La 'Constitució'? europea tracta el tema de l'homosexualitat en diverses ocasions. La majoria d'aquestes es troben a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió (Part II), on es fan les declaracions d'intencions generals. La Carta de Drets reconeix en el preàmbul que 'la Unió contribueix a defendre i fomentar aquests valors comuns'?, (...) 'La present Carta reafirma (...) els drets que emanen en particular de les tradicions ...'?

Ens trobem doncs en un apartat importantíssim de reconeixement de tot un seguit de drets, però ens trobem també dins un apartat genèric i no gens resolutiu, ja que això ho haurà de fer la Part III de la Constitució. Tres passos enrere

�s en aquesta tercera part de la Constitució on les referències escassegen, reduint-se a dues.

1. Una de genèrica com tota la Part II però amb la mala sombra que quan parla de lluitar contra la discriminació per raó de sexe, raça, religió, discapacitat, edat o orientació sexual, diu que la Unió ' tractarà de lluitar'?. O sia que d'entrada no es compromet.

2. La segona referència és la única resolutiva i és on es preveu la possibilitat de fer una llei anti-discriminatòria. El problema que ens trobem aquí és que el Parlament no pot iniciar els treballs ja que serà la Comissió Europea l'única autoritzada a encarregar-los al Consell de Ministres competent. Al final el Parlament autoritzarà.

Però per aprovar una llei anti-discriminatòria la constitució reclama la Unanimitat del Consell de Ministres, quan per qualsevol normativa només es reclama la majoria qualificada (55% del consell). O sia que es dificulta, de fet gairebé s'impossibilita poder defensar els drets fonamentals. No perdem de vista que alguns dels nous països són d'una gran tradició homòfoba i alguns dels antics tenen un pes enorme de sectors de la Cúria Vaticana. Cal veure que alguns dels temes que ara aprovarem a Catalunya hauran de sobreviure en un mar hostil.

Tot plegat vol dir que per a protegir els drets dels homosexuals caldrà tenir la mateixa majoria que per modificar el Tractat Constitucional; la màxima majoria.

I cal comptar amb l'agreujant que en deixar tot el sistema social de benestar a mercè de majories qualificades (en un Parlament dominat per la dreta) les persones menys afavorides es trobaran en situacions pitjors.

El tercer pas enrere és la disminució de continguts d'aquest text comparat amb els que hi havia aprovats fins ara on es parlava clarament dels models familiars, els drets al matrimoni, l'adopció, a la lluita contra tota discriminació i fins i tot a millorar les condicions en l'àmbit laboral.

Molts passos enrere

Per acabar recordar que aquesta constitució anul·la les nacions sense estat per tant no resol un munt de problemes territorials i ètnics interns que la Unió haurà d'acabar solucionant i cal doncs alguna eina per avançar en aquest sentit.

�s poc democràtica en no ser escollits els màxims òrgans executius de la unió i en mantenir una boira difusa en la separació dels tres poders en què tota democràcia s'ha de dividir. Parlament, Comissió, Consell d'Europa, Consell de Ministres, Tribunal de Justícia, Banc Central, barregen funcions legislatives i executives i la única manera de dir-los que els sistema no ens agrada és amb un NO rotund a aquesta Constitució Europea perquè un cop aprovada no es canviarà fins d'aquí a molts anys.

La cooperació al desenvolupament és una mostra de neocolonialisme en supeditar els ajuts als països pobres al Banc Europeu d'Inversions que té com a funció augmentar de forma sostinguda la riquesa d'Europa.

I dins d'Europa hi haurà alguns sectors molt afavorits però una majoria perjudicada en definir com a política de la Unió el desballestament del sistema social europeu en la sanitat, l'educació, l'assistència social, etc. Suècia ho té clar; no ha volgut saber-ne res.

PER TOT AIXÃ? NO A AQUESTA CONSTITUCIÃ?

la Comissió
Sectorial de polítiques
per a gais i lesbianes d'ERC