La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) de Girona ha manifestat la seva solidaritat amb el militant de la CUP i d'Endavant (OSAN), Jaume Soler, veí de Terrassa detingut pels Mossos d'Esquadra davant de la seva família a la localitat de Sitges, sense cap explicació sobre els motius de la seva detenció.
A l'espera que en Jaume passi a disposició judicial i pendents dels actes de suport que es vagin produint, la CUP de Girona ha reafirmat la seva solidaritat amb aquest company i ha denunciat, alhora, la repressió política que exerceixen els Mossos d'Esquadra. Segons la candidatura rupturista, aquests cossos policials una vegada més estan actuant com a braç armat de l'estat espanyol, en una estratègia de repressió i criminalització de la militància de l'esquerra independentista.
La candidatura també encoratja les classes populars del país a afegir-se als actes de suport i mobilitzacions convocades en solidaritat amb el company de Terrassa.
Comentaris
els gossos i els seus amos
"la repressió política que exerceixen els Mossos d'Esquadra. .... estan actuant com a braç armat de l'estat espanyol"
que no s'enganyi que hagi escrit això. El braç armat policial esta al servei de l'Estat, sigui del govern catala com del govern espanyol. Pero la direccio politica dels Mossos es catalana mes que de Madrit, o vaig errat?
El "Mal" no es espanya, es l'autoritarisme estatal vinculat al Poder econòmic.
salut i visca el comunisme llibertari!
....
El mal evidentment és l'espanya feixista i totalitària, que no permet la diversitat cultural i que imposa un marc de domini en forma d'estat de les autonomies. I els Mossos d'Esquadra formen part d'aquest engranatge, de l'entramat de l'estat espanyol, per més senyeres que portin estampades a l'uniforme, són un cos repressiu, i ben espanyol, i entre els seus objectius polítics hi ha primer de tot l'independentisme combatiu i anticapitalista, perquè qüestionen l'estat de les coses.
La direcció dels Mossos és a Madrid, evidentment, i els seqüaços botiflers zipayos d'aquí riuen les gracietes a tot el que ve de Madrid, sigui el que sigui.
Visca la Terra Lliure!
Visca la República lliure, obrera, popular, federativa i descentralitzada dels Països Catalans!
compte, compte
Aquesta fal·làcia de que l'estat és per definció pervers és una consigna política que l'estat espanyol ha propagat intensament per a desacreditar les reivindicacions de llibertat pels pobles peninsulars. Així, amb l'excusa purista de que l'estat és dolent per definció determinats sectors es dediquen a desacreditar constantment les reivindicacions de llibertat i democràcia pels pobles oprimits. I de passada, amb una actitud passiva es legitima l'existència del propi estat capitalista espanyol, en una mena d'espanyolisme passiude baixa intensitat.
Caldria dir que l'ideal llibertàri esboçat per Bakunin i que va culminar amb la ruptura de la Internacional es basa e l'establiment d'un sistema de comunes federades i lliurement associades, però que de cap de les maneres prescindeix de mesures coercitives per al manteniment d'aquesta federació.
Des de postures utopistes (petitburgeses) com les que defensaven Own o Fourier (socialistes utòpics) l'ideal es basava en una societat sense classes que vivien en una mena de paradís terrenal; però aquest utopisme es va veure desbordat a la pràctica quan a la península ibèrica van aflorar moviments cantonalistes o quan a la guerra civil espanyola i prèvia revolució llibertària es van instaurar règims llibertàris. En ambdós experiències l'ús de la violència coercitiva era una constant per part de les forces llibertàries. O sigui que una mena d'estat també es va instaurar; per tant és totalment falsa aquesta mena de bonisme llibertari, els anarquistes poden ser tant xungus com el que més, la història ho ha demostrat.
Jo, que combrego amb posicions llibertàries ( no utopistes sinó pràctiques) , crec que un estat no té perquè ser necessariament dolent per definició, un estat descentralitzat, amb una forta presència de poder popular, amb consultes ciutadanes com a motor de participació directa i amb un creixent pes de la classe obrera és un estat amb el qual jo hi estic d'acord. Un país (Països Catalans) compost per municipis ( o comunes consensuades) i lliurement confederat amb d'altres pobles ibèrics i/o europeus, no té perquè ser dolent i la retòrica llibertària utòpica antiestat ja comença a cansar.
Cadascu defensa el que creu...
La federacio de municipis llibertaris, o la organització de govern o una federació no vol dir que siguin un Estat. Cada municipi alliberat te el dret de relacionar-se i federarse amb els municipis que vulgui. Si hi ha prou municipis-pobles que ho desitgin es podria crear la federacio dels Paissos catalans, si el poble ho desitja i te la llibertat de decidir. L'Estat però, si volgues ser lliberaari, no es pot imposar al poble.
Petitburgés considero qualsevol democracia que no sigui directa, i on hi hagi una elit politica (partits i "representants" del poble), i petitburgesa qualsevol proposta que no consideri una finalitat la eliminació de la propietat privada (potser excepta la d'us). Les consultes democratiques es lo que hi ha a suissa, i no es pas l'ideal de democracia.
Respecte el control de la violencia publica, l'Estat en té el monopoli per al manteniment de l'opressió i la injusticia. En el comunisme llibertari, el te poble organitzat, no la burgesia (elit) organitzada. Tot i la voluntat de pau del poble i dels anarquistes, no seria descartable que els capitalistes i autoritaris fessin la guerra o la contrarevolució. Per això caldria organs de repressió anti-terrorista i de defensa contra exercits foranis, tant a escala local com federal, per garantir la llibertat i la justicia. Pacifistes si, babaus no. La repressió del 36, com be dius va ser practicada per tots, i pels anarquistes no es pas cap orgull. La diferencia es que l'organització anarquista (CNT) no va organitzar la repressió, va ser "espontanea" i local. La dels sublevats, exercit, esglesia i burgesia, i la dels comunistes estatistes i aliats va ser totalment organitzada.
Jo que combrego amb posicions independentistes (no nacionalistes, sino llibertaries) crec que l'estat (espanyol, catala, o de madagascar) es un problema per la llibertat dels pobles. La revolució ha de partir de cada poble, de cada municipi, i aquest ha de tenir la llibertat i la voluntat per a formar part o no de uns PPCC, un Estat, o federarse lliurement amb qui desitgi.
En tot cas, cada poble alliberat i en democracia directa seria sobirà per decidir si vol o no un Estat, si vol l'elimnació de la propietat privada, o si vol formar part de una federacio de pobles catalans PPCC. El catalanisme, com l'anarquisme, no pot ser imposat al poble, surgeix d'ell.
No obstant no soc defensor del tot o res, i menys quan el poble no te el poder per exigir a l'opressor, de moment. Crec que les llibertats les anem conquerint paset a paset (ja que ells tenen l'exercit a ma), i si de cas, en alguns moments historics on el poblepot fer un "sprint" en la lluita per la llibertat individual o colectiva, que culmini en una revolucio social.
salut, i visca l'independentisme comunista i llibertari !
lliri en mà
estic molt d'acord amb Comptecomte. Si els pobles i barris es governéssin en consell, com fa temps es feia en diverses zones rurals i es depuréssin les institucions, creant mecanismes que garantíssin la transparència política, tot seria molt més just i equitatiu. Destacar també la necessitat d'entroncar la revolució social amb altres pobles en circumstàncies similars, (única manera de triomfar). Pel que fa a les dretes i a la burgesia, caldria pensar bé que es fa (a Cuba van fugir totxs cagant llets a Miami). Sinó el q es podria fer, seria organitzar-se els col·lectius desafavorits, al marge (com fan els col·lectius indígenes). Finalment, exacte Cadascú defensa el que vol; tots volem una societat anti-autoritària, però ara mateix, no convé defensar el "tot o res". Salut i lluita social!
Analitzem la situació
a totxs ens sembla que formem part d'un gran poder, donat la força de les idees que defensem i ens tanquem en banda, però crec que enlloc d'estar una vida buscant una identitat -que també! donat que és bàsic- o personalismes, caldria potser que penséssim, quines son les estratègies de cada tipus de lluita que ens poden ser més útils i no tancar-nos rebutjant unes idees x la puresa i identitat que ens confereix una certa posició. L'anarquisme i el marxisme en realitat són corrents molt plurals i amb una gran diversitat de matisos, que han permès tractar quasi tots els temes socials des del seu punt de vista (realment cada autor diu coses molt distintes a les d'un altre -dins un marc concret, evidentment). Estat (=arribar a un estat obrer, democràcia participativa, destruir l'estat, cauran pel seu propi pes? ; enfortir l'estat social, per fer-lo avançar al comunisme -progressivament fins a la comuna de Paris ; federació de municipis lliures; etc.). Més temes que s'han tractat: Decreixement (uneix allò social amb allò ambiental); cristianisme llibertari i marxisme; espiritisme, veganisme, naturisme, arts escèniques, independentisme, agricultura, etc. Quina anada d'olla + gran jejeje
interessant però...
S'han dit coses interessants per aquí però hi ha alguns aspectes que voldria precisar.
En primer lloc jo no sóc anarquista, tot i que simpatitzo amb alguns ideals llibertàris he de dir que la CNT és una organització que actualment ha entrat en una deriva dogmàtica i sectària que l'allunyen del poble. Ho sento però és el que penso. I em sembla molt greu l'actitud ambígua que aquesta organització té de les qüestións culturals i nacionals. Acaten i legitimen el marc estatal per a organitzar-se i això és una contradicció flagrant.
D'altra banda situar en un mateix nivell la realitat nacional catalana, basca, occitana, bretona...que l'estat espanyol o francès és molt simptomàtic.
En segon lloc dir que l'anarquisme parteix d'unes bases filosòfiques i polítiques que es van fixar al segle XVIII i que van acabar de formar-se al segle XIX. I massa sovint anarquisme i liberalisme han anat de la ma. Quan Proudhon va publicar "el principi fedratiu", just llavors es va publicar també "la riquesa de les nacions, d'Adamh Smith. I el punt d'unió entre anarquisme i federalisme radica en la repulsa total i absoluta a tot estat. Sempre hi ha hagut corrents llibertàries hedonistes vinculades a cercles artístics,literaris...que han optat per un anarquisme individualista i panxacontent, rebutjant tot estat (proletari inclòs) i optant per una vida de pur llibertinatge. Més endavant la cosa ha evolucionat en una mena d'anarcoliberalisme.
En tercer lloc afirmar que no és cert que l'ideal anarquista no opti en cap moment per cap estructura d'estat. Una repassada a les obres de Lissagaray ( crònista de l'època de la Comuna i revolucionari) ens servirà per visualitzar que el Comitè Central va exercir el poder, conquerint fites socials revolucionaries, descentralitzant el poder de decisió i execució però controlant aparells d'estat com ara policia, justicia... Molt recomenable la lectura de l'escriptor Jule Vallès, escriptor revolucionari i ferm partidàri de la Comuna i la seva acció de govern.
En quart lloc la història demostra que és dinàmica i el vertader motor de la història és el materialisme dialèctic com de forma tant brillant va escriure Marx. I els canvis econòmics i socials no han vingut de la ma d'ideals bonics i melosos. L'esclavisme, el feudalisme, el mercantilisme, el capitalisme, la globalització....han estat sistemes econòmics que s'han imposat de forma dura, al marge d'ideals. Això ho hem de tenir molt clar els que ens intentem considerar revolucionaris, el post-capitalisme arribarà però potser serà pitjor que el capitalisme i a nosaltres ens correspòn treballar perquè la nova etapa incorpori elements llibertaris(pràctics) socialistes, comunistes, independentiste, solidàris, ecològics, de gènere....
Finalment dir que aquesta ha estat només una reflexió d'un ignorant polític, en aquest portal d'internet s'han dit coses molt interessants i proposo continurenriquint el debat.
salut!
els anarquistes soms putos egoistes
Que ha començat la veda per dir bestiese contra l'anarquisme? que si la CNT, que si els individualistes, que si anarcoliberals, que si hedonistes,.... soms un putos egoistes els anarquistes.
que us passa? temeu els marxistes perdre el discurs?
nomes cal llegir qui ha explicat l'anarco-individualisme per dubtar si aquest passa de tot i renuncia a qualsevol relacio amb la col·lectivitat. Ha dit que no cal tanta burocracia (o gens) per organitzar-se socialment (almenys en un mon acrata) l'ajuda mutua bastaria.
S'ha fet referencia als pensadors acrates del.XVIII i XIX, oblidant bakunin, kropotkin, Stirner, i tants d'altres (no soc ratoli de biblioteca) i els del XX i XXI i llurs accions. La comuna de Paris no va ser only-anarquista, va ser un pupurri de tot, on 4 gats decidien. Tampoc s'ha fet referencia a les bondats dels estats capitalistes i dels estats comunistes-marxistes. Marxistes i nacionalistes sobretot pacten amb el dimoni si aixo els acosta al poder. Que no n'hem d'apendre d ela historia. El 36 va ser un desastre. Els anarquistes per posarse al govern i deixarse manipular, i els marxistes per trair a tothom. I els nacionalistes... por em fan (que faran amb els que no ho son? tambe son el poble, o nomes el poble es dels "nacionals"?) El nacionalisme es una justificacio fantastica per al genocidi (parla la historia). Els uns i els altres, i dona igual si son capitalistes o autoritaris, si son dels "nostres" endavant! vaja concepte de poble...
Catalanista sí, Independencia tambe, la del poble, no de la nacio... a pendre pel sac la nacio. Ja esta caducat el tema.... donem llibertat als pobles per que decideixin el que vulguin.. volen nacio, doncs nacio, pero que ho deixideixi el poble (i no per l'enganyifa del 51%..)
Jo que em considero anarquista, no crec en l'estat, per autortari. Diguem que l'estat llibertari (municipis-comuna, i federacio de municipis) es una altrenativa a l'Estat, tot i que això tambe es un debat en el mon acrata. Hi ha qui pensa, els individulistes, que es impossible "destruir" l'estat autoritari, per que no te cap escrupol en l'assessinat, i el joc brut, a mes de tenir un exercit molt mes poderos, sense extendre'm en que la gent te tant el coco menjat que voldria viure amb les mateixes condicions materials del capitalisme. (basades en l'expoli i l'explotacio)
La historia de la humanitat no es nomes una historia pel materialisme, sino tambe per la llibertat i la justicia. No en farem res de tenir fabriques socialistes contaminants.
El poder pel poble, del poble i amb el poble, i no per unes èlits il.lustrades, i a partir d'aqui m'es igual si li voleu dir anarquisme, com marxisme, com capitalisme o la mare que ho va parir tot. Si no som capaços ni entre nosaltres d'unir-nos antiautortariament sempre estarem en una guerra pel poder, mentre els capitalistes i demes autritaris es faran un tip de riure. En Franco va guanyar la guerra, en part per que va deixar temps per que la republica s'aniquiles tota sola.
saluT!
pd. qui vulgui saber mes d'anarquisme hi ha moltes web; pero en tota la seva diversitat i contradiccio cal visitar el forum de alasbarricadas que el portal elsud (curiosament) te exclos dels seus enllaços. (per algo sera)
...
"...que han optat per un anarquisme individualista i panxacontent." No entenc perquè sempre surt tant mal parat l'anarquisme individualista. ??¿? Quan crec que qualsevol anarquisme es fonamenta en aquest principi, en la llibertat individual d'actuar sempre segons la pròpia conciència, voluntat i responsabilitat.
Crec, que l'anarquisme individualista vol recordar contínuament aquest principi ja que el considera el punt més important i el que garanteix tots els beneficis que a continuació s'obtenen cooperant entre persones i pobles.
Últimament es critica molt l'anarquisme individalista, equiparant-lo al neoliberalisme... no sé, jo no hi veig la relació. El neoliberalisme necessita l'Estat, de fet l'Estat és la conseqüència del seu sistema que oprimeix altres persones, pobles i la natura. I l'anarquisme, encara que sigui individualista, no vol Estat, perquè creu que la societat es pot organitzar simplement amb el suport mutu i sense privilegis.
Tan sols és la meva opinió.
no,no,
El neoliberalisme no només necessita l'estat sinó que vol prescindir-ne i destruir-lo. L'estat és l'única barrera amb que es pot topar i les finances necessiten un planeta global ( farcit de ciutadans del món amb visa) on poder moure's lliurement, sense restriccions. Aquest anarcoliberalisme és el que avui s'està imposant, una combinació d'individualisme passota i llibertat absoluta en l'aspecte econòmic. La famosa ma invisible, el laize faire, ni estat, ni autoritat, ni res. Llibertat absoluta, hedonisme desacomplexat, individualisme a ultrança.
L'anarquisme individualista és una simple opció contrarevolucionaria, gent indisciplinada i llibertina que no vol cooperar en res i que no està disposada a treballar en el marc d'una col·lectivitat perquè la considera una mena d'estat.
L'individualisme és una arma de desmobilització, un instrument al servei del capital i la globalització, i s'ha de combatre. Els projectes col·lectius són els únics que poden aturar el capitalisme i l'estat descentralitzat sota control obrer és l'únic instrument que ens pot permetre fer front a la màquina capitalista.
osanna
Això comença a semblar una missa.
Tots els llibertins i indisciplinats a la foguera (la foguera de l'Estat clar, la foguera purificadora de totes i tots).
pd: Mani qui mani... antiautoritaris.