El jutge instructor de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón revela en el seu llibre de memòries Un mundo sin miedo, recentment aparegut, que coneixia la infiltració d'un agent del CESID a l'independentisme radical català. Aquesta infiltració policial i la posterior ràtzia indiscriminada de detencions l'estiu del 1992 va acabar, tres anys després, en un macrojudici a 25 dels més de 40 independentistes detinguts inicialment. L'any 1996 tots ells van ser indultats. Una vintena van denunciar tortures per part de la Guàrdia Civil i, el passat novembre, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar Espanya a indemnitzar-los per no haver-les investigat. L'executor de la investigació i autor del processament va ser Garzón, que per primer cop parla de l'assumpte de forma pública, tot i que només hi dedica dues pàgines del seu llibre. En la part dedicada al terrorisme explica en un passatge que la darrera gran operació contra el GRAPO, el juliol del 2002, es va saldar amb 14 detencions després que, segons explica, ell hagués autoritzat "la infiltració d'un agent encobert de la Guàrdia Civil". "La mateixa situació es va viure el 1992", explica en l'inici de les dues pàgines referides a l'operació "contra Terra Lliure", organització que s'havia autodissolt formalment un any abans.
El col·laborador del servei secret espanyol estava comandat per Mikel Lejarza, El Lobo -l'agent del CESID que va protagonitzar una sonada infiltració a la cúpula d'ETA als anys setanta-. El Lobo hauria rebut l'ordre d'infiltració del mateix jutge de l'Audiència Nacional amb l'autorització del govern espanyol. El personatge en qüestió era Josep Maria Aloi, àlies Chema, de professió pilot d'helicòpters, el qual es va introduir en els cercles independentistes a la comarca del Bages. Tretze anys després d'aquella incursió, l'extalp està desvinculat d'aquella activitat i treballa per a l'empresa de joc Cirsa al Brasil.
Garzón relata que l'operació va ser "durament criticada pel sector nacionalista català i altres forces polítiques, que la van titllar d'oportunista". El jutge explica que les primeres detencions, a Manresa, van arribar "quan aquest grup anava a col·locar un artefacte", malgrat que es van produir després de la col·locació, potser induïda per Aloi, de dues bombes casolanes a Girona.

Sense cap pressió
Desmentint la relació entre l'onada de detencions i la proximitat dels Jocs de Barcelona el jutge afirma que, en cap cas, el van pressionar per prendre aquestes decisions. Sí que era, però, conscient de l'efecte que crearien: "Sabia que disgustarien a molts", afirma. Però algunes fonts que, en aquell moment, van tractar-lo, asseguren que es mostrava del tot sorprès per la indignació que l'operació contra l'independentisme català va crear al Principat i que va ser criticada, entre d'altres, per l'aleshores president de la Generalitat Jordi Pujol.
Garzón es mostra ressentit quan afirma: "Alguns sectors nacionalistes i republicans de Catalunya mai m'han perdonat aquesta actuació" i "no tenen en compte que, com a conseqüència d'ella, aquesta organització terrorista ha desaparegut i avui Catalunya és més segura i lliure".
El magistrat també es refereix a les denúncies per tortures "que no es van provar ni reconèixer judicialment", i recorda que la sentència d'Estrasburg "expressa dubtes sobre la seva existència". En tot cas, deixa clar que no seria cosa seva investigar-los.
El llibre de Garzón ha creat polèmica i malestar dins la mateixa Audiència Nacional, ja que el seu fiscal en cap, Eduardo Fungairiño, l'ha denunciat davant el Consell General del Poder Judicial perquè s'hi revelen qüestions encara sota secret sumarial. El jutge instructor explica en un passatge que l'objectiu de la motxilla explosiva col·locada en un tren Irun-Madrid la vigília de Nadal de 2003 no era provocar una massacre, tal com es va dir aleshores per part del ministeri de l'Interior.

Noticia extreta del diari Avui