El president del Govern es va comprometre davant els seus electors, dies abans del 14 de Març, que si guanyava les eleccions congelaria la despesa de Defensa. Tot just han transcorregut 8 mesos des que les guanyés per a confirmar que, no només no ho ha congelat, que no només no hi ha ruptura amb l'anterior govern, sinó que hi ha una mafiosa i previsible continuïtat.

Per a més informació:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/136540/index.php Tan curt espai per a explicar les línies mestres d'aquesta continuïtat obliga a sintetitzar de la següent manera:

La despesa militar segueix en augment . Les escasses partides que no han experimentat pujada es mantenen congelades (cas de la I+D militar), a pesar d'haver promès la seva reducció i fins i tot la seva imputació a Defensa, i no a Indústria (el que eximeix a aquesta partida ser considerada com 'despesa militar'? a efectes polítics). Els augments vénen a consolidar un model d'exèrcit professional que, si bé té dificultats per a superar l'escassesa de personal, no veu límits a seguir adquirint armament. En 2005 es gastaran 2.230 milions d'euros en aquest concepte, doncs als 1.996 milions prevists inicialment cal sumar el que aporta la Gerència d'Infraestructures i Equipament de la Defensa, que destina dels seus propis pressupostos 234 milions, que procedeixen de la venda de nombrosos béns mobles i immobles que el ministeri de Defensa està desafectant en els últims anys i que en el seu moment va alienar -fonamentalment a municipis- per l'abstracte 'interès de la defensa nacional'?.

Les empreses beneficiàries d'aquests programes d'armament (*EADS-CASA, HISSAR i Santa Bàrbara, per esmentar algunes de les més importants) es freguen les mans. Els avions de combat, helicòpters, fragates, bucs, submarinssubmarins i altres seguiran aportant sucosos beneficis en els comptes de resultats d'aquestes. Que HISSAR està en crisis?; aquí estan els pressupostos per a mantenir la producció militar: per al pròxim any la construcció d'un nou buc d'aprovisionament en combat per a l'Armada i l'inici de diversos programes navals li reportaran un muntant superior als 500 milions d'euros. Això sense esmentar les ajudes a la construcció naval que s'aporten des de subvencions directes del ministeri d'Indústria i que al tractar-se d'ajudes a la construcció naval militar no revesteixen cap aspecte d'il·legalitat: no així les civils, de les quals penja l'espasa de Dàmocles en forma de sanció *multimillonaria per part de la UE. No podem passar per alt que sense aquests pressupostos irracionals la immensa majoria de les empreses militars d'aquest país haurien tancat fa ja molt temps. Aquí no opera la mà invisible del mercat, sinó la mà concreta de l'Estat. Podem clamar contra la despesa militar i seguir demanant càrrega de treball en aquestes empreses?

La pertinença a l'OTAN i a la Unió Europea obliga a l'Estat espanyol a realitzar una despesa militar cada vegada major, que no només es tradueix en aportacions *dinerarias a aquestes organitzacions (el que es realitza des dels ministeris d'Afers exteriors i Defensa), sinó en l'obligació de realitzar despeses (no inversions) en els programes d'armament assenyalats i altres que estan per venir, definits pels poderosos '*lobbies'? de la indústria militar europea i per les Línies d'Acció Estratègica que es recullen en les Directives de Defensa nacionals -que considera 'riscos per a la seguretat'? Gibraltar o les 'reivindicacions territorials sobre Ceuta i Melilla, illes i penyals espanyols del Nord d'�frica'?- i europees -el cas de la *PESD (Política Exterior de Seguretat i Defensa)-, també recollides en la flamant Constitució Europea, veritable declaració de guerra que pretén la creació d'unes Forces militars europees capaces de portar a terme tota la gamma de 'missions *Petersberg o de gestió de crisi'? -traduït al comuna dels mortals com la defensa dels interessos de les multinacionals europees en qualsevol punt del globus mitjançant la utilització de la violència militar-.

Les subvencions que el ministeri d'Indústria (de Ciència i Tecnologia durant el mandat del PP) atorga a les empreses d'armament a través dels programes d'I+D es pretenen condonar. Podria començar a complir-se una mica que duem anys denunciant. Segons les dades que ens aporten els butlletins oficials de les Corts Generals, *EADS-CASA, el Consorci *CEDIEF (per al desenvolupament de l'avió de combat *Eurofighter), HISSAR i Santa Bàrbara, deurien començar a retornar en 2005 -i almenys fins a 2020- els recursos que des d'Indústria s'han anat satisfent per als programes d'armament que es van engegar amb anterioritat a 2004. En el projecte de *PGE no es contemplen aquestes devolucions, gens simbòliques d'altra banda: parlem d'un total d'uns 20.500 milions d'euros que deurien començar a retornar-se i no sabem què va a passar amb ells. Endarrere queden els *jipíos de Jaime *Lissavetzky en les Comissions de Defensa del Congrés, denunciant l'alta despesa en I+D militar i la claredat en els terminis de devolució. En 2005 la despesa en I+D militar 'quantificable'? serà de 1.330 milions, alguna cosa sens dubte excessiu -com abús, delicte o crim, doncs és impossible considerar que sigui bon dintre d'uns límits determinats-.