Intenses mobilitzacions a tot l'estat contra la privatització de les drassanes públiques.

Durant les últimes setmanes intenses mobilitzacions s'han donat a Sevilla, Càdiz, Bilbo, Sestao, Ferrol, Sagunto i Cartagena, amb continues manifestacions de milers de persones, greus enfrontaments amb desenes de ferits greus, importants bloquejos de vies de ferrocarril i de trànsit, concentracions al davant de les seus del PSOE, cremes de contenidors i vies electriques, en un intent de parar la privatització de les drassanes que deixaria sense feina a milers de persones. Mentres tant, els treballadors de les drassanes continuen amb les manifestacions, iniciades desprès de coneixer el pla de la SEPI (Societat Estatal de participacions Industrials).
Primera gran prova del caràcter antiobrer de la política econòmica del nou govern del PSOE.

Malgrat que les drassanes d'Izar-Manises tenen càrrega de treball fins el 2006, els treballadors de la factoria van iniciar de nou mobilitzacions, el passat 8 de septembre, per protestar davant les pretensions de SEPI de segregar, privatitzar i tancar Izar. El pla de la SEPI preveu dividir el sector militar i civil de les drassanes públiques, i desmantellar o privatitzar el segon, emprenent un desmantellament del sector naval públic.

Els estibadors estan decidits a defensar el seu lloc de treball fins a les últimes conseqüencies. Amb
aquestes mobilitzacions també es pretén començar a concienciar a la ciudadanía de que s'ha de defendre les drassanes ja que és l'únic teixit industrial que ha sobreviscut a la reconversió de la ciutat. Els sindicats veuen necessari que les negociacions amb la SEPI es realitzin sota dues premises fonamentals: el manteniment dels estibadors al sector públic i la retirada dels plans de segregació de la construcció naval militar i civil. Els treballadors estan segurs que la viabilitat a llarga durada és possible "per la dinamització que el mercat experimentarà amb el "Plan Renove" (plan que surt des de la unió europea desprès de l'accident del "Prestige") que obliga als petroliers monocascs, vaixells pel transport de gas, vaixells pel projecte de les autopistas del mar o dragas per la neteja i recerca dels fons, a portar un doble casc.

Crisi? quina crisi?

Tot això té el seu origen al 1999 quan la Comissió Europea va decidir donar unes ajudes a l'estat espanyol sota unes condicions que el govern del Partit Popular va ometre, distribuint els diners sense tenir en compte totes aquestes. �s per això que aquesta comissió va obrír uns expedients a l'estat espanyol l'any 2000, i que ara fa uns mesos van resoldre demanant la tornada de totes aquestes ajudes per part de l'estat. Pocs polítics diuen comprendre les movilitzacions, perque se'n recorden del que va passar durant els anys 80 amb la reconversió industrial que va tancar empreses com Euskalduna o Altos Hornos de Vizcaya, i veuen "en perill la seva supervivencia i el futur de les seves families". Hem de destacar que alguns dirigents sindicals no pretenen qüestionar que el futur laboral dels estibadors s'enmarqui dins dels plans militaristes de l'estat espanyol, donat que la solució del govern passa per finançar amb diners públics únicament la industria naval militar.

Les drassanes i la militarització del estat espanyol.

Per un costat, l'executiu del PP ja acariciaba la idea de "convertir Espanya, i a la seva industria naval i auxiliar, a la plataforma europea de les Forces Navals d'Estats Units, amb la consegüent càrrega de treball per Izar" (editorial de La Razón, 13/09/04). En el seu moment el PSOE va cualificar aquest projecte d'"especulació", tot i això no desestima que una bona part de la font del treball dels estibadors passi per ampliar la base de Rota, reparar vaixells de guerra dels EEUU i establir al territori els nous centres navals de l'OTAN. Cap destacar les declaracions del responsable del màxim òrgan sindical de Izar Ferrol, Ramiro González (CCOO), legitimant els plans militaristes de l'estat. El dirigent sindical va assegurar que "serà necessari un calendari ampli de mobilitzacions" ja que "només amb la indústria militar no es garanteix el futur del sector naval públic".

Contra-Infos 21/9/04