Calen més carreteres?

Últimament estem patint la construcció de grans infrastructures en el nostre territori; túnel de Bracons i autovia fins a Figueres, prolongació de l'eix transversal, anella de les gavarres, TGV, etc. Aquestes obres són fruit de la pressió dels grans agents econòmics per tal de disposar d'una xarxa de transport per carretera més ràpida i barata. Aquesta necessitat empresarial ha anat creixent degut a la deslocalització de les empreses cap a països més pobres o a zones franques on les condicions laborals i mediambientals són pèssimes o inexistents. Molt sovint les mercaderies arriben per mar fins als ports europeus i després els camions les distribueixen per tot l'interior del continent.
Per un costat, les institucions segueixen fidelment les veus del neoliberalisme i assumeixen totalment la globalització econòmica configurant aquesta gran xarxa de carreteres per tot Europa. Aquestes grans vies es converteixen en magatzems mòbils de les empreses privades, i no sempre mòbils ja que l'increment d'aquest model de transport fa necessari l'usurpació de l'espai públic i natural amb la construcció de grans zones d'aparcament i serveis. Amb l'argument de mantenir com sigui el creixement de l'economia, construeixen el túnel de Bracons, l'eix pirinenc, ... mostrant-nos així la seva nul.la consideració mediambiental i ens fan patir la preocupant precarització laboral que implica. Un model econòmic que navega sense rumb i que ara necessita la construcció de grans comunicacions per generar un enorme moviment d'inversions i així sobreviure.

Per altre banda, ens estant fent creure que tenim un dèficit de grans infrastructures quan no és així, ja que a Catalunya estem per sobre de la mitjana europea d'autopistes i autovies, a la mitjana pel que fa a ferrocarril i per sota amb carreteres 'normals'?. Han anat creant l'opinió de què si no tenim amples autovies per tot arreu, el país no funciona bé i per tant cal invertir grans quantitats de diners públics en aquest sentit i model de mobilitat 100% privat.

Mai es parla de la massificació del turisme amb la curta temporalitat del problema circul.latori que origina o de la proliferació d'urbanitzacions i segones residències d'habitants de les grans ciutats. Hi ha dret en dissenyar unes comunicacions pensades exclusivament en benefici a determinada part de la població? O sigui, s'accepten i assumeixen grans col.lapses a les entrades i sortides de les ciutats però en canvi és inperdonable fer qualsevol tipus de cua i perdre un sol segon entremig del trajecte vacacional o de cap de setmana. Com s'argumenta això davant la població local que viu al costat o aprop dels desdoblaments?

Tots aquest problemes que comporta la mobilitat i el transport es podrien solucionar de moltes altres maneres, tansols falta la voluntat de voler actuar diferent. Alguns exemples: potenciar el transport per ferrocarril i transport públic (ampliant la xarxa de ferrocarril i coordinant bé tot el transport públic existent), investigació en energies netes i renovables (ja que el 95% del transport està lligat al petroli), pacificació del trànsit (limitar seriosament la velocitat, potenciar l'ús compartit de cotxes, mantenir en bones condicions les vies secundaries per tal de diversificar les rutes i així no ser necessari desboblar i fer traçats nous, etc,...). Però cap d'aquests punts està a les agendes dels polítics i no interessa en absolut treballar en aquest sentit.

Si no és així, ...perquè el govern no va explicar els motius i les necessitats del túnel de Bracons, negant qualsevol diàleg amb la gran oposició social al projecte? perquè no hi ha hagut cap debat sobre la construcció del TGV? que comporta un gran consum energètic, la continuació d'aquest model energètic centralitzat i contaminant, que no permet el transport de mercaderies i que esclafa completament el territori? perquè utilitza l'excusa del TGV per ampliar la connexió elèctrica entre França i Catalunya per afavorir el mercat d'energia nuclear francés i la liberalització energètica?

Reflexions i opinions a partir de la participació a la segona Taula de Desenvolupament Sostenible de les comarques gironines.

Torna a dalt