El territori, com a recurs, és limitat i escàs. El sistema socio-econòmic capitalista actual imposa un creixement il·limitat, i això comporta una permanent destrucció i degradació del medi ambient (aigües, aire, sòls, espais naturals i rurals, recursos naturals en general,...). Aquesta situació està alterant d'una forma irreversible i permanent la nostra capacitat de subsistir i està hipotecant els recursos que hauran d'estar disponibles per a cobrir les necessitats de les generacions futures.

Capacitat de Càrrega és la població màxima que es pot sostenir indefinidament en un territori sense afectar en forma permanent aquest habitat i la seva base de recursos. Això contradiu el concepte que permanentment ens venen els polítics, els tecno-buròcrates i els poders econòmics, que benestar és igual a creixement il·limitat.

�?s un desenvolupament sense creixement. Hem d'entendre aquest com una qüestió de qualitat i no de quantitat. El creixement econòmic, que és un augment en la quantitat, no pot ser indefinidament sustentable en un planeta finit. El desenvolupament econòmic, com la millora en la qualitat de vida sense que això impliqui necessàriament un augment en la quantitat de recursos consumits (territori i recursos naturals), pot ser sustentable.

Aquesta situació de creixement il·limitat també ha provocat una sèrie de conseqüències com són la degradació del territori i els seus recursos per la construcció d'infraestructures; la de la contaminació i afectació de les aigües; la contaminació atmosfèrica, lumínica, acústica, ...; la generació massiva de residus i construcció d'abocadors; malbaratament de recursos naturals i d'energia; la destrucció dels espais agrícoles, menyspreu i abandó vers la pesca i l'agricultura, etc..

La sostenibilitat passa per enfocar el desenvolupament de les activitats humanes sobre el territori de forma integrada, transversal, dins d'una visió global; és a dir, integrant tots els aspectes que determinen la relació home ' entorn. Des d'aquesta òptica no es pot deslligar la planificació del territori, la gestió de l'urbanisme, de les infraestructures, el transport, etc..., del respecte al medi ambient (la gestió dels espais naturals, la despesa energètica, la gestió dels residus i de substàncies contaminants, la qualitat de l'aigua i l'aire, ...). Tampoc es pot deslligar desenvolupament de les activitats econòmiques (com l'agricultura, la indústria, el turisme, el comerç, etc...) de les consideracions socials, històriques, polítiques, culturals, ètiques,... Les decisions s'han de prendre des d'una visió holística.

Cal desenvolupar a nivell territorial (municipal, regional i nacional) diferents indicadors de sostenibilitat, per tal de portar a la pràctica el concepte abstracte del desenvolupament sostenible.
Petjada ecològica: �?s l'àrea ecosistèmica total essencialment necessària per la supervivència de la població, pel sosteniment de les seves activitats, en un territori concret (ciutat, municipi, regió, ...). Permet estimar els requeriments en termes de consum de recursos i assimilació de residus d'una determinada població o economia, expressats en àrees de terra productiva per càpita.
Índex de Desenvolupament a Escala Humana: �?s un desenvolupament que depèn de les possibilitats que tenen les persones per a satisfer les seves necessitats humanes fonamentals i a la seva qualitat de vida. Les necessitats humanes fonamentals són finites, poques i classificables (Afecte, Creació, Enteniment, Identitat, Llibertat, Oci, Participació, Protecció i Subsistència), són les mateixes en totes les cultures i en tots els períodes històrics. El que canvia, a través del temps i de les cultures, és la manera o els mitjans utilitzats per a la satisfacció de les necessitats, els satisfactors.

Davant de la situació de insostenibilitat permanent que imposa el sistema socio-económic actual cal una resposta clara i urgent que transformi de forma profunda el funcionament de la nostra societat cap a una altra, més justa socialment i més equilibrada ecològicament parlant.

En un món on els poders econòmics decideixen les qüestions rellevants i importants del funcionament de la societat (amb el vist i plau de les élites polítiques i l'ajuda dels tecnoburòcrates i els mass media), i on la població queda relegada al paper d'espectadors, sense poder participar directament en l'esfera de la presa de decisions; la transformació que cal no tindrà mai lloc. El canvi profund només vindrà a través de la mobilització ciutadana, d'una mobilització activa, crítica, pacífica, digne, ... per arribar a construir un altre món necessari i possible.

La crisi ambiental actual no trobarà solució fins que no se solucioni la crisi democràtica, igualment no hi haurà mai justícia social si no hi ha una revisió profunda en la presa de decisions polítiques.
El desenvolupament sostenible ha d'implicar una revisió dels mecanismes de presa de decisions a nivell integral (política, social, econòmic, ambiental, cultural, etc...) que faci transparent i acceptable aquest procés per la nostra societat i pels moviments socials mitjançant la democràcia directa.

Mecanismes com la presa de decisions a través d'assemblees populars, referèndums vinculants; accés total als documents públics, projectes, informes tècnics, etc...; participació directa en la definició de polítiques (en continguts i forma); impugnació de càrrecs electes mitjançant consulta popular, etc... s'han d'establir, perquè realment assolim la justícia social i la sostenibilitat ecològica.

Sant Feliu de Guíxols, 16 d'abril de 2004

Taula pel Desenvolupament Sostenible de les Comarques Gironines de l'ASSEMBLEA EN DEFENSA DE LES TERRES NORD ORIENTALS (ADTNO)DTNO