No a la pedrera de la vall del Llémena

L'empresa Promotora Mediterránes-2 S.A. va presentar fa poc un projecte d'investigació minera en el municipi de Sant Aniol de Finestres. Davant d'aquesta nova agressió al territori, l'associació "La Llémena, espai natural" va presentar al·legacions i la direcció General d'Energia i Mines les ha respost amb la cancel·lació de la tramitació del projecte.

Les al·legacions presentades van ser les següents:

Considerant que la presència d'una pedrera a cel obert tindrà un impacte molt negatiu per a la nostra salut.

Diversos estudis i l'experiència de casos semblants, demostren els efectes nocius per les persones, animals i plantes de la pols que emeten aquestes explotacions, amb una creixent contaminació atmosfèrica que propicia l'augment de malalties cròniques com bronquitis, asma, i altres afeccions cardio-respiratòries.

Considerant que la construcció de la pedrera i de l'abocador provocaria la degradació i destrucció per molts anys d'una àrea de riquesa natural de valor indiscutible.

La Barroca està formada per una zona boscosa de tipus mediterrani, on les alzines es barregen amb prats de pastura fent un paisatge divers i ric en espècies animals i vegetals, algunes de les quals estan protegides per llei, com les rapinyaires protegides per la normativa autonòmica i europea. Fins ara, aquesta zona s'ha mantingut respectant en el seu estat natural. La contaminació de la pols, el soroll constant de la maquinaria i dels explosius que acompanyen una pedrera causarien danys importants al medi ambient.

Considerant que el Pla territorial de la Garrotxa, tota la zona de la Barroca queda qualificada com a sòl de valor natural i connector que es la categoria de major protecció per a aquells sòls fora d'espais naturals protegits.

Considerant que el Pla Director de la Garrotxa, aprovat el dimarts 16 de setembre de 2008 pel Govern de la Generalitat de Catalunya assenyala com una estratègia de futur d'aquesta comarca la preservació del paisatge i la promoció d'activitats i allotjaments turístic.

Considerant que les extraccions de pedra provocarien un fort increment del tràfic de camions per la carretera a través de tota la Vall, afectant greument la seguretat vial, i provocant molèsties pel soroll i la contaminació de l'aire.

Considerant que aquestes activitats podrien afectar negativament el valor de les propietats i el turisme rural, que és actualment un dels recursos amb més potencial per al desenvolupament econòmic i social de la Vall de Llémena.

Estem ben segurs que la immensa majoria dels veïns i veïnes d'aquesta Vall, com també els visitants, excursionistes i esportistes que transiten pels seus camins i carreteres, bé sigui en bicicleta, a peu o a cavall, volem protegir fermament el nostre patrimoni natural i cultural.

Considerant que la riera que dóna nom a la Vall ha estat catalogada com a Lloc d'Interès Comunitari per la Unió Europea. Moltes persones i famílies han invertit els seus esforços i recursos econòmics en la recuperació de desenes de masos o construint les seves cases amb la il·lusió de poder viure en un dels racons del nostre país que encara es conserven verges i nets, i volem que continuï així i que millori.

Considerant que en el Vall de Llémena i concretament a la zona de La Barroca hi ha diversos jaciments prehistòrics i restes de poblats Ibers que estan documentats per, entre d'altres l'Associació Arqueològica de Girona.

 

Solicitem:

Que a la Direcció General d'Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya que
informi negativament a la petició de permís d'investigació minera en el municipi de Sant Aniol de Finestres i que desestimi la pretensió de Promotora Mediterránes-2 S.A. de realitzar qualsevol altre activitat, permís, prospecció o tràmit que comporti l'activitat minera a la Barroca i al conjunt de Vall de Llémena.

Que es traslladi aquesta prohibició a les normatives municipals, comarcals i de Catalunya i es comuniqui a totes les instàncies de l'Administració a fi i efecte que s'aturin i es revoquin d'immediat els tràmits i peticions que hi pugui haver actius.

Torna a dalt