aquest sentit amb totes aquelles persones, organitzacions i col·lectius que parteixin d'aquesta premissa.

L'Educació és un dret, no una mercaderia!
Estudiant, organitza't i lluita

Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
Països Catalans, 26 de novembre de 2005

[www.coordinadora.net]