Els i les sotasignants, nascuts a diferents comarques del País Valencià i actualment residents al Principat, davant de la polèmica sorgida per la doble traducció del projecte de Constitució Europea on es qüestiona la unitat de la llengua catalana, i davant del fet que aquesta qüestió no és nova i que ja fa massa temps que s'arrossega, volem fer públiques les següents consideracions:
- Cap autoritat científica o acadèmica seriosa dubta de la unitat de la llengua catalana, que és parlada al País Valencià. Aquest aspecte ha estat aclarit per tots els experts en Filologia i així es recull en les enciclopèdies i diccionaris més prestigiosos. A més a més, el Ministeri d'Educació espanyol va acordar la denominació única de Filologia Catalana per a l'àrea de coneixement que estudia totes les modalitats de la llengua catalana. Així mateix, les universitats valencianes oficialitzaren, als seus Estatuts, la doble denominació per a la llengua. I fins i tot el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de la CV han ratificat la unitat de la llengua en diverses sentències.

- El problema és polític, el secessionisme lingüístic ha estat promogut des de determinats sectors del País Valencià, però també des de l'Estat Espanyol, i es correspon amb una maniobra per dividir i afeblir la llengua catalana, tot just allà on es troba en més perill. El blaverisme, moviment populista que té com a tret distintiu l'anticatalanisme, no va nàixer de manera espontània, sinó que va ser un procés calculat. Al País Valencià, fins el 1977, només petits sectors reaccionaris es manifestaven obertament contra la unitat de la llengua catalana. Els hereus del règim franquista van desencadenar la "batalla de València", massa sovint sense topar amb la necessària fermesa democràtica. Aquest conflicte va ser tancat en fals amb un pacte autonòmic que va suposar la renúncia al nom i els símbols del País Valencià i el no reconeixement de la unitat de la llengua. Aquest pacte havia de posar fi al conflicte, però al llarg dels darrers 25 anys hem pogut comprovar que l'ús social del valencià ha continuat minvant i les agressions han continuat produint-se. Malgrat tot, gràcies al poble que s'estima la llengua s'han produït avanços en l'ensenyament, en els mitjans de comunicació...

- El darrer pacte língüístic, que havia de suposar la "pax lingüística" i la garantia de la unitat de la llengua, va donar lloc a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha esdevingut l'ens normatiu al marge de l'Institut d'Estudis Catalans. Tanmateix, això no ha ajudat massa a resoldre el conflicte, ja que els atacs a la unitat de la llengua han continuat produint-se i l'ús social també ha retrocedit.

- No estem davant d'un conflicte entre valencians i catalans. El rebuig a la unitat de la llengua no respon, com de vegades es pensa des de Catalunya, a un sentiment identitari valencià. No és més que una expressió de l'espanyolisme més dur que pretén impedir la recuperació de la llengua al País Valencià i debilitar el conjunt de la llengua catalana, i davant d'això cal que tots els parlants de la llengua hi diguen la seua. Cal trencar el fals dilema valencià/català.

- Al País Valencià hi ha una majoria progressista silenciada. Hi ha amplíssims sectors socials que no tenen cap dubte de la unitat de la llengua i que són els que han permés que avui el valencià siga alguna cosa més que un reducte folklòric, des de les escoles, les universitats, les editorials, els mitjans de comunicació o, simplement, usant-lo amb normalitat i dignitat plena.

- Nosaltres, procedents de les comarques del País Valencià, som un viu exemple del fals debat plantejat a l'hora de dividir la nostra llengua. Des de fa generacions, als valencians que vivim al Principat, no ens cal canviar de llengua per fer-nos entendre. Treballem i vivim a Catalunya amb la llengua que hem heretat dels nostres pares, o que hem adoptat al País Valencià.

- Exigim, doncs, que s'ature aquest trist espectacle. Demanem als governs espanyol i valencià que actuen amb responsabilitat i que no atien el foc de la confrontació. Demanem, especialment, al senyor Camps que abandone la demagògia suïcida i la hipocresia de qui diu defensar el valencià mentre promou la castellanització forçosa del País. I als partits amb tradició democràtica, que siguen valents i estiguen a l'alçada de les circumstàncies històriques. El País i la llengua no podran aguantar més renúncies ni passos enrere.

- Cal, per tant, un reconeixement legal a tots els efectes de la unitat de la llengua. I aquest reconeixement ha de començar per l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, com a garantia bàsica per al futur de la llengua.

Més info a: http://www.vilaweb.com/campanyavalencians i a:
http://www.vilaweb.com/campanyavalencians/manifest.html