La cap de relacions corporatives de Nestlé España ha assegurat a la Plataforma per la Llengua que Nestlé no preveu etiquetar els seus productes que ven als territoris de parla catalana en la llengua pròpia. Entre els motius principals d'aquesta negativa hi ha "els problemes que generaria un etiquetatge multilingüe", segons ha dit la dirigent de Nestlé a la Plataforma per la Llengua. Tampoc es preveuen canvis en els seus webs, que en cap cas s'ofereixen en llengua catalana. Aquesta notícia es produeix en el moment en què des de la Plataforma s'ha organitzat una exposició on es mostra que Nestlé té un etiquetatge multilingüe en països com Suïssa o a Bèlgica, i etiqueta arreu del món en d'altres idiomes oficials amb un nombre de parlants inferior al català. En canvi quan es compara amb la conducta empresarial d'aquí en matèria d'etiquetatge, no es produeix aquest mateix respecte a l'entorn social i cultural dels consumidors locals.

Cal dir també que des de la Plataforma per Llengua hem rebut en els darrers anys milers de queixes de consumidors sobre productes de Nestlé que ignoren la llengua catalana en el seu etiquetatge, però que paradoxalment es venen als Països Catalans en d'altres idiomes comparables al català com l'eslovè o el grec. La Plataforma per la Llengua hem volgut corroborar les demandes rebudes observant quines són les llengües en les que etiqueta Nestlé 25 productes seus de venda a Barcelona (Nescafè, Eko, Bonka, Aquarel, Perrier, Viladrau, Nestea, Nesquik, llet condensada La Lechera, iogurt Sveltesse, Chocapic, Fitness & Fruits, Nidina, Culinari Maggi, Culinari Buitoni, Congelat Buitoni, Habas a la Catalana Litoral, Salsa Solís, Gelat Camy, Nestlé Extrafino, Crunch, Milkibar, Kit Kat, After Eight, Nestlé Noir Intense). A continuació mostrem el gràfic amb els resultats d'aquesta observació :

Certament, els resultats ens indiquen que és més fàcil per un consumidor català a Catalunya llegir la informació dels productes Nestlé en llengües com l'eslovè, el danès, el finès o el turc que no pas en la llengua pròpia.

A part d'això, tampoc la informació del seu web la trobem traduïda al català, si bé la podem trobar en francès en el web de Suïssa i el de Bèlgica (que són diferents del web de França) o bé en d'altres llengües amb menys parlants que el català com l'islandès, l'estonià, l'hebreu o el lituà, per exemple.

�s per això que a principis d'any quatre representants de la Plataforma es van reunir amb l'actual cap de relacions corporatives Nestlé España per tal d'exposar-li els greuges esmentats i demanar una rectificació per part de l'empresa. Malgrat la receptivitat inicial dels representants de l'empresa, ara Nestlé España ha assegurat que no es poden comprometre a adaptar-se a un etiquetatge en català estancant qualsevol via de diàleg que pogués resoldre positivament aquesta qüestió.

A més a més, cal recordar que la multinacional, amb seu a Catalunya des de fa 84 anys, va etiquetar els seus productes en català abans que la Dictadura franquista ho prohibís. Tanmateix, un cop s'ha restablert la democràcia Nestlé ha continuat mantenint la conducta adoptada en el règim dictatorial, per la qual cosa ho considerem un retrocés ètic clar per part de l'empresa que se suma a la manca de visió comercial donat l'augment de la demanda d'etiquetatge en català en els darrers 15 anys. Per tot això, des de la Plataforma per la Llengua demanem una rectificació urgent i un compromís ferm de Nestlé davant els nombrosos consumidors catalans cada cop més conscients de la necessitat d'un consum responsable dels productes que ofereixen les multinacionals.

Font: Plataforma per la Llengua