Sota aquest nom realitzem un cicle de xerrades a diverses universitats catalanes amb militants de les organitzacions estudiantils AGIR (Galiza) i Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria).
Amb aquestes, tanquem un cicle de trobades als tres països que ens han servit per aprofundir en les respectives situacions organitzatives així com per valorar les diverses realitats educatives, polítiques i socials després de més de dos anys de contactes i relacions fluides.
Fruit d'aquests anàlisis, presentem també un manifest obert a demés organitzacions i col·lectius estudiantils, per tal de coordinar-nos en totes aquelles trobades internacionals. Així doncs, aprofitant l'estada a Barcelona degut al recent Fòrum Social per l'Educació-Trobada Europea d'Estudiants, les dues delegacions gallegues i basques realitzaran xerrades a les universitats Politècnica de València (UPV-Campus Gandia), de Vic (UdVic), Alacant (UA), Girona (UdG), València (UVEG-Campus Burjassot), Pompeu Fabra (UPF-Campus Ciutadella), Tarragona (URV), Barcelona (UB) i Autònoma de Bellaterra (UAB) al llarg de tota la setmana.

En aquestes xerrades, es presentaran ambdues organitzacions i les seves lluites estudiantils, així com la voluntat de potenciar el treball conjunt i l'intercanvi d'informació en l'àmbit internacional. El Festival Mundial de la Joventut a Venezuela o bé la segona edició del Fòrum Europeu de l'Educació que es celebrarà a Bergen (Noruega) el maig d'enguany en són dos exemples.

Per a finalitzar aquest cicle, divendres dia 4 de Març presentarem en roda de premsa el manifest "Contra la privatització de l'educació, Cap a una escola pública. Aturem el Procés de Bolonya!" que contextualitza i analitza aquesta reforma universitària als estats espanyol i, en menor mesura, francès tot concloent que cal internacionalitzar la lluita per una educació pública, pròpia i antipatriarcal davant la progressiva mercantilització de l'educació.

Manifest, d'altra banda, obert a les adhesions d'altres organitzacions i col·lectius estudiantils, fent en el nostre cas especial èmfasi en Alternativa Estel i altres organitzacions de nacions sense estat.

La roda de premsa es celebrarà al CIEMEN (c/Rocafort 242, bis; Barcelona), divendres dia 4 de març a les 12 hores

Contra la privatització de l'educació, cap a una escola pública.
Aturem el Procés de Bolonya!

Davant el procés de reestructuració capitalista que patim a escala mundial amb l'anomenada globalització neoliberal, els i les estudiants observem com aquest procés arriba també en el camp de l'educació. L'educació primària, secundària i universitària es veuen també abocades a aquestes reformes que persegueixen la liberalització del sistema educatiu, un sector estratègic que esdevé objectiu prioritari per part de les transnacionals i del neoliberalisme imperant, bé per la seva potencialitat sota criteris mercantilistes, bé per la necessitat de la lògica dominant d'adequar el sistema educatiu a les seves necessitats a través de l'homogeneïtzació de la població estudiantil, sector d'una rellevància essencial en el propòsit de perpetuar el model socioeconòmic actual, creant un alumnat passiu, individualista, sexista, competitiu i moldejable, perfectament configurat pels paràmetres sistèmics.

A dia d'avui, aquesta situació ha fet un salt qualitatiu amb la reforma universitària a escala europea coneguda com a Procés de Bolonya o Convergència Europea cap a l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), reforma endegada l'any 1998 i amb una progressiva implantació que acabarà previsiblement l'any 2010.

Aquesta reforma, pactada en diverses conferències ministerials i desenvolupada per la Comissió Europea, persegueix tres objectius en certa mesura desitjables. Homologació de les titulacions dins l'espai Bolonya, foment de la mobilitat universitària, canvis en el mètode docent en detriment de la magistralitat. Tot i això, aquesta reforma, feta d'esquenes a la comunitat universitària i de la societat en general, no preveu una política pressupostària que permeti dur-la a terme, tendint-se doncs a una elitització de l'educació. Les agendes de treball de la Organització Mundial del Comerç (OMC) i el seu Acord General sobre Comerç i Serveis (AGCS), la pressió que els lobbies empresarials desenvolupen sobre la Comissió Europea o la recent aprovació d'una Constitució Europea que no parla en cap moment de serveis públics fan que observem com aquesta reforma pot ser la via per a la liberalització educativa.

La seva aplicació correspondrà als diversos estats dins l'espai Bolonya, sent en el cas de l'Estat espanyol la vigent LOU la seva via d'aplicació a través d'un seguit dels seus aspectes clau: Reforç del pes dels Consells Socials, creació de les Agències de Qualitat sota paràmetres mercantilistes i aplicació del Distrito �nico.

Volem manifestar, doncs, un seguit d'aspectes al voltant d'aquesta reforma:
1) No hi ha uns paràmetres socials i econòmics entre els estats de la Declaració de Bolonya que permetin garantir que tots els estudiants podran gaudir dels principis de mobilitat i intercanvi cultural sota un principi d'igualtat. No es fa referència als diferents punts de partida de cada estat (PIB, despesa pública, estat de la xarxa educativa de cada estat).
2) L'augment de la càrrega lectiva i la consagració de l'alumne a temps complet, impedeix la compatibilitat entre feina i estudis amb la conseqüent elitització de l'ensenyament públic superior.
3) Si l'augment de la mobilitat estudiantil no va acompanyat d'un augment dràstic de les beques Erasmus en quantitat i qualitat i d'una major oferta de cursos d'idiomes a preus cursos, es convertirà en un element elititzador.
4) A dia d'avui, no tenim cap garantia que aquest procés respectarà les nostres realitats lingüístiques davant del nou model universitari.
5) L'homogeneïtzació cultural també es veu reforçada per la unificació de sistemes a nivell europeu, que amenaça l'autonomia universitària i que pot treure de les universitats les particularitats culturals de cada país. Possibilitat que la Universitat perdi la seva funció d'equilibri territorial.
6) Els continguts i aplicacions dels principis de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior per part dels Estats mostren evidents signes de privatització:
· Degradació dels actuals títols de llicenciatures, passant a tenir un caràcter completament generalista i exclusivament orientat al món laboral.
· Especialització del segon grau orientada cap al món del treball, tal i com reclamen els lobbies empresarials, que segurament serà ofertada a preus privats.
· Establiment d'agències externes als centres d'avaluació de la Qualitat, que subordinen i controlen el finançament de les universitats tal i com estableixen els documents de l'OCDE i el Banc Mundial.
· Entrada amb força de l'ensenyament no presencial i en conseqüència dels "paquets educatius" de les empreses exportadores de serveis educatius (homogenis culturalment parlant, elaborats en anglès o francès, ja que els 4 primers estats exportadors de serveis educatius són EEUU, Anglaterra, Estat francès, Alemanya) i políticament orientades cap el món empresarial.
· Polítiques de privatització paral·leles engegades pel estats espanyol i francès (retallada del finançament públic com en el cas de l'estat francès amb les zones d'educació prioritària (ZEP), lleis marcs que permeten l'entrada de l'empresariat dins dels centres d'ensenyament (LOU: augment de competències del Consell Social, liberalització dels horaris escolars a l'estat espanyol)

Davant d'aquesta reforma, des de les organitzacions estudiantils AGIR (Galiza), la CEPC (Països Catalans) i Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria), observem que cal començar a teixir una sòlida xarxa d'oposició a aquest procés a escala europea, ja que no és només a Madrid o a París on cal protestar, sinó que cal anar a l'arrel del problema i adequar la nostra resposta a l'agressió que patim. Alhora, hem de ser conscients de pertànyer a nacions sense estat amb una llengua minoritzada i que és a nosaltres a qui correspon lluitar per assolir un sistema educatiu propi, públic, antipatriarcal, científic i de qualitat.

Amb aquesta finalitat, les organitzacions sotasignants ens comprometem a treballar conjuntament en totes aquelles lluites que requereixin internacionalitzar-se i a coordinar-nos davant de les trobades internacionals on participem.

AGIR (Galiza)
Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
Ikasle Abertzaleak (Euskal Herria)

[Adhesions a cepc (at) coordinadora.net; internacional (at) coordinadora.net]
Mira també:
http://www.agir-galiza.org
http://www.ikasle-abertzaleak.org