S'acosta una de les dates més esperades de l'any: el 24 de juny, la Festa Nacional dels Països Catalans. Temps de foc, fogueres, falles i revetlles. Temps de bon temps, de donar la benvinguda a l'estiu i cremar els mals records d'una temporada que ja s'acaba.
Però si el 24 de juny és la nostra festa... què és l'11 de setembre? i el 25 d'abril? i el 31 de desembre? Hi ha qui s'ho pregunta i, per tant, hi ha d'haver qui ho expliqui. Anem per parts...
El 25 d'abril el País Valencià recorda la derrota de la resistència popular -els maulets- davant les tropes francocastellanes del borbó Felip V, l'any 1707, en la batalla d'Almansa ("Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança", diu la dita). De la mateixa manera, l'11 de setembre és la Diada de Catalunya, en la qual es recorda la derrota de la resistència catalana (vigatans, miquelets, maulets...) davant les tropes borbòniques el 1714. Un any més tard, els felipistes ocuparien l'illa de Mallorca.

Aquestes diades són per recordar les llibertats perdudes i reflexionar i lluitar per aconseguir-les de nou. Però festes, en el sentit estricte i alegre de la paraula, no ho són.

El 31 de desembre Mallorca recorda la conquesta de l'illa per part de Jaume I l'any 1231, de la mateixa manera que la ciutat de València ho recorda el 9 d'octubre. Tant les Illes com el País Valencià recorden aquestes dates com a diades solemnes.

Però el 24 de juny és l'única festa que se celebra de forma conjunta arreu dels Països Catalans: són les festes de Perpinyà, les fogueres d'Alacant, els salts de cavall a Ciutadella de Menorca, les baixades de falles al Pirineu i Andorra, les revetlles populars a Catalunya i el País Valencià... �s una jornada lligada al foc i al caràcter mediterrani del poble català, que simbolitza el final de la sega dels camps ("Pel juny, la falç al puny") i el solstici d'estiu.

Per això, des de fa temps, s'ha considerat aquesta data com la Festa Nacional dels Països Catalans, independentment de reconeixements oficials. Els anys 80, per exemple, la Crida a la Solidaritat va fer una campanya i una recollida de signatures perquè el 24 de juny fos festiu (abans no ho era), i diverses entitats han mantingut viva la iniciativa de la flama del Canigó, que escampa el foc de la llengua des del Nord per les fogueres de tots els pobles i ciutats.

Per tant, cal celebrar el 24 de juny com la nostra festa, la Festa Nacional dels Països Catalans. I cal sortir al carrer, viure-la i gaudir-la, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Bona Festa!

A l'agenda de la web de l'ateneu.org trobareu un recull de diferents revetlles que s'organitzen arreu.

font: ateneu.org