A l'última pàgina de l'edició de dimecres 20 d'octubre, Vicent Sanchis, director del diari Avui, denunciava a la columna que signa amb el pseudònim "Desclot" la manca de respecte per la presumpció d'innocència per part del que ell anomena "la premsa patriota", és a dir, El Mundo, ABC , i La Razón. Llegim-ho en paraules seves:

Quatre "indesitjables"
La premsa patriota ha linxat tots aquests dies amb ira descarnada quatre dels cuiners bascos amb més projecció internacional. Després de la declaració del presumpte etarra José Luis Beotegi, Pedro Subijana i Juan María Arzak han hagut d'anar a l'Audiència Nacional a declarar com a imputats per un delicte tipificat a l'actual Codi Penal com a "col·laboració amb banda armada".

Martín Berasategi i Karlos Arguiñano també hi seran citats aviat com a "testimonis". Beotegi va afirmar davant el jutge que tots quatre havien estat requerits per ETA perquè li paguessin el denominat "impost revolucionari" i que tenia constància que els dos primers havien cedit a l'extorsió.
La notícia va ser filtrada pels conductes habituals, no s'ha respectat el secret de sumari i la mateixa premsa que la va publicar s'ha passat alegrement per l'entrecuix la presumpció d'innocència, un dret bàsic que a Euskadi ha esdevingut presumpció de culpabilitat. El judici ja s'ha celebrat -el verb és un eufemisme- i els quatre inculpats han estat declarats culpables per una premsa que ha cridat els hooligans constitucionalistes a "boicotejar" els seus establiments i negocis.
Sobre qualsevol altra consideració ha prevalgut el fet que aquests quatre cuiners són bascos i, per tant, sospitosos, i per tant, mala gent, perquè, segons la mateixa premsa que els ha linxat, no van condemnar l'assassinat del cuiner de la Comandància de Marina a Sant Sebastià, Ramón Díaz García. Tot plegat és tan bèstia que recorda la novel·la d'Albert Camus L'étranger. Tot comença amb un fill que no plora quan mor la seva mare i tot acaba en una execució pública... [La negreta és nostra]

Tractant-se, doncs, d'un article de director del diari, hem de suposar que la posició presa per aquest directiu sobre un tema de deontologia professional, com és el de la presumpció d'innocència, ha de definir la línia editorial del rotatiu en aquesta qüestió. Tanmateix, l'Avui no sempre respecta la presumpció d'innocència. La prova la tenim en un article aparegut el mateix dia a la secció Política. L'article en qüestió duia el títol següent:

La cèl·lula islamista volia atemptar amb 500 kilos d'explosius a Madrid

�s a dir, l'autor d'aquest titular considera un fet objectiu que les persones detingudes constituïen una cèl·lula islamista i que volien dur a terme una acció violenta. A més, dóna detalls sobre el lloc on pensaven dur a terme l'acció -Madrid- i sobre les dimensions de l'operació -pensaven utilitzar 500 kilos d'explosius. No hi ha, doncs, cap mena de presumpció d'innocència. Del que es diu en el cos de l'article es desprèn que aquesta posició no és atribuïble únicament a la font per dues raons: sempre és possible marcar distàncies amb la font i no assumir les seves posicions, sense necessitat d'arribar a condemnar-les. A més, en el titular que hem reproduït no es mantenen les prevencions de les fonts respecte de les intencions dels detinguts i de la seva relació amb organitzacions delictives. Vejem-ho:

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón ha ordenat una batuda policial arreu de l'Estat que va acabar ahir amb la detenció de vuit musulmans -de nacionalitat algeriana i marroquina- en poblacions d'Andalusia, País Valencià, Madrid i Navarra, els quals, suposadament, formaven una cèl·lula islamista que s'estava preparant per dur a terme atemptats d'important abast a Madrid. Concretament, fonts de la investigació sospiten que pretenien col·locar un camió amb 500 kilos d'explosius a prop de l'Audiència Nacional o del Tribunal Suprem.
De moment, però, tot són indicis extrets de converses i documents incautats, perquè ara per ara el mateix ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, afirmava ahir que no s'han localitzat ni explosius ni armes. Sí que va concretar que els detinguts es dedicaven a "idear atemptats". Aquesta batuda és fruit de la detenció dies enrere a Suïssa del suposat cap d'aquest grupuscle islamista constituït a Espanya. Fonts de la investigació, després de concretar que es tracta de l'algerià Mohamed Achrat, especificaven que el detingut -per ordre de la justícia espanyola- havia viscut una època en diferents ciutats de l'Estat i havia passat temporades a la presó, on suposadament hauria contactat amb els diferents detinguts entre dilluns i la matinada d'ahir. De fet, la major part havien estat arrestats en ocasions anteriors per delinqüència comuna.

On és la presumpció d'innocència que reclamava Desclot? El titular de l'Avui fins i tot va més enllà que les pròpies fonts policials a l'hora d'atorgar responsabilitats als detinguts, ja que no hi fa aparèxer cap expressió com les que sí que hi ha al cos de l'article -"suposadament", "fonts de la investigació sospiten", "De moment, però, tot són indicis" etc- que situï les detencions en el marc d'una investigació policial que pot tenir un desenllaç feliç per a les persones sospitoses. El titular no ens situa en el terreny de les sospites o dels indicis sinó en el dels fets. El contrast entre el titular i l'article ens fa sospitar que no han estat redactats per la mateixa persona. �s probable qu el titular hagi estat redactat per algun dels responsables de la secció que ha fet una mala pràctica professional: no respectar la presumpció d'innocència dels detinguts.

Contrastant.