28 de Juny és aquest any, altre cop, sinònim de lluita i resistència al carrer. 39 anys després de la ràtzia policial al novaiorquès bar de Stonewall, tornem a sortir al carrer a clamar per la plena llibertat sexual, i pel dret a constituir-nos a nosaltres mateixes, com a persones, tal i com nosaltres decidim!

Totes les persones que vivim sota el sistema heteropatriarcal estem condicionades, oprimides, generades, pel mateix. L'alliberament sexual, per tant, no és un afer que només hagi de preocupar a aquelles persones que desenvolupen la seva sexualitat de maneres no normatives, ja que cap de nosaltres està exempta dels rols i idees que configuren la nostra personalitat i la manera en què ens relacionem amb les demés persones

El 28 de Juny és una diada per a reclamar la llibertat de les nostres opcions sexuals i socials. És una diada que sempre hem de tenir present, dia a dia, conscients que l’única norma que hem de seguir per a això és la nostra pròpia voluntat, i no les normes del sistema

 

El fet que per a confeccionar la nostra identitat haguem de fer un cop d'ull entre les nostres cames és un símptoma de la nostra opressió. El color de les vestidures que lluïm al nàixer (blau o rosa) ens diu quines han de ser les nostres actituds davant de totes les situacions de la nostra vida, i, si no ens hi volem adaptar, som vistos com a individus malalts.

 

L'heteropatriarcat ens domina, ens diu què hem de fer, com, quan, on i amb qui. Saber-ho no és suficient; l’única resposta revolucionària a aquest fenomen és una actitud i una pràctica combativa. De res ens serveix aconseguir més drets civils pels col·lectius desavantatjats, o més tolerància per part dels i de les homòfobes. L’única solució real a l’opressió a la que els nostres cossos i les nostres ments estan sotmesos és la ruptura amb aquest sistema de dominació. Un sistema de dominació que ens vol controlar per impedir-nos que practiquem qualsevol tipus de dissidència sexual que vagi en contra dels seus dogmes i de la seva estructura familiar-patriarcal, que ens nega el dret per decidir lliurement què volem que sigui el nostre cos i la nostra ment.

 

Qualsevol opció que no suposi un canvi radical amb aquest sistema no és una opció alliberadora. El reformisme institucional i els minsos avenços socials pel col·lectiu LGT+ no són reflex d'una voluntat igualitària, sinó que són petits passos que pretenen disminuir el nostre potencial revolucionari, i encabir i encaixar les nostres sexualitats al sistema capitalista i heteropatriarcal.

 

Els i les catalanes estem nacionalment oprimides, econòmica i socialment oprimides, a banda de l’opressió personal que pateixen tots els pobles del món. Des d'una perspectiva revolucionària i anticapitalista, considerem que sense una revolució sexual vertadera i que generi un canvi íntegre en les nostres vides, l'alliberament nacional i social del nostre poble no tindrà sentit.

 

L'estat burgès, el capitalisme i l'heteropatriarcat són la mateixa paraula amb diferents matisos; perquè a efectes pràctics, els tres mots són, per a nosaltres, sinònim d’opressió i enemic. Sortir al carrer el 28 de Juny és una obligació si volem assolir la nostra plena llibertat, perquè és al carrer on es palpa la voluntat de combat, i on es construeix la Unitat Popular.

 

És per tot això que des d’Endavant (OSAN), Maulets i la CAJEI us volem convocar a les manifestacions del 28 de Juny on, acompanyades de les nostres companyes i companys que durant tants anys han estat la punta de llança d'aquesta manifestació dotant-la de combativitat, portarem aquesta lluita al carrer. Amb elles i ells cridarem i lluitarem per a superar aquesta nefasta etapa de la història que ja fa massa temps que dura.