Tothom ho sap: al llarg dels últims anys, Salt ha viscut uns canvis demogrà fics extraordinaris. En el perÃode 2000-2004 arriben al poble més de 5.500 persones immigrades estrangeres. Aquest col·lectiu representa avui més de la quarta part de la població total. No cal dir que aquests canvis demogrà fics han tingut conseqüències importants en les condicions materials de vida i l'accés als serveis públics, que no eren precisament modèlics, i en les relacions socials del conjunt de la població. Doncs, al dèficit crònic del municipi en matèria de serveis bà sics de salut, educació, etc. es suma el que genera aquest important i rà pid augment de població. AixÃ, a més a més de la diversitat, el dinamisme i la riquesa aportada per aquests milers de persones, la seva presència ha desocultat la precarietat econòmica, laboral, social, d'opcions de benestar, cultural, etc. que orienta l'existència de la majoria de la població saltenca, integrada majorità riament per gent treballadora, i ha posat en evidència la necessitat de canvis en profunditat.
Els cientÃfics socials ens diuen que aquests moviments migratoris, expressió demogrà fica de la globalització capitalista i dels seus efectes sobre les desigualtats entre les persones i les nacions, continuaran: estem, doncs, davant d'un fenomen estructural. Un fenomen estructural que, en el nostre cas, estarà bà sicament limitat només per les condicions d'accés a l'habitatge, en un municipi amb una densitat de població que supera els 4.500 hab/km2, la més alta de tots els municipis de les comarques gironines, i el mercat de treball de l'Ã?rea de Girona. Totes les previsions indiquen, doncs, que la població de Salt continuarà augmentant per aquesta via.
Des de l'Escola d'adults de Salt hem viscut molt a prop aquests canvis. La nostra vocació de mantenir un permanent dià leg amb el poble i la nostra voluntat de treballar per l'acollida i formació de les persones immigrades nouvingudes en particular i, en general, per l'accés a l'educació de tothom al llarg i ample de la vida, ens han permès poder observar, analitzar, reflexionar, assajar, avaluar i aprendre d'aquests canvis i millorar la nostra prà ctica educativa amb les persones adultes. Amb tota la modèstia del món però amb orgull, creiem que hem fet una bona feina a l'hora de cercar models d'intervenció útils i de qualitat en matèria d'acollida i formació de persones adultes convençuts que l'alfabetització i l'educació de base són el motor del desenvolupament humà i comunitari però també una de les eines més eficaces que tenim per millorar la cohesió social i la convivència ciutadana. I hem de dir que aquesta feina no sempre ha comptat amb el suport de qui té responsabilitats sobre les polÃtiques públiques, a nivell local o nacional, de l'educació i del benestar de les persones. Freqüentment, tot el contrari, doncs, no cal insistir en el fet que la formació de persones adultes no mereix gaire, a vegades sembla que no mereix cap, atenció entre els nostres governants i gestors de l'educació ni entre els actors econòmics, culturals, socials, medià tics i polÃtics en el seu conjunt.
Des de l'Escola d'adults de Salt venim fent una aposta per una educació pública, democrà tica, laica i de qualitat de les persones adultes i per l'acollida i formació de les persones immigrades estrangeres que aporti una mica de solidaritat i justÃcia en un à mbit on predomina la barbà rie com ens estan mostrant aquests dies els fets de Ceuta i Melilla. Una aposta, com dèiem, en un context difÃcil per a l'educació de persones adultes, i a la nostra Vila, fins i tot, ple d'hostilitat institucional. En un context amb molt poca atenció de les polÃtiques públiques i, per tant, amb una manca de recursos important. Però des de l'Escola d'adults de Salt sempre hem expressat la nostra voluntat de transformar les dificultats en possibilitats: no ens hem volgut resignar mai.
Els cursos 2001-02 a 2004-05 han sigut especialment difÃcils. Ens hem vist desbordats per una demanda extraordinà ria, especialment en els ensenyaments inicials d'introducció a la llengua catalana, que han fet petit any rera any l'espai i la plantilla del Centre. Per aquest motiu, hem hagut de tornar, com a l'inici de la nostra existència, a fer servir les aules de l'Escola La Farga i hem vist com les llistes d'espera es mantenien tot el curs transformant-se en molts casos en un eufemisme cÃnic que amagava la incapacitat del sistema educatiu d'atendre la demanda real de la població adulta saltenca. Paral·lelament, com ha passat també a l'escola pública saltenca, vivÃem un procés de guetització que canviava el perfil de l'alumnat del nostre Centre: finalitzà vem el curs passat amb més de 2/3 parts de l'alumnat d'origen estranger, cosa única arreu de la resta de centres i aules catalanes de persones adultes, fins i tot de les localitzades en municipis d'un perfil demogrà fic similar al nostre. No podem deixar de dir aquà que, malgrat això, el curs passat es va deixar morir, inexplicablement i després d'una llarga història de menyspreu polÃtic i pedagògic una experiència tan rica i plena de sentit com era el Pla local de formació de Salt, Fem un Salt solidari. Ningú, encara, ha explicat els motius de la defunció però no sabem ni una sola raó que ho pugui justificar en les nostres circumstà ncies.
Aquest curs celebrem el nostre 30è aniversari però encara no tenim una plantilla i uns locals apropiats i suficients per a atendre la demanda que se'ns ha fet. Una demanda que augmenta sense parar d'un curs al següent i que aquest s'apropa, ja abans de començar les classes, a les mil persones. De manera que avui, tres setmanes després de l'inici d'un curs 'oficialment'? sense cap incident remarcable, a l'escola d'adults de Salt encara no hem pogut començar les classes. En aquest inici de curs, més de dues centes persones ja esperen en la llista, crònica, d'espera d'enguany una resposta de l'administració educativa a la seva demanda d'aprendre llengua catalana. Com sempre l'espai i la plantilla són els problemes més urgents a resoldre, però, malgrat les nostres gestions, no hem pogut normalitzar la situació.
El Consell de Centre, en una reunió extraordinà ria celebrada el dimarts dia 4 d'octubre, va prendre l'acord següent:
1.- Demanar al Departament d'Educació la solució urgent de la manca d'espai i de plantilla que permeti la normalització de les activitats formatives del Centre. Mantenir, mentrestant, l'ajornament de l'inici de curs.
2.- Fer públic un comunicat de premsa, el dilluns 10 d'octubre a les 12 hores, explicant la situació del Centre i l'ajornament de l'inici de curs.
Aixà ho fem alhora que demanem als mitjans de comunicació gironins que ens continuïn ajudant a difondre la situació que patim i les demandes que fem per tal de fer efectiu l'exercici al dret a l'educació de totes les persones. No cal dir que ens posem a la seva disposició per tal d'ampliar la informació continguda en aquest comunicat.
EQUIP DIRECTIU DEL CENTRE
Sebas Parra, director. Joan Colomer, cap d'estudis. Lourdes Triadó, secretà ria-administradora.
Comentaris recents
fa 13 anys 42 setmanes
fa 13 anys 43 setmanes
fa 13 anys 43 setmanes
fa 13 anys 43 setmanes
fa 13 anys 45 setmanes
fa 13 anys 45 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes