Com probablement ja sabeu, aquest proper dissabte dia 14, a les 18h de la tarda a la Plaça Catalunya de Girona, s'ha organitzat una Manifestació pel Ter.

El tema de l'aigua és complex, però us vull fer una petita reflexió personal. El Ter es troba sota mínims, en un estat crític des de fa molts mesos, no només pel que fa al seu cabal, sinó també pel que fa a la seva situació ecològica.

Crec que aquesta manifestació s'ha enfocat de forma assenyada i raonable, per part de la Plataforma del Ter (de la qual en sóc membre i en la qual l'Ateneu Naturalista hi ha jugat un paper molt important), que agrupa bona part de la societat civil i política gironina; entitats ecologistes, entitats naturalistes, partits polítics, sindicats, patronals, Cambra de Comerç, Universitat, pagesos, Comunitats de Regants, Ajuntaments, Diputació, Consorci Alba-Ter, agents turístics, etc. No és una manifestació en contra de ningú, ni cal buscar-hi polititzacions. No hi són ni s'ha volgut que hi fossin. Precisament aquest ha estat un dels elements bàsics pels que ha treballat fort la Plataforma del Ter. Consens i harmonia entre tots. Reivindació però diàleg. Es tracta d'explicar la situació i, entre tots -i també el Govern-, trobar-hi les solucions (que no passen per una sola, sinó per moltes i diverses, amb l'ajuda de tothom i de tots els territoris). No han de ser immediates, perquè ja sabem que no és possible, però si que cal veure la llum del "final del túnel" en un termini mitjà.

Des del meu punt de vista, es tracta simplement de fer coneixedora la societat, i Catalunya!, de la situació del Ter, un riu que aporta més del 75% de les seves aigües, anualment, a causa d'un transvasament sistemàtic. Aquest fet és ignorat encara per molta gent, i queda sovint amagat pel funest concepte de "sistema Ter-Llobregat", com si fossin un sol riu.

Cal ser solidari i evidentment mai s'ha demanat de "tancar l'aixeta a Barcelona". Només faltaria! El que si que es diu és que cal trobar solucions per un pobre riu escanyat, moribund, que no és ni un reflex llunyà del que hauria de ser. No pot ser que un riu que té 10m3/s aporti 8m3/s, i altres rius que tenen més de 100 m3/s aportin 0m3/s. Cal solidaritat. De tots.

I calen noves mesures per a estalviar aigua, com s'està fent. I noves mesures per comptar amb més aigua d'altres orígens, com s'està fent. Però mentrestant, el Ter és oblidat i en totes les equacions és una constant fixa, sense cap marge per la seva millora. Totes les hipòtesis i càlculs treballen sempre amb el supòsit que l'aportació del Ter és intocable. Actualment, al riu hi baixa 1m3/s i, mentrestant, ja no hi ha restriccions. Com pot ser? Estem regant jardins i omplint piscines en gran part de Catalunya amb el cabal ecològic del Ter (3m3/s)...
Potser a dia d'avui Catalunya ja no es troba en estat d'emergència, però el riu Ter si. I per molt de temps. I des de fa molt de temps...

Text extret d'un correu electrònic que circula aquests dies enviat per Ponç Feliu ( Biòleg, Ambientòleg Regidor de Medi Natural de l'Ajuntament de Girona, Vice-president del Consorci AlbaTer i, sobretot gironí i naturalista. )