Terrassa/Vallès Occidental.- El dia 24 d'agost del 2001 Laura Riera va ser segrestada; ara ja fà gairebé quatre anys que la tenen allunyada dels seus familiars, amigues i companyes dintre les diferents presons de l'estat espanyol (Alcalà-Meco, Soto del Real, Valdemoro, Badajoz, Múrcia...). Com moltes altres persones preses, Laura ha estat separada del seu entorn, en presons allunyades de la seva llar en alguns moments a més de 600 km, en un règim d'aïllament que ha perdurat tot el temps que porta presa, dispersada i traslladada continuament amb tots els problemes que comporta per a ella, família i companyes. Laura va ser acusada per presumta col-laboració amb ETA i en un primer judici va ser condemnada a nou anys de presó, sentència a la que es va interposar un recurs. En un segon judici, on es jutjava els fets pels quals eren acusats, Laura Riera i Zigor Larredonda van ser absolts. Tot i que en el segon judici quedaven ensorrats els arguments per a mantenir el seu empresonament, aquest va continuar degut a la primera sentència (encara que aquesta, més que mai, no es sustentava per enlloc). Fa poques setmanes es va comunicar que el recurs al primer judici no havia estat acceptat i que mantenien els nou anys demanats. Aquesta sentència demostra el caracter polític del tribunal de l'Audiència Nacional destinat a aplicar la més salvatge repressió contra totes les disidències que posen en qüestionament o en "perill" el sistema, fet que fa que no ens sorprengui que després de gairebé 4 anys d'empresonament de Laura Riera i 4 anys i 7 mesos d'en Zigor Larredonda, no s'els reconegui la seva llibertat davant la falta de proves i contradiccions en que es troben.

Davant d'aquesta situació dissabte dia 23 de juliol es va realitzar una acció de suport a les preses en el centre de la vila de Terrassa per a recordar al nostre poble el temps que porta allunyada Laura de tots nosaltres, sense oblidar a les altres persones preses. Voldríem acabar fent un record a les persones preses que resten lluny de casa, dispersades i torturades i que, més que mai, necessiten urgentment el suport de tots i totes. Per això animem a fer mostres de solidaritat amb la nostra companya que el 24 d'agost farà 4 anys de segrest, així com amb tota la resta de companyes i companys repressaliats: Zigor, Diego, Juanra, Lola, els de Torà, les companyes del 12 d'octubre, els companys del 4 d'octubre, als anarquistes empresonats, etc, és a dir totes aquelles dissidents repressaliades per un mateix sistema opresor.

On hi ha lluïta hi ha repressió, on hi ha repressió hi ha solidaritat!

Contra-Infos + S.A.T. (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa) 02/08/05