1-El procés d'elaboració ha estat antidemocrà tic.
No hi ha hagut un autèntic procés constituent, sino pactes entre estats i lobbys empresarials. El text que serà definitiu no es podia obtenir enlloc fins principis de novembre. Ara encara resulta difÃcil d'obtenir. No és només que no s'hagi consultat la població és que, ni ara, se li està donant el dret a ser informada. A 9 Estats es farà referèndum, a 6 més no és segur i a altres 10 ja és segur que no se'n farà . Només a un paÃs (Irlanda) dels 9 on es fa referèndum, és vinculant, als altres 8 no ho és.
2-Consagra unes institucions antidemocrà tiques.
Els òrgans decisius (Comissió europea, Consell de Ministres, Consell Europeu, Tribunal de JustÃcia) no han estat escollits pel poble, mentre el Parlament no té poder decisori, especialment en els aspectes clau: economia i defensa. El BCE estableix la polÃtica financera que han de seguir els Estats membres sense haver estat escollit democrà ticament. La Comissió té el poder executiu i escull els comissaris consultant els governs dels Estats (no els Parlaments). La Constitució atorga la primacia als òrgans tècnics sense control democrà tic ja esmentats i enforteix els poders executius dels Estats, alliberats del control dels seus Parlaments.
3-El text és gairebé inamovible.
Una modificació exigiria la unanimitat dels 25 estats membres. Resulta absurd defensar un 'sà crÃtic'?.
4-No reconeix els drets nacionals ni lingüÃstics dels pobles sense Estat.
No contempla el dret a l'autodeterminació ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense Estat com els Països Catalans, tot perpetuant les fronteres estatals vigents. Es perd l'oportunitat per a articular una autèntica Cambra dels Pobles i les Regions d'Europa. Tampoc no es dedica cap esforç a protegir els drets jurÃdics, culturals i lingüÃstics de les nacions i només ens podrem dirigir a les institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no es troba la llengua catalana. La possibilitat de traducció del Projecte al català i d'altres llengües minoritzades reflexa més un acte de mala consciència que una disposició genuïna a reconèixer la realitat plurinacional, multicultural i plurilingüe d'Europa.
5-Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.
La Constitució Europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva, consagrant el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu) que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polÃtiques socials. El seu nucli ideològic és l'atorgament de rang constitucional a l'Europa de Maastricht, neoliberal, elitista i tecnocrà tica. No es preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d'ocupació o està ndards ecològics. A més, cents de milers de treballadors i treballadores de l'Est no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència a d'altres països de la Unió. Hi ha drets fonamentals com el dret a la salut, a l'alimentació, a l'habitatge o el dret a un salari suficient que ni s'esmenten. Perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els Estats europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada Estat. Queda servida la possibilitat del dumping social i de la disputa entre els Estats membres per a oferir als capitals privats les 'millors'? condicions laborals, sanità ries i ecològiques per a rendabilitzar les seves inversions. No es permetrà l'aplicació de cap taxa o impost a la circulació de capitals perquè l'especulació financera es considera un valor en ella mateixa.
6-�s una agressió als drets socials i dels treballadors.
El redactat restringeix enormement la possibilitat d'impulsar, tant en l'à mbit europeu com a l'interior dels Estats membres, polÃtiques econòmiques i socials alternatives encara que tinguessin el recolzament dels electors.
El dret de vaga només es podrà exercir en negociacions col·lectives i limitat a les lleis restrictives de cada paÃs per a dificultar la convocatòria d'una vaga general europea permet. A canvi, la Constitució garanteix el 'dret'? al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.
Els serveis públics són esmentats com a 'serveis econòmics d'interès general'?. La primera directiva d'aquest any (1/2004), coneguda com a directiva Bolkestein, especifica detalladament com privatitzar la sanitat. En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i a la discriminació elitista.
7- �s una Constitució militarista.
Contempla la intervenció armada en altres països per a 'prevenir el terrorisme'? i altres supòsits poc clars. Continua la submissió europea a la polÃtica militar dels EEUU, ja que els Estats membres resten a les ordres de l'OTAN. La suposada contraposició entre una 'Europa potència'? i una 'Europa subordinada'? és una disputa propagandÃstica entre versions germanes que només es poden considerar enfrontades de manera conjuntural. A més, es crea l'Agència Europea de Defensa, Investigació i Capacitats Militars, destinada a 'reforçar la base industrial i tecnològica del sector de defensa'? i a 'augmentar la rendabilitat de les despeses militars'?.
8-Perpetua el patriarcat i la discriminació per gènere.
La privatització dels serveis bà sics precaritzarà especÃficament la vida de les dones, mentre la Constitució no estableix cap mecanisme per a combatre la discriminació de gènere. El projecte preveu un tracte preferent amb les esglésies
9-Nega els drets polÃtics i socials dels immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadà , que és la de 'resident de llarga durada no comunitari'?, sense dret a vot i discriminat laboralment, i aprofundeix el tractament policial de la immigració. A més, estableix una concepció restrictiva del dret d'asil.
10- No garanteix la defensa del medi ambient.
El model de desenvolupament 'altament competitiu'? promet un cost ecològic per al qual el redactat no estableix mecanismes compensatoris, de la mateixa manera que no garanteix de cap manera els drets dels consumidors.
BAIXA'T LES 10 RAONS (format .pdf, 40kb's)
Campanya contra la Constitució Europea
- - -
Raons extretes de la pà gina de la campanya contra la constitució.
Comentaris recents
fa 13 anys 42 setmanes
fa 13 anys 43 setmanes
fa 13 anys 43 setmanes
fa 13 anys 43 setmanes
fa 13 anys 45 setmanes
fa 13 anys 45 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes
fa 13 anys 50 setmanes