"Rebutgem a qui ens rebutja" (NO a la constitució europea)

Reproduïm un article de Josep-Maria Terricabras (catedràtic de filosofia de la Universitat de Girona i membre del IEC) aparegut a Vilaweb, dins la sèrie d'articles titulats Per què dic NO a la constitució europea:

"Els catalans hauríem de rebutjar aquest tractat que passa per ser una constitució. Tenim bones raons per fer-ho. No és que jo sigui un euroescèptic, sinó que sóc un eurocrític. No sé per què, quan es tracta d'Europa, m'he de tapar els ulls, el nas i la boca. La nova Europa, si vol ser democràtica i avançada, necessita justament ciutadans crítics, no súbdits domesticats. Alguns amics reconeixen que el tractat és molt imperfecte, però que val més això que res. No ho crec pas. �s en enfornar que es fan malbé els pans. I si el tractat no és bo, ara és el moment de dir-ho. Després ja no hi serem a temps. Els catalans ho sabem prou: molts van aprovar la Constitució espanyola creient que després ja es milloraria. Al cap de vint-i-sis anys encara no s'ha fet. Sabem el que hem après: l'hora de la crítica no és demà, sinó avui.

La bona fe d'alguns, però, els porta a dir que, quan hàgim entrat en la nova Europa, ja ho millorarem tot des de dins. S'equivoquen, nosaltres no serem a dins per millorar res, precisament perquè no ens hi deixen entrar. En el projecte només hi entren els estats. Els catalans, com a nació, no hi entrem, no hi som reconeguts, no som vistos com un 'jo' que després pugui opinar, canviar, proposar o transformar. Aquest és el punt clau i definitiu: la constitució no ens reconeix com a subjectes. I si no som subjectes, no som ningú, no existim.

De fet, com a catalans ni tan sols tenim veu pròpia en el referèndum espanyol. Hi podrem participar, però el nostre vot només serà un afegitó al vot espanyol. Perquè, si a Catalunya surt el 'no' i a Espanya el 'sí', el nostre vot no tindrà finalment cap pes. Ja ens va passar amb el referèndum sobre l'entrada a l'OTAN. Amb això no dic que no valgui la pena votar. Al contrari, hem de deixar clara la nostra posició de dissidència, de rebuig. Amb el nostre vot negatiu reclamarem tenir veu com a europeus, sense conformar-nos de ser un mer apèndix d'Espanya.

Alguns per alarmar-nos diuen que, si el text no s'aprovés, el projecte europeu faria passos enrere. Cap alarma: com que és un molt mal projecte, seria magnífic que s'aturés de cop. El que sorprèn és que alguns el critiquin, però l'acabin votant. No s'és europeista en abstracte. Se n'és des de França, Alemanya o Espanya. Nosaltres en volem ser des de Catalunya. Els catalans europeistes no podem acceptar qualsevol projecte d'una Europa en què nacions tan antigues com la nostra no tenen espai per respirar. Ens pot fer il·lusió un projecte que es construeix no solament sense nosaltres, sinó clarament en contra nostra? Ho acceptarien els espanyols, els francesos o els alemanys? Per què hem d'acceptar nosaltres la nostra mort política i la nostra estrangulació cultural?

Aquesta constitució no planteja una nova consciència europea, no reconeix la diversitat i riquesa dels pobles que la integren, no vol obrir camins a noves formes de relació política. Només vol lligar, ben lligades, les estructures estatals actuals, per preservar-les i perpetuar-les. Aquesta constitució no mira endavant. I, a nosaltres, no ens dóna ni veu ni vot.

Els que estem a favor de construir una Europa per a tots, ens hi hem d'oposar. Ben segur que el 'no' dels catalans, tot sol, no serà capaç d'aturar el disbarat. Però almenys tothom sabrà que, si la constitució ens rebutja, nosaltres també la rebutgem."

Torna a dalt